A quina edat hauríem de deixar de conduir?
El debat de les persones grans al volant ressorgeix després de l’accident de Rotglà
A quina edat hauríem de deixar de conduir?
L’accident en què un conductor de 87 anys que anava en sentit contrari va causar un xoc amb cinc morts a l’A-7 a Rotglà i Corberà (València) ha revifat el debat de sobre fins a quina edat s’hauria de renovar el permís de conducció. Arran del sinistre, el Ministeri d’Interior assegura que es treballa en un projecte de llei per determinar les capacitats necessàries per mantenir el carnet.
A causa de l’envelliment de la població en els últims anys, el nombre de persones majors de 65 anys que que continuen conduint, ha augmentat. Segons dades de la Dirección General de Tráfico (DGT), en Espanya, el 94% de les persones de 65 a 74 anys que té carnet de conduir i agafa el cotxe gairebé de forma diària. El cens total de permisos de conduir és de prop de 27 milions a tot Espanya. D’aquests, 4,1 milions pertanyen a persones majors de 65 anys, el que suposa un 15,5% del total. El 2019, van morir en sinistre viari 492 persones grans (267 en la via interurbana i 225 en la via urbana, segons l’observatori Nacional de Seguretat Viària de la DGT), xifra que suposa el 28% de les víctimes totals.
No obstant, estudis com Mayores de 65 años al volante: ¿peligro real o mito social? posat en marxa per la Fundación Línea Directa, en col·laboració amb Fesvial i Centre Saragossa el 2018 afirma que els conductors de la tercera edat no són un perill a les carreteres. La seua taxa d’accidentalitat és quatre vegades menor que la dels menors de 25 anys i menys de la meitat que la dels conductors entre 35 i 44 anys ja que respecten més els límits de velocitat, no són agressius en la conducció i accepten molt millor les seues pròpies limitacions, motiu pel que recorren menys quilòmetres i eviten conduir de nit.
A Espanya no existeix un límit d’edat per conduir. No obstant, aquest tipus de conductors han de procurar conduir sempre amb especial atenció i ser conscients de les seues pròpies limitacions i capacitats per no posar en risc la integritat de les persones i de si mateix. Complir anys comporta una sèrie de efectes generals de l’envelliment que poden ser negatius per a la conducció com:
- Rigidesa en músculs i articulacions, que es tradueix, per exemple, en dificultat per girar el cap per controlar els angles morts.
- Disminució de reflexos, que alenteix la reacció a l’hora de frenar o girar el volant davant d’un imprevist.
- Dificultats de visió, sobretot de nit o davant dels reflexos.
- Problemes d’audició que impedeixen sentir el soroll del motor o els avisos de altres cotxes.
- Complicacions per dividir l’atenció entre diverses tasques com, per exemple, mirar el quadre del vehicle o el navegador i atendre alhora la carretera.
- Problemes per conduir per zones desconegudes, congestionades o en qualsevol situació que generi estrès.
- Propensió més alta a la fatiga.
- Dificultat per llegir ràpidament els cartells i complir els senyals.
- Problemes a l’hora de conduir en situacions meteorològiques adverses: pluja, boira, etc.
L’aparició d’aquests símptomes sol ser progressiva, encara així és recomanable adoptar mesures de prevenció:
- Evitar conduir en circumstàncies meteorològiques adverses, com la pluja.
- No viatjar de nit i evitar vies poc il·luminades.
- Programar les sortides i arribades en dies i hores de menys trànsit.
- Fer cas dels símptomes de fatiga, fer parades freqüents i dividir els trajectes llargs.
- Fugir de conductors amb comportaments perillosos, agressius o que circulin molt a prop; desviar-se i parar si és necessari.
- No beure res d’alcohol quan es condueix.
- Consultar amb el metge si la medicació que es pren pot dificultar la conducció.
- Cuidar la forma física, fer exercici i seguir una dieta saludable per mantenir un pes adequat.
- Realitzar exercicis d’entrenament cerebral com sudokus, mots encreuats, jocs d’ordinador, etc. per preservar les habilitats cognitives, d’intel·ligència, velocitat de processament, memòria, resolució de problemes...
- Exercitar la coordinació motora amb feines manuals, construccions...
- Sotmetre’s a revisions periòdiques de salut generals i oftalmològiques.
- Assumir i expressar els temors. Si un no se sent segur per emprendre un viatge, dir-ho, s'ha de demanar ajuda, buscar alternatives i no preocupar-se pel què diran.
Fins i tot tenint en compte els arguments anteriors, no es pot fixar una edat màxima per deixar de conduir, ja que hi ha persones que amb 50 anys ja estan en pitjors condicions físiques i mentals que altres de 65 o fins i tot 75 anys. A més, complir anys eleva el nostre sentit de la responsabilitat, per la qual cosa comporta més risc conduir amb 25 que amb 65 anys. Així ho demostra un estudi que diu que lus menors de 25 anys tenen una taxa de sinistralitat del 25% (que s’eleva al 29% entre 18 i 21 anys), mentre que entre els conductors de 65 a 75 anys el percentatge d’accidents està en l’11%, percentatge que puja a partir dels 75 anys.
Per tant, com que no hi ha una edat exacta recomanable per deixar de conduir, s'ha de prendre aquesta decisió d’acord amb els resultats dels reconeixements mèdics que es fan per renovar el carnet, o tenint en compte els següents signes que ens adverteixen que cal començar a aparcar definitivament el cotxe:
- El mateix conductor comença a notar certa inseguretat.
- Té més badades i equivocacions en les rutes habituals.
- Els desplaçaments coneguts li costen més temps del normal.
- Els amics i la família expressen els seus dubtes perquè continuï conduint.
- Qui va al seient del copilot està rígid, espantat, corregeix errors de conducció o expressa clarament el seu temor.
- El conductor té amb certa freqüència petits accidents, rascades i xocs.
- Altres conductors es queixen i li xiulen.
- Creu que hi ha més sobresalts que abans, més gent que actua malament al seu voltant, motoristes, ciclistes i vianants que "sorgeixen del no-res"
En moltes ocasions són els mateixos conductors grans els que es neguen a admetre tots aquests errors, per la qual cosa la intervenció de familiars i amics per intentar que abandoni la conducció és vital per a salvaguardar tant la seua seguretat com la de la resta d’usuaris de la via.
