Càncer de mama: les cèl·lules 'zombi' són clau en la seua evolució, segons una nova investigació

Una investigació preclínica pionera duta a terme per l’Hospital del Mar Research Institute i el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia de Barcelona ha revelat que les cèl·lules senescents, conegudes com a 'cèl·lules zombi', exerceixen un paper crucial en la progressió del càncer de mama. Aquestes cèl·lules, que aturen la seua divisió i s’acumulen amb l’envelliment, exerceixen una influència determinant en la seua evolució.

L’estudi, publicat recentment a la prestigiosa revista Science Advances, ha aprofundit en l’anàlisi del comportament d’aquestes cèl·lules en models animals. El seu objectiu principal ha estat dilucidar el seu impacte en el creixement tumoral i la formació de metàstasi. Les troballes indiquen que les cèl·lules senescents, sovint denominades 'cèl·lules zombi' pel seu estat d’inactivitat replicativa, poden tant impulsar com contenir l’avenç del càncer de mama, depenent de l’estratègia d’intervenció aplicada.

Per aconseguir aquests avenços, l’equip d’investigació va desenvolupar un innovador model transgènic de ratolí. Aquest model, amb el seu ADN modificat en laboratori, facilita una anàlisi més detallada de la complexa interacció entre les cèl·lules senescents, el sistema immunitari i les cèl·lules canceroses, especialment durant les etapes inicials del tumor. Sorprenentment, els resultats van revelar que l’eliminació de cèl·lules senescents en fases primerenques del desenvolupament tumoral podria resultar contraproduent, ja que, lluny de beneficiar, estimula la proliferació del càncer i l’aparició de metàstasi.

Mecanisme d’acció i el paper dels macròfags

Aquest efecte paradoxal s’explica per la intervenció dels macròfags en el procés, unes cèl·lules immunitàries de gran mida la funció de la qual és protegir l’organisme. Tanmateix, en absència de les 'cèl·lules zombi', aquests macròfags s’infiltren al tumor i, paradoxalment, contribueixen a la seua expansió. El mecanisme subjacent rau que, en desaparèixer les cèl·lules senescents, els macròfags alteren el seu comportament i comencen a produir la citocina CCL2, la qual cosa impulsa el creixement tumoral.

La citocina CCL2 ha estat identificada com una molècula perjudicial amb un doble efecte. D’una banda, estimula el creixement i la multiplicació descontrolada de les cèl·lules canceroses. Per un altre, inhibeix l’acció dels limfòcits T, que són les cèl·lules encarregades de combatre i erradicar el tumor. Així, la investigació subratlla com el mateix sistema immunitari, sota certes condicions, pot acabar protegint el tumor si les cèl·lules senescents són eliminades sense una estratègia terapèutica ben definida.

Advertiments i potencial terapèutic

La investigadora Marta Lalinde Gutiérrez, adscrita a l’Institut d’Investigació de l’Hospital del Mar, ha emès una clara advertència sobre els riscos associats a l’aplicació de teràpies antienvelliment. Aquestes teràpies, que sovint se centren en l’eliminació de cèl·lules senescents, podrien ser contraproduents si no es considera acuradament el context oncològic del pacient. El seu missatge emfatitza la necessitat de cautela i una avaluació exhaustiva abans d’implementar tals tractaments.

Malgrat les advertències, l’estudi també obre la porta a una prometedora estratègia terapèutica. Els investigadors han demostrat que la combinació de l’eliminació de cèl·lules senescents amb l’administració d’inhibidors de la molècula CCL2 ha resultat altament efectiva. En els models animals, aquesta doble aproximació va aconseguir reduir significativament la mida dels tumors i, el que és més important, va eliminar les metàstasis existents de forma efectiva.

“La clau resideix a actuar en el moment precís i en la combinació estratègica d’ambdues intervencions”, ha afirmat Lalinde. La investigadora ha emfatitzat que aquesta metodologia podria oferir beneficis substancials i duradors en el tractament de les fases inicials del càncer de mama, marcant un possible canvi de paradigma en l’oncologia.

Pròxims passos i finançament

Per la seua part, Joaquín Arribas, director de l’Hospital del Mar Research Institute, ha avançat que l’equip d’investigació centrarà els seus esforços futurs d’investigació en el desenvolupament d’inhibidors específics per a la molècula CCL2. El següent pas crucial serà validar aquests prometedors resultats en pacients obtinguts en models animals mitjançant la seua aplicació i estudi en mostres de pacients, atansant la investigació a la pràctica clínica.

Aquesta rellevant investigació ha estat possible gràcies al suport financer de diverses entitats. Entre elles es troben la Fundació "la Caixa", el CIBER d’Oncologia, la Breast Cancer Research Foundation i la World Cancer Research Fund, el suport de les quals ha estat fonamental per a l’estudi.