Dues realitats de Catalunya
El Saló de Plens de la Paeria de la nostra ciutat està presidit per un tapís on es llegeix la cita que forma part de la Crònica d’en Ramon Muntaner de l’any 1325: “Barcelona és cap de Catalunya en la marina, e en la terra ferma Lleida.” Muntaner comparava Lleida amb Adrianòpolis, l’actual Edirne turca, situada a l’interior del país, en la cruïlla entre Turquia, Grècia i Bulgària alhora que equiparava Barcelona amb Gal·lípoli, important port de mar i ubicació de l’exèrcit almogàver durant el segle XIV. “E veritat és que, com ja vos he dit, l’ost era en Gallipoli. Gallipoli, vull que sapiau que és cap de regne de Macedònia, on Alexandre fo senyor e naixqué; e axí Gallipoli és cap de regne de Macedònia en la marina, axí com Barcelona és cap de Catalunya en la marina, e en la terra ferma ho és Leyda.” Potser si fos ara el cronista Muntaner ens parlaria de la Catalunya rural enfront una Catalunya metropolitana cada vegada més allunyada una de l’altra. Mentre la Catalunya rural malda per intentar fer entendre la importància de la pagesia i la ramaderia en l’economia catalana en una lluita per la supervivència, la Catalunya metropolitana somriu fent-se selfies tan bon punt veu desfilar tractors per la Diagonal. És la lluita de la Catalunya rural a la qual pertany la família Solé de la pel·lícula Alcarràs de la Carla Simón intentant defensar un ofici de diverses generacions cultivant camps de presseguers enfront la família Solé de la Catalunya metropolitana que aquest mes de març gaudirà fent fruiturisme contemplant des dels miradors la floració dels arbres fruiters de les terres de Ponent. La Catalunya rural de les comarques de terra endins que, si no hi ha un daltabaix, gairebé mai no mereixen l’atenció dels mitjans públics enfront la Catalunya metropolitana, magnificada per terra, mar i aire, com si més enllà de la gran metròpoli no hi hagués vida. El vent bufa a la Catalunya metropolitana i tot Catalunya s’atura encara que a Ponent no es mogui ni una fulla. Rodalies sí però A-2 també. Un país que, com canta Llach, és tan petit que quan el sol se’n va a dormir mai no està prou segur d’haver-lo vist, es debat entre una Catalunya rural que intenta salvar el sector agroalimentari de la pesta porcina enfront una Catalunya metropolitana amoïnada perquè no se li permet anar a fer footing a Collserola.
