Família, amics i col·legues contribueixen a la composició del nostre microbioma

El microbioma humà és el conjunt de microorganismes que viuen en el nostre organisme i resulta essencial per al bon funcionament dels sistemes immunològic i digestiu, entre d’altres. Alguns dels microorganismes que componen el microbioma humà es transmeten a través de la interacció social, per tant, les persones amb qui estem en contacte estret (familiars, amics o col·legues) són una font crucial de bacteris que contribueixen a la nostra salut.

La descoberta -publicada aquest dimecres a Nature- pot ajudar a comprendre com s’adquireixen les espècies microbianes associades amb el risc de malalties cardiovasculars, diabetis, càncer i altres malalties. Nicola Segata, del Departament de Biologia Cel·lular, Computacional i Integrativa (CIBIO) de la Universitat de Trento i de l’Institut Europeu d’Oncologia (ambdós a Itàlia), ha coordinat l’estudi internacional més important sobre la transmissió dels bacteris associats a la salut. L’estudi s’ha fet en col·laboració amb divuit institucions i centres d’investigació d'arreu del món, entre ells un grup d’investigació de l’Institut espanyol d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATACSIC).

A partir de més de 9.000 mostres d’excrements i saliva de persones de tot el món, l’equip va analitzar com es transmeten els bacteris entre generacions (transmissió vertical) i entre persones que viuen en contacte proper entre si com parelles, fills o amics (transmissió horitzontal). L’estudi va confirmar per primera vegada que la primera transmissió del microbioma intestinal té lloc en nàixer i és molt duradora (els bacteris del microbioma matern es poden detectar en persones grans).

L’anàlisi també va mostrar que els adults obtenen bacteris amb les interaccions socials, de persona a persona, i que el microbioma oral es transmet d’una manera marcadament diferent del microbioma intestinal. De fet, els bacteris presents a la saliva es transmeten amb més freqüència, i principalment mitjançant trasmissió horitzontal. La transmissió del microbioma oral maternoinfantil és reduïda però, com més temps passen juntes les persones, més bacteris comparteixen.

"Hem trobat evidència d’un ampli intercanvi del microbioma intestinal i oral relacionat amb el tipus de relació i estil de vida. Els resultats suggereixen que les interaccions socials donen forma a la composició dels nostres microbiomes", diu Mireia Valles-Colomer, investigadora al Laboratori Segata i primera autora del treball.

"També hem trobat que certs bacteris, especialment aquelles que sobreviuen millor fora dels nostres cossos, es transmeten amb molta més freqüència que d’altres" però alguns són microbis que ni tan sols tenen nom, prova que encara se sap molt poc sobre com es transmeten i com afecten a la nostra salut, detalla Valls-Colomer. L’estudi també posa de manifest que en l’edat adulta, les fonts dels nostres microbiomes són principalment les persones amb qui estem en contacte proper.

"La durada de les interaccions en estudiants o parelles que comparteixen un apartament, per exemple, és aproximadament proporcional al nombre de bacteris intercanviats. En molts casos, tanmateix, els bacteris poden propagar-se fins i tot entre individus que tenen interaccions superficials i ocasionals", detalla Segata.

Que el microbioma es transmeti té implicacions importants per a la salut, "ja que algunes malalties no transmissibles com les malalties cardiovasculars, la diabetis o el càncer estan parcialment relacionades amb alteracions al microbioma", afirma Segata. Demostrar que microbioma humà és transmissible "podria suggerir que algunes d’aquestes malalties considerades no transmissibles podrien, almenys fins cert punt, ser transmissibles", apunta l’investigador.

Segata proposa dur a terme nous estudis per "avançar en la comprensió dels factors de risc d’aquestes malalties i, en el futur, explorar la possibilitat de reduir el risc amb teràpies que actuïn sobre el microbioma o els seus components transmissibles", conclou.