Una administració més propera i àgil

La simplificació dels tràmits administratius és una necessitat per a un sector agrari que fa anys que es queixa de l’excés de documentació i de les dificultats que comporta qualsevol gestió. Som conscients que s’ha d’avançar en el camí de la simplicitat. El departament que encapçalo ha de ser una administració propera, que escolta, acompanya i facilita les coses als professionals del sector.

Coneixem al detall els problemes del sector agroalimentari i el repte és clar: no pot ser que un pagès vegi denegat un ajut perquè ha deixat de presentar un justificant i s’hagi de dedicar a fer recursos on se li reclama un munt de documentació. Hem de fer les coses més fàcils.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha situat aquesta qüestió entre les prioritats. Cal facilitar l’activitat del sector primari, reduir els terminis i eliminar exigències innecessàries, sense oblidar que la normativa respon a la necessitat de garantir el compliment de la llei, i garantir el bon ús dels recursos públics i el desenvolupament de les activitats econòmiques d’acord amb la normativa vigent.

Es pot fer el mateix de manera més senzilla. Les garanties normatives tenen una funció imprescindible en àmbits sensibles, com la seguretat alimentària, la protecció ambiental, la gestió de les dejeccions ramaderes o l’ordenació del territori. El problema ja el coneixem: aquests mecanismes es converteixen en una successió de tràmits repetitius, sovint difícils d’entendre, i esperes que dificulten projectes necessaris per a la continuïtat de les explotacions. La simplificació ha de consistir a revisar quines exigències són realment útils i quines només generen obstacles.

Un pagès que vol instal·lar un hivernacle en sòl no urbanitzable necessita saber, abans de res, quin tràmit ha de fer. Fins ara, la resposta podia dependre de l’ajuntament on anés a preguntar, i amb ella canviaven els terminis i la paperassa.

Ara la té per escrit. Si l’hivernacle no supera els 5.000 metres quadrats d’ocupació ni els 12 metres d’alçada, i els murs perimetrals no passen d’un metre, en determinats casos n’hi ha prou amb una comunicació prèvia a l’ajuntament, en lloc d’una llicència urbanística.

És un dels 14 casos que recull la Guia per a la tramitació urbanística de construccions i infraestructures agràries en sòl no urbanitzable, que hem elaborat amb el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.

La tramitació de projectes en sòl no urbanitzable pot ser complexa per la diversitat de normatives aplicables i la intervenció de diferents administracions. La guia ordena la informació i identifica els principals condicionants que cal considerar en cada cas.

La iniciativa serà molt útil per als ajuntaments petits, que sovint disposen de recursos tècnics limitats i han d’interpretar normatives complexes.

També vull ressaltar la recent ordre de bases reguladores dels ajuts destinats a les explotacions agràries afectades per adversitats climàtiques amb danys significatius sobre la producció o el potencial productiu. Ja no caldrà aprovar unes bases específiques per a cada episodi climàtic, sinó que es podrà activar directament una convocatòria adaptada a les característiques de cada situació. Això suposa una drecera que fa el camí més fàcil i àgil. En poques paraules: els ajuts arribaran més de pressa.

El termòmetre serà comprovar si els terminis es redueixen efectivament, si els professionals troben una administració més accessible i si els canvis arriben al conjunt del territori. També és imprescindible garantir que la digitalització no es converteixi en una nova barrera per a les persones amb menys recursos o competències tecnològiques. L’eficiència de l’Administració no s’ha de mesurar per la quantitat de tràmits que exigeix, sinó per la seva capacitat de donar respostes, oferir garanties i facilitar l’activitat econòmica.

I no ens aturem aquí. Queda molt per fer. La continuïtat d’aquest procés exigeix una revisió constant dels procediments i una coordinació efectiva entre administracions.

Cal escoltar els professionals que han de conviure diàriament amb aquestes obligacions. És un tema que s’ha tractat a la Taula Agrària. La simplificació ha de permetre dedicar menys temps als papers i més a produir, invertir i mantenir viu el món rural.