GUERRA UCRAÏNA
Quantes armes nuclears tenen els Estats Units i Rússia?
Després de la Guerra Freda es va apostar pel desarmament, però les potències mundials continuen tenint armes nuclears als seus arsenals
Un tanc a l’autoproclamada república del Donbass.
La decisió del president rus, Vladimir Putin, de posar en alerta les forces de dissuasió nuclear ha tornat a l’escena política internacional un tipus d’armament que es considerava tabú. Després de la Guerra Freda, les potències van apostar per un desarmament progressiu, si bé Rússia i els Estats Units continuen tenint als seus arsenals herències d’una estratègia militar que concebia arrasar amb l’enemic a qualsevol preu.
Les armes nuclears només s’han utilitzat en guerra en dos ocasions, ambdues per les forces dels Estats Units. Els bombardejos d’Hiroshima i Nagasaki i les seues desenes de milers de morts van portar a l’escenari del postconflicte a repensar on havien de ser les línies roges en cas d’enfrontaments armats.
La primera resolució aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides, el 1946, va establir una Comissió per tractar els possibles efectes col·laterals l’energia atòmica, i a partir d’allà la comunitat internacional va treballar en favor de compromisos tangibles dels que, tanmateix, les grans potències sempre han estat recelosos.
El Tractat sobre la No Proliferació d’Armes Nuclears (TNP) és la pedra angular d’aquests esforços globals: va entrar en vigor el 1970 i compta amb la firma de 191 països, entre ells Estats Units i Rússia. També s’han adoptat altres textos com el Tractat sobre la Prohibició d’Armes Nuclears (TPAN), que va entrar en vigor fa una mica més d’un any i està considerat el primer instrument de Dret Internacional Humanitari per mitigar les conseqüències humanitàries catastròfiques derivades de l’ús i l’assaig d’armament atòmic.
Nacions Unides calcula que s’han realitzat més de 2.000 assajos nuclears i ha insistit històricament a deixar aquest tipus d’armes fora de qualsevol pols polític. El gener d’aquest any, de fet, les grans potències nuclears --Estats Units, Xina, Rússia, Regne Unit i França-- van firmar un comunicat inèdit per subratllar que les guerres nuclears "no poden guanyar-se ni han de lliurar-se".
Desarmament lent
El desarmament internacional ha avançat a l’albor de la geopolítica, amb anades i vingudes marcades principalment per les relacions i suspicàcies entre els Estats Units i Rússia. No en va, els qui fossin rivals durant la Guerra continuen copant la capacitat armamentística global en matèria atòmica.
L’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm (SIPRI) calcula que els nou països que tenen --o almenys se sospita-- armes nuclears sumaven entre tots més de 13.000, un lleuger descens en relació amb les dades de 2020.
Tanmateix, la tendència s’inverteix si es té en compte únicament les armes desplegades en forces operatives, ja que el 2021 van augmentar lleugerament, fins superar les 3.800. D’aquestes, unes 2.000 --pràcticament totes a Rússia i els Estats Units-- romanien en el que es coneix com un estat d’alerta operativa alta, és a dir, més fàcilment desplegables en cas de recórrer-hi.
En el cas de Rússia, el SIPRI apunta que va augmentar el seu arsenal nuclear general en unes 180 ogives, principalment pel desplegament de més míssils balístics intercontinentals terrestres amb múltiples ogives (ICBM) i míssils balístics de llançament submarí (SLBM).
L’institut suec ha aclarit que, malgrat aquestes xifres, les forces atòmiques estratègiques desplegades per les dos grans potències encara són dins Tractat per a la Reducció d'Armes Estratègiques Ofensives (Nou START), firmat l’any 2010 per Barack Obama i Dimitri Medvedev, que en aquell temps eren presidents dels Estats Units i Rússia, respectivament.
