Es pot defensar la igualtat sense ser feminista?

"Jo no sóc masclista ni feminista, jo crec en la igualtat". Frases com aquesta poden sentir-se cada dia de boca de famosos i de ciutadans anònims que encara desconeixen el que ja és evident per a molts, inclosa la Real Academia de la Lengua (RAE), que feminisme significa "igualtat de drets de la dona i l’home". Per què costa tant consolidar en la societat aquesta identificació? Ho tenen igual de clar els més joves i els qui han arribat ja grans a presenciar els avenços en la igualtat de gènere?

L'agència Efe ha plantejat aquesta pregunta a especialistes de camps diferents com la sociologia, la filosofia i la igualtat de gènere.

SEGLES DE PATRIARCAT I ESTEREOTIPS

Si es pregunta als adolescents, tenen pocs dubtes; la indefinició resideix entre els adults que han conviscut durant anys amb estereotips que pesen com una llosa entorn del masclisme i el feminisme, malgrat els indubtables avenços aconseguits per eliminar les discriminacions.

Per a María Ángeles Durán, la primera catedràtica de Sociologia d’Espanya, les persones que lluiten per la igualtat són feministes, però la resposta dependrà de si la persona a qui es pregunta "té una idea molt restringida o negativa del que és feminisme i per tant no vol identificar-se amb aquest terme".

"La gent que s’atribueix la frase de 'defenso la igualtat però no sóc feminista' és gent que no coneix el que és el feminisme: una filosofia, una teoria política, social i econòmica que defensa la igualtat, no la supremacia de les dones sobre els homes i sobretot, és una filosofia pacifista", assegura Rosa San Segundo, catedràtica de la Universitat Carles III.

La filòsofa Ana María Leira opina que "la societat persegueix la igualtat, una altra cosa és que la tingui interioritzada; és molt difícil després de segles de societat patriarcal i de preeminència d’uns costums i lleis que avalen la superioritat d’un gènere sobre un altre saber si estem analitzant el que som, perquè ens surten els estereotips; contra això cal lluitar, que l’estereotip no ens venci, que pensem en el que diem".

FEMINISME I PARTITS POLÍTICS

La confusió sobre el significat de feminisme resideix a les etiquetes que vinculen el feminisme a una ideologia política, opina el professor de sociologia de la Universitat a distància de Madrid Mariano Urraco perquè, "en termes formals, no és possible defensar la igualtat sense defensar la igualtat de gènere i sexes: no es pot ser igualitarista sense ser feminista, com no es pot ser feminista sense defensar la igualtat."

"El millor que pot passar-li al feminisme i a qualsevol altre moviment que propugna la igualtat és deslligar-se completament de les lluites partidistes i ideològiques i incloure al conjunt de la societat; molta gent és feminista encara que no s’adscriu als moviments feministes, així com molta gent és socialista i no s’adscriu als principis del PSOE", apunta el sociòleg.

El fet que s’identifiqui el feminisme amb un o diversos partits pot tenir un doble efecte: rebuig o admiració, remarca Durán.

"Pot afectar tant en positiu com en negatiu, hi pot haver gent que per no assemblar-se o al revés per voler fondre’s amb la imatge d’un partit, ho rebutgi o l’atregui", però la sociòloga assevera: "El feminisme és un moviment molt ampli i no pot cenyir-se exclusivament a un partit, encara que hi ha partits que evidentment s’han esforçat molt més."

QUI HA DE PRENDRE LES REGNES?

"Tothom, la societat civil, els professionals de l’educació i els polítics. És prioritari perquè la convivència d’igualtat ajuda el pacifisme, al respecte, a la tolerància i fa societats molt més tolerants", assevera San Segundo, presidenta de la Plataforma Universitària d’Estudis Feministes i de Gènere.

D’altres plantegen que la batalla per la igualtat s’ha d’entaular sense lideratges. "No crec que s’hagi de liderar res, les dones demanen el que necessiten; no es tracta tant de liderar com de conscienciar, de parlar, de dir, d’expressar sense rancors i sense tossuderia, en cas d’escoltar-nos", afirma la filòsofa i professora de la Universitat Complutense. "Estem en una societat en la qual no ens escoltem, portem les nostres idees o ideologies a extrems".

Tampoc no creu en els lideratges el professor Urraco. "Cal deixar la gent tranquil·la, perquè les idees d’igualtat s’expandirien soles per la societat perquè cauen pel seu propi pes, la gent està d’acord".

"Estaria bé que hi hagués disputa per liderar-lo", fa broma Durán, que sosté que encara que ningú no ha de tenir "l’exclusiu de la representació", han de ser fonamentalment les mateixes dones les que ho assumeixin perquè es produeixi una incorporació massiva de tots els grups.

LA FÓRMULA MAGISTRAL: EDUCACIÓ I LLEIS

"Com no es dóna la igualtat espontàniament té que vindre la llei i posar quotes i també l’educació és bàsica perquè arribi als col·legis i a les famílies la idea que no es pot distingir per gèneres; la igualtat és una igualtat d’oportunitats, però no de personalitats", reflexiona la filòsofa, que abans que res aconsella pensar per si mateix.

El sociòleg explica que entre els joves ja a ningú no li sembla normal que les dones cobrin menys o que hi hagi un desigual repartiment de les tasques domèstiques. "Tot això està assumit, però el problema sorgeix quan es vincula a moviments polítics" i per això creu que només s’avançarà "despolititzant el feminisme".

"Falta molta formació i educació. És imprescindible l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania que hi ha a tot Europa i no s’entén que sigui atacada perquè defensa valors de convivència, de tolerància i de respecte. A la universitat, falta ensenyar el que és ciutadania, igualtat i perspectiva de gènere en les diferents disciplines científiques, afegeix la catedràtica de la Carlos III.

"Semblava que la major part dels joves estaven absents en el feminisme i tanmateix l’any passat, el 8 de març, va quedar clar que no; les manifestacions de tot Espanya i de tot el món eren plenes de joves", conclou María Ángeles Durán.