Justícia, dignitat i memòria

El passat diumenge 12 de juliol, la plaça de les Víctimes del Terrorisme de Lleida va tornar a ser l’escenari d’un acte que mai no hauria de perdre vigència. Juntament amb representants dels Cossos i Forces de Seguretat, entitats, veïns i diversos representants polítics, vam retre homenatge al guàrdia civil lleidatà Jesús Maria Freixes, assassinat per la banda terrorista ETA a Madrid l’any 1986, juntament amb onze companys més.

Aquest homenatge anual és molt més que un acte institucional. És un compromís col·lectiu amb la memòria, amb la justícia i amb la dignitat de totes les víctimes del terrorisme. És una manera de recordar que la llibertat i la democràcia també s’han construït gràcies al sacrifici de persones que van perdre la vida defensant els valors constitucionals i l’estat de dret.

Precisament per això sorprèn, i preocupa, l’estat en què es troba avui la placa dedicada a aquesta memòria. L’espai, inaugurat el gener de 2008 per l’aleshores alcalde socialista Àngel Ros, va néixer amb la voluntat de convertir-se en un lloc permanent de record i reconeixement. Aquell dia es va descobrir la placa commemorativa i es va posar en valor un espai que representava el respecte institucional de tota la ciutat envers les víctimes del terrorisme.

Divuit anys després, però, la realitat és ben diferent. La placa presenta un estat de deteriorament evident. El pas del temps i la manca de manteniment han fet que bona part del seu contingut sigui difícil de llegir. Allò que havia de ser un símbol visible de memòria avui és un element degradat que transmet, malauradament, una sensació de desatenció institucional.

Des del Grup Municipal del Partit Popular a la Paeria vam advertir d’aquesta situació fa dos anys. En el Ple municipal del juliol de 2024 vam formular un prec demanant la reparació de la placa. Han passat aproximadament 730 dies des d’aquella petició i, a dia d’avui, la situació continua igual o fins i tot pitjor.

Costa d’entendre aquesta inacció. No estem parlant d’una gran infraestructura ni d’una inversió milionària. Parlem d’una actuació senzilla, assumible i carregada de simbolisme. Mantenir en condicions una placa dedicada a les víctimes del terrorisme no és una qüestió partidista; és una obligació institucional i un acte de respecte envers les persones que van patir la barbàrie terrorista i les seves famílies.

Resulta especialment paradoxal que sigui un govern socialista qui no hagi preservat un espai que va ser impulsat i inaugurat, precisament, per un altre govern socialista. És legítim preguntar-se per què una decisió institucional que fa divuit anys es considerava prioritària avui sembla haver quedat relegada a un segon terme.

Durant l’acte d’homenatge del diumenge passat, moltes de les persones assistents van comentar el mal estat de la placa. No va passar desapercebut. I no hauria de passar tampoc desapercebut per al govern municipal. Per això considero necessari fer aquesta reflexió pública.

No demanem cap privilegi ni cap gest extraordinari. Demanem que el govern compleixi amb una de les seves obligacions més bàsiques: conservar el patrimoni municipal i mantenir dignament els espais públics que representen els valors de la nostra ciutat. Reparar aquesta placa és un gest senzill, però d’un enorme valor simbòlic. És una mostra de respecte, de memòria, de justícia i de dignitat.

Els governs també es defineixen pels petits detalls. La manera com una ciutat cuida els seus espais de memòria diu molt dels valors que vol transmetre a les futures generacions. No podem permetre que l’oblit s’imposi a través de la deixadesa.

I, al capdavall, hi ha una reflexió que considero inevitable. Si un govern municipal és incapaç d’atendre una petició tan senzilla com reparar una placa commemorativa que honra les víctimes del terrorisme, després de dos anys d’espera, és legítim preguntar-se com pot afrontar amb eficàcia els grans reptes quotidians que té la ciutat.

Governar també és cuidar. Cuidar els barris, cuidar els serveis públics, cuidar el patrimoni.