El darrer que tanqui el llum

A casa meva sempre havíem tingut el que aleshores es coneixia amb el sobrenom de “metge conduït” a qui se li pagava una quota que, popularment, s’anomenava “la iguala” i que permetia tant poder-se visitar a la seva consulta com demanar-li que vingués a casa. El nostre “conduït” era el doctor Gabás que, quan encara no aixecava un pam de terra, em feia molta por perquè tenia les mans fredes i sempre em receptava injeccions. El doctor Gabás es va convertir en un membre més de la meva família i encara recordo els seus plors i el cop de puny que va donar a la porta de l’habitació quan va morir la meva mare. Els anys van fer que la presència d’aquell metge, amb un maletí de pell fosca on guardava tot d’estris de tortura, anés minvant en benefici de la clínica Montserrat on ell passava consulta. És evident que en el sistema sanitari de Catalunya, tant públic com privat, hi treballen molts doctors Gabás. Professionals excel·lents que es deixen la pell procurant el nostre benestar en benefici del bé comú, malgrat les malèvoles intencions del ministre d’Interior Fernández Díaz i d’en Daniel de Alfonso, cap de l’oficina antifrau afirmant que “les hemos destrozado el sistema sanitario”, però em pregunto quan s’acabarà esgotant la paciència d’aquests doctors Gabás que no veuen compensats els seus esforços per mantenir la qualitat d’un servei essencial. Ja sabem que músic mal pagat fa mal so però, en el món sanitari, aquesta màxima no li escau perquè els doctors Gabás continuen fent mans i mànigues perquè l’orquestra afini correctament. Però fins quan durarà aquesta afinació? Les condicions laborals i els sous són, segons els sindicats, els principals motius que fan que molts graduats en Medicina marxin a treballar fora de Catalunya, tot i haver-se format aquí. I el procés de substitució per altres professionals, sobretot de Sud-amèrica que venir aquí els resulta atractiu i que accepten un salari més baix, s’està consolidant. I aquesta substitució afecta no només la qualitat sinó també la nostra llengua com vaig poder constatar quan un metge de la Mútua Umivale Activa em va trucar per preguntar-me què em passava i quan vaig explicar-li que tenia una capsulitis a la mà esquerra, em va contestar, sense haver entès una paraula de català, que “¿Ha visitado usted el ginecólogo para esta dolencia de mama?”.