Adverteixen sobre l’ús d’ozempic i mounjaro: "No són per a l’operació biquini"

Professionals sanitaris espanyols han llançat una seriosa advertència sobre la creixent banalització de medicaments com Ozempic, Wegovy o Mounjaro, que estan guanyant popularitat com a mètode per perdre pes amb finalitats exclusivament estètiques, malgrat que els seus efectes a llarg termini continuen sent una incògnita.

Durant la segona jornada del 31 Congrés de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG), que ha reunit més de 2.500 professionals a Las Palmas de Gran Canària, el doctor José Manuel Cucalón, del grup de treball d’Endocrinologia i Nutrició, ha estat taxatiu: "Venen molt bé per a l’operació biquini, i això no és així".

La semaglutida i la tirzepatida, conegudes pels seus noms comercials, han demostrat resultats "extraordinaris" en el tractament de l’obesitat, aconseguint reduccions de fins un 25% del pes excessiu. Tanmateix, aquesta eficàcia ha provocat un ús indegut que preocupa els especialistes.

L’obesitat: una epidèmia amb múltiples factors

Els experts recorden que l’obesitat constitueix una "autèntica epidèmia mundial" amb una prevalença que assoleix el 37% de la població. A més de ser una malaltia per si mateixa, està relacionada amb almenys unes altres 20 comorbiditats, incloent diabetis, hipertensió i diversos tipus de càncer.

"No respon a un sol mecanisme ni factor", expliquen els especialistes, assenyalant que existeixen casos d’obesitat no associats ni a l’alimentació ni al sedentarisme. Per això, insisteixen en la necessitat d’un abordatge multidisciplinari i personalitzat, que pot incloure o no tractament farmacològic.

El perill de l’ús sense control mèdic

El doctor Cucalón ha mostrat la seua preocupació davant de l’ús indiscriminat d’aquests medicaments: "Només els facultatius podem fer un diagnòstic precís i prescriure més o menys aquest tipus de fàrmacs. Hauríem de no banalitzar el que suposa un tractament costós, llarg i per tota la vida, que és complex i té efectes secundaris", entre els quals destaquen nàusees, vòmits i altres trastorns digestius.

Encara que fa anys que per aquests fàrmacs es fa servir per tractar la diabetis i, més recentment, l’obesitat, el veritable problema sorgeix quan s’utilitzen incorrectament per motius estètics. "En aquestes persones no sabem què passarà a llarg termini", ha advertit l’especialista.

No existeix el fàrmac miracle

Isabel Egocheaga, responsable del Grup Cardiovascular de la SEMG, ha assenyalat que moltes persones recorren a aquests medicaments "amb esperances que es perdrà pes sense canviar hàbits", la qual cosa és un greu error.

"No hi ha fàrmac miracle", ha emfatitzat la doctora, advertint sobre l’efecte rebot que ja s’està observant: casos de recuperació de fins el 75% del pes perdut tot just sis mesos després d’abandonar el tractament.

"Els fàrmacs que utilitzem ara no cremen el greix, actuen sobre la malaltia, sobre molts punts del seu origen i això no és banal. Hem de separar el seu ús dels motius estètics", ha insistit Egocheaga.

Cap a un tractament integral

Eva Sáez, infermera del grup de Diabetis de la SEMG, ha destacat la importància d’adaptar els tractaments a l’estil de vida de cada pacient. "Si volem que les persones es cuidin, hem d’adaptar-nos a la seua vida", ha assenyalat, allunyant-se de les tradicionals dietes hipocalòriques que solen abandonar-se per la seua monotonia.

Els experts coincideixen que actualment "cada vegada més s’aposta per anar adaptant i variant" l’alimentació i, segons l’evolució, introduir o no restriccions calòriques. Només així es pot garantir l’adherència al tractament.

El mateix passa amb l’exercici físic: "Ja no es tracta de dir 'camina' per perdre pes", sinó que existeixen nombroses opcions que poden adaptar-se a cada persona. L’objectiu final, recalquen els especialistes, ha de ser mantenir els hàbits saludables a llarg termini i "no oblidar-nos que cal continuar un seguiment".