El càncer lidera les causes de mort a Espanya per segon any consecutiu

El càncer s’ha consolidat com la principal causa de morts a Espanya per segon any consecutiu, segons revela l’informe 'Defuncions segons la Causa de Mort’ publicat aquest dilluns per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Les dades provisionals del 2024 mostren que els tumors van provocar el 26,6% de les 433.357 morts registrades en el país, superant lleugerament a les malalties del sistema circulatori, que van representar el 26% del total.

La xifra total de defuncions es va mantenir pràcticament estable respecte a l’any anterior, amb tot just 194 morts més. Per sexe, es van registrar 218.746 morts d’homes i 214.801 de dones, situant-se la taxa bruta de mortalitat en 888,3 de morts per cada 100.000 habitants (914,2 en homes i 863,4 en dones). El 95,8% de les morts es van deure a causes naturals, mentre que el 4,2% restant va correspondre a causes externes.

Les morts per causes externes van augmentar un 1,5% respecte a 2023, assolint els 18.304 casos. Aquest increment va ser més pronunciat entre les dones (3,1%) que entre els homes (0,6%). Les caigudes accidentals van liderar aquest apartat per segon any consecutiu amb 4.407 de morts (un 6% més), seguides dels suïcidis amb 3.846 casos (6,6% menys que l’any anterior), els ofegaments i sufocacions accidentals amb 3.664 morts, i els accidents de trànsit amb 1.810.

Tipus de càncer i malalties circulatòries més letals

Entre els diferents tipus de tumors, el càncer de bronquis i pulmó va causar el major nombre de defuncions (23.239, un 1,9% més que el 2023), seguit del càncer de còlon (10.434 de morts, encara que amb un descens del 4,6%). Quant a les malalties del sistema circulatori, les isquèmiques del cor van provocar 26.851 morts (3,2% menys que l’any anterior), mentre que les cerebrovasculars van causar 22.786 morts (2,7% menys).

Entre les patologies amb més increment de mortalitat destaquen la insuficiència renal (10,3% més) i la pneumònia (7,7% més). També resulta significatiu l’augment dels casos de demència, amb un 3,7% més, passant de 20.822 el 2020 a 21.962 el 2024. En el costat oposat, les reduccions més grans es van donar en el càncer de còlon (4,6% menys) i la diabetis (3,9% menys).

La COVID-19 surt del rànquing de principals causes

Una dada rellevant de l’informe és que, per primera vegada des de la seua aparició el 2020, la COVID-19 ha deixat de figurar entre les 15 principals causes de defunció a Espanya, després d’haver estat la causa més freqüent durant el trienni 2020-2022.

Diferències per sexe

L’anàlisi per sexes revela patrons de mortalitat diferents. En els homes, les malalties isquèmiques del cor van ser la primera causa de mort (16.892 de morts), seguides del càncer de bronquis i pulmó (16.560) i les malalties cerebrovasculars (10.131). Entre les dones, la demència va ocupar el primer lloc (14.769 de mortes), seguida de les malalties cerebrovasculars (12.655) i la insuficiència cardíaca (11.060).

Situació per comunitats autònomes

L’impacte de les principals causes de mort varia significativament entre territoris. Els augments de defuncions més grans per tumors es van registrar a Ceuta (10,2%), Navarra (7,4%) i Astúries (6,6%), mentre que els descensos més acusats van ocórrer a La Rioja (-2,4%), Galícia (-2,3%) i Aragó (-1,8%).

Respecte a les malalties del sistema circulatori, les Balears (9,2%), Galícia (1,9%) i País Basc (0,8%) van experimentar els increments més grans, mentre que Melilla (-14,9%), Ceuta (-9,4%) i les Canàries (-8,5%) van registrar les reduccions més importants.

Quant a les malalties respiratòries, La Rioja va presentar un augment extraordinari del 44,2%, seguida de Castella i Lleó (14,1%) i País Basc (13,5%). Melilla va ser l’única regió on van disminuir les morts per aquestes causes (-7,8%).