SEGRE

‘L’Arbre Paer’, l’última gran peça escultòrica de Lleida

Nova ubicació el 2015, després d’alertar SEGRE sobre el seu abandó

L’estructura d’acer ‘L’Arbre Paer’, de Benet Rossell, a la plaça Bores de Lleida des del 2015. - JORDI ECHEVARRIA

L’estructura d’acer ‘L’Arbre Paer’, de Benet Rossell, a la plaça Bores de Lleida des del 2015. - JORDI ECHEVARRIA

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Tot just un any abans de la seua mort, l’artista lleidatà Benet Rossell (Àger, 1937-Barcelona, 2016) va poder veure com el juny de 2015 renaixia la seua espectacular escultura de L’Arbre Paer en un espai emblemàtic de Lleida, la plaça Bores, davant l’entrada principal dels Camps Elisis. Va ser la culminació a una rocambolesca història amb final feliç, després que SEGRE denunciés la desaparició de la peça escultòrica i pràcticament el seu abandó en un magatzem municipal.

L’Arbre Paer s’havia estrenat el 29 de desembre del 1997 a l’antiga plaça del Seminari, en ple centre històric de la ciutat, per commemorar els 800 anys del govern de la Paeria a Lleida. Tanmateix, quan es van enderrocar els blocs d’habitatges del Seminari, el març del 2009, es va treure l’obra de la plaça i es va guardar en un magatzem. Uns cinc anys després, SEGRE va alertar sobre l’abandó d’aquesta gran escultura, la qual cosa va acabar provocant mesos després un acord entre la Paeria i l’artista sobre la recuperació de L’Arbre Paer i la ubicació en un punt simbòlic de la ciutat. L’estiu passat es va complir així una dècada de la instal·lació entre el pont Vell i l’entrada dels Camps Elisis d’aquesta gran estructura d’acer d’una altura màxima d’11 metres i més de 2.600 quilos de pes que, segons va destacar el mateix artista, és “una escultura viva, d’un color de coure que s’anirà mudant amb la pàtina del temps”. Les quatre branques simbòliques d’aquest Arbre Paer, que de nit també es poden contemplar gràcies als quatre feixos de llum que sorgeixen dels seus braços, simbolitzen els sediments culturals sobre els quals es va edificar la ciutat en l’època medieval: la Lleida cristiana, la musulmana, la jueva i la gitana.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking