Els carrers de Lleida exhibeixen un centenar de peces artístiques, però fa més d'una dècada que no se n'estrena cap

El paisatge artístic urbà de la ciutat de Lleida compta amb poc més d’un centenar d’elements, entre escultures, relleus, làpides o murals; un inventari que, tanmateix, està estancat des de fa més d’una dècada. Artistes de renom com Benet Rossell, Jaume Plensa o Antoni Abad firmen algunes de les peces.

Els carrers i places de Lleida compten amb prop d’un centenar d’elements escultòrics catalogats, entre escultures pròpiament dites, relleus, làpides i murals. Aquest paisatge artístic urbà està repartit per tota la ciutat i algunes de les peces són obra de reconeguts artistes, encara que de vegades moltes passen desapercebudes pels passejants. 

Això sí, l’inventari d’escultures es troba pràcticament estancat des de fa més d’una dècada, quan la ciutat va estrenar la seua última gran obra escultòrica, tant per les dimensions com pel prestigiós autor, L’Arbre Paer, de Benet Rossell, plantat a la plaça Bores, a l’entrada dels Camps Elisis. I, de fet, va ser una reestrena, la dignificació d’una gran estructura d’acer que havia desaparegut del centre històric de Lleida.

A més de l’esmentat Benet Rossell, el catàleg escultòric de la ciutat pot presumir d’obres d’artistes com Jaume Plensa, Leandre Cristòfol, Albert Coma Estadella, Josep Subirachs, Josep Perelló i Antoni Abad Gil i el seu fill, Antoni Abad Roses, entre molts altres. 

La Paeria té fitxat poc més d’un centenar d’elements artístics urbans –una desena dels quals entre diverses partides de l’Horta–, més de la meitat dels quals són escultures realitzades en diversos materials (de pedra a metàl·liques), així com desenes de creus de terme i altres tantes làpides i relleus, entre moltes peces, tant de caràcter religiós com civil (d’homenatge a figures destacades de la cultura) i de memòria històrica i de tots els estils, tant figuratives com abstractes.

Entre les més conegudes, pràcticament un símbol de la ciutat, figuren les d’Indíbil i Mandoni, una parella obra de l’artista Sanmartí Aguiló que s’atansa ja als 150 anys d’edat. Personatges històrics com Gaspar de Portolà (de Jaume Perelló, al passeig de Ronda); Pau Casals (obra de 1940 de Josep Viladomat, a la plaça homònima) o Lluís Companys (de Josep Subirachs, el 1990, al costat de l’Escorxador) conviuen amb elements escultòrics més abstractes com l’Estructura de planxes de ferro d’Albert Coma Estadella, a Prat de la Riba, instal·lada el 1993 com a homenatge a l’artista dos anys després de la seua mort; l’Intent de vol de Leandre Cristòfol, del 1962, col·locada a la plaça dels Drets Humans de la Bordeta el 1983; o l’obra gegant de mecalux d’Antoni Abad, ubicada des de l’any 1991 a l’avinguda Blondel. 

I sense oblidar-ne unes de les més curioses: les escultures metàl·liques que Ureña va dedicar el 2008 al món del cine, amb un Gene Kelly cantant sota la pluja al carrer Pi i Margall, vora l’Auditori, i l’escena més famosa de Bienvenido Mr. Marshall al far de la plaça Sant Joan.

Més de 23.000 euros el 2025 en manteniment d’obres singulars

La Fundació del Paisatge de Lleida, impulsada per la Paeria el 2006, ha restaurat recentment elements escultòrics de la ciutat, com la figura de l’Alcalde Fuster, la font de Sant Francesc a la plaça Ramon Berenguer IV i l’estàtua de Gaspar de Portolà. Ara es treballa, per exemple, a restaurar el suport de l’escultura Home, de la plaça la Pau. També es repararà el rellotge solar dels Camps Elisis. El 2025, a través del projecte Paisatges Culturals i Naturals es va destinar 23.267 euros al manteniment d’obres escultòriques.