Competència deslleial

Aquests dies hem tornat a parlar molt de Torre Salses, entre d’altres motius perquè l’alcalde, un cop acabada la seva reflexió, es va entossudir a dir que les obres començaran —per fi— el 26 de febrer. Cada cert temps, la història que ve el llop hi torna. Sempre en moments transcendents.

En el ple de l’estat de la ciutat ens anunciava que en poques setmanes donaria llicència. L’anunciada llicència, però, va arribar mesos després. I ara, en dies de nervis, veient que el calendari se’l menja i que només ha tingut temps de posar en marxa promeses i inaugurar només llegat republicà, torna amb l’amenaça. Ara, amb data concreta.

Ho hem dit tantes vegades que fins i tot a nosaltres mateixes ens fa mandra tornar-nos-ho a sentir dir. Però és que quan parlem de Torre Salses no parlem només d’un projecte comercial determinat. El que es decideix amb Torre Salses és quin model de ciutat volem i qui paga les conseqüències de decisions polítiques preses d’esquena a la ciutat. Perquè sí: Torre Salses és una decisió política. Neix d’un acord tancat en un despatx l’any 2018, s’ha mantingut viu malgrat l’oposició social i comercial, es va judicialitzar quan es va intentar aturar i avui es recupera com si fos un fenomen meteorològic inevitable. No ho és. Té responsables, té noms i cognoms, i tindrà conseqüències. A moltes ciutats, aquest mateix model —grans superfícies perifèriques, desconnectades del teixit urbà— ha acabat desertitzant els centres, debilitant el petit comerç i deixant, al cap d’uns anys, naus mig buides. Persistir-hi no és modernitat: és repetir errors que altres ja estan pagant.

I mentre alguns volen fer veure que “el mercat decidirà”, la realitat és que les regles del joc les fixa la política. En aquest cas, la política municipal. Decidir posar un macrocomplex comercial als afores és decidir més cotxes, més dependència del vehicle privat i menys vida als carrers del centre. És decidir concentrar el consum en pocs operadors en lloc de repartir oportunitats. És, en definitiva, prendre partit.

Des d’ERC no mirem cap a un altre costat. No renunciem al dinamisme econòmic ni a noves oportunitats comercials. Al contrari: proposem un model alternatiu i viable. Creiem que Lleida pot tenir un pol comercial i d’activitat, però integrat a la ciutat, no aïllat d’ella.

El Pla de l’Estació és l’espai on aquest dinamisme pot convertir-se en un veritable motor de transformació urbana: com a porta d’entrada a la ciutat, reforçant el centre, connectant barris i generant activitat econòmica que suma en lloc de restar. No és aturar el progrés; és situar-lo allà on beneficia el conjunt de la ciutat. Ara bé, si el govern municipal insisteix a tirar endavant Torre Salses, com a mínim hauria de garantir que no hi ha competidors amb catifa vermella i polsera VIP i d’altres entrant sempre per la porta del darrere. Quan es diu que “la decisió serà dels consumidors”, cal preguntar-se en quines condicions podran prendre aquesta decisió.

Per què no s’ha considerat Torre Salses com a zona de baixes emissions? Es facilitarà l’aparcament gratuït al centre per equilibrar condicions? Es reforçarà de debò el transport públic cap als eixos comercials urbans? Fa més d’un any que reclamem un pla d’usos per diversificar i protegir el comerç de l’Eix i del centre històric: quan arribarà? Hi haurà més seguretat real als carrers comercials, més enllà d’una aplicació mòbil que no acaba de funcionar perquè s’ha copiat malament? S’incentivarà l’obertura de locals buits? Es reduirà la pressió fiscal i la càrrega burocràtica que ofega els petits negocis? Es vincularan de veritat turisme, cultura i comerç local? Aquesta és la igualtat de condicions que exigim. No es pot afavorir un model amb totes les facilitats i després dir al petit comerç que “s’ha d’espavilar” o que “s’ha de posar les piles”.

Per tot això hem presentat al ple municipal una moció amb propostes clares: rebuig institucional a Torre Salses, impuls definitiu al Pla de l’Estació i un pla de xoc real per al comerç de proximitat. Propostes concretes davant d’un projecte que acumula massa ombres.

I encara un últim element preocupant: l’alcalde ha anunciat que les obres començaran el 26 de febrer, i això, al nostre entendre, no és possible. A dia d’avui el projecte dels vials ni tan sols està aprovat ni publicat. I aquesta és condició per iniciar simultàniament les obres del complex comercial. Que ningú ho oblidi.

La ciutat mereix un govern que digui la veritat, que deixi de buscar culpables fora i que assumeixi que el model comercial també és una decisió política. Perquè això no va només de comerç, va del present i del futur de la ciutat. Va d’identitat, de cohesió i de vida als carrers. I això, quan es perd, costa dècades de recuperar. L’alternativa hi és, i us necessitem a totes i tots per fer-la possible. Tenim data. Ara sí, ha començat el compte enrere.