Pacte per l’equitat

L’educació és un dels pilars fonamentals de qualsevol societat que aspira a ser més justa, cohesionada i amb oportunitats per a tothom. A Lleida ho sabem bé. Per això, fa uns anys, la ciutat va ser protagonista d’un dels esforços col·lectius més rellevants per garantir la igualtat d’oportunitats: el Pacte contra la segregació escolar i en favor de l’equitat educativa. Un acord ampli, elaborat des de baix amb la participació de la comunitat educativa de la ciutat, que va situar l’equitat al centre de les polítiques educatives i que va demostrar que, quan les administracions i la comunitat educativa treballen plegades, és possible avançar.

Aquell pacte va néixer de la convicció que la segregació escolar no és només un problema educatiu, sinó també –i principalment– és un problema social i de ciutat. Concentrar l’alumnat amb necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals en determinats centres genera desigualtats que condicionen el futur de molts infants i joves i també el futur de tota la ciutat. Per això calia actuar amb determinació: modificant els mapes escolars, millorant la planificació educativa, equilibrant la matrícula viva, abanderant la bona feina dels grups singulars i reforçant els centres amb més complexitat. Lleida va ser, fins al juny de 2023, un exemple de compromís amb l’equitat. Després el govern del PSC va posar el Pacte en un calaix.

És extremadament preocupant que tot allò que va costar tantíssim de revertir, ara, es posi en perill. Al novembre del 2023, vam demanar la creació d’una comissió de treball sobre planificació educativa a mitjà termini en el marc del Consell Educatiu Municipal, per fer partícip la comunitat educativa de la complexitat de la planificació dels anys que havien de venir –en un context de davallada de la natalitat i d’increment de la complexitat–, i perquè les decisions que es prenguessin tinguessin en compte no només dades, sinó també la veu dels centres. L’any passat vam tornar a advertir de la necessitat d’actuar amb planificació i estratègia i no deixant els centres a la seva sort –o dissort– i amb una mirada integral de ciutat. Enguany no només es persisteix en l’error sinó que volem alertar fins i tot de les formes en què es prenen les decisions: en un despatx sense parlar prèviament amb les direccions, les famílies o els centres ni comunicar-los les decisions i posant en perill, de nou, l’equitat. La lluita contra la segregació escolar i per l’equitat educativa no és una lluita quixotesca, és una tasca col·lectiva, perquè qualsevol decisió mal presa pot acabar afectant els centres de l’altra punta de la ciutat.

Avui la comunitat educativa viu un moment de mobilització sostinguda davant la percepció que el sistema continua tensionat i que els avenços assolits en els darrers anys no poden quedar aturats. Després d’una dècada marcada per les retallades derivades de les polítiques d’austeritat aplicades entre 2010 i 2018, el sistema educatiu encara arrossega conseqüències que afecten el dia a dia de les escoles i instituts.

A Lleida, aquests reptes es fan especialment visibles. La ciutat continua treballant per reduir la segregació escolar, però també ha d’afrontar qüestions clau com l’atenció a l’alumnat vulnerable, el reforç de l’educació inclusiva, la promoció de la llengua catalana o la necessitat de cuidar la salut mental i emocional tant de l’alumnat com dels equips docents. Les escoles i instituts no són només espais d’aprenentatge: són també espais de cohesió social i de construcció de futur.

Per aquest motiu, la defensa de l’educació no pot ser només una declaració d’intencions. Ha de traduir-se en compromisos concrets. La Llei d’Educació de Catalunya estableix que la despesa educativa s’ha de situar progressivament, com a mínim, al voltant del 6% del PIB català. Aquest objectiu no és una xifra abstracta: és la garantia que el sistema disposarà dels recursos necessaris per donar resposta als reptes presents i futurs.

En aquest context, els ajuntaments també tenen un paper fonamental. La Paeria és l’administració més propera a les famílies i als centres educatius, i si el Pacte contra la segregació va representar un pas decisiu per avançar en la igualtat d’oportunitats, avui cal anar més enllà. Cal reforçar un veritable pacte per l’equitat educativa: un compromís col·lectiu per garantir més recursos, millors condicions per als professionals i un sistema educatiu fort, inclusiu i capaç de donar resposta a la diversitat de la nostra societat.

Invertir en educació és invertir en el futur de la ciutat. I aquest futur només serà compartit si l’equitat continua sent el centre de les nostres polítiques públiques.