Les xarxes socials agreugen i reforcen els trastorns de conducta alimentària, sobretot entre dones joves, segons un estudi

Un recent estudi realitzat per un equip d’investigadors de la Universidad de Màlaga ha posat de manifest com les xarxes socials estan agreujant i reforçant els trastorns de conducta alimentària (TCA), especialment entre dones joves. Plataformes com TikTok, Instagram o Twitter s’han convertit en espais on es creguin comunitats que perpetuen comportaments perillosos i augmenten la insatisfacció corporal.

Comunitats que reforcen conductes nocives

Els autors de l’estudi, titulat "Ús problemàtic d’Internet i la seua relació amb els desordres alimentaris" i publicat a la revista científica Frontiers, han destacat com en aquestes xarxes socials s’associa el sobrepès amb conceptes negatius com "greu malaltia", "fracàs" o "ruïna". A més, es renya i insulta els qui no persegueixen la primesa extrema.

Segons el doctor Andrés Fontalba, un dels autors de l’estudi, cada vegada s’observen més patologies d’ansietat i depressió en la consulta clínica, així com un augment dels trastorns de conducta alimentària. El comportament d’aquestes persones amb les xarxes impacta de forma molt negativa, ja que la informació a la que abans costava arribar ara està a l’abast de la mà al mòbil.

Les persones amb TCA troben a internet un grup que comparteix les seues mateixes idees, realitza els mateixos reptes i té el mateix propòsit, la qual cosa empitjora les seues conductes nocives en sentir-se recolzats per la comunitat. A través de les xarxes socials, comparteixen dietes, "trucs" per incrementar la primesa, vídeos i imatges personals amb els seus "progressos" i fins informació sobre com enganyar i ocultar dades a familiars o professionals de la salut.

Estructura piramidal i lideratge autoritari

Els investigadors han trobat que el mètode de comunicació fet servir en aquestes comunitats és "piramidal", amb una persona que ordena i envia, mentre la resta segueix totes les directrius de manera "impositiva" i autoritària.

Així mateix, han observat que la pandèmia del coronavirus va exacerbar l’ús de xarxes socials, la qual cosa va augmentar la insatisfacció corporal i el temor de perdre’s esdeveniments socials o estar absent, agreujant així els trastorns alimentaris.

Anàlisi qualitativa de contingut en xarxes

Per dur a terme l’estudi, els quatre investigadors de la Facultat de Medicina de la Universidad de Màlaga -Claudia Ruiz, Raquel Cueto, José Miguel Pena i Andrés Fontalba- van analitzar de forma qualitativa el contingut amb paraules clau a les xarxes socials més utilitzades per adolescents i joves adults.

Van realitzar un mostreig intencional no aleatori en el qual van analitzar 57 recursos de sis plataformes digitals: TikTok, Instagram, Google blogs, Telegram, Facebook i Twitter. Els recursos seleccionats incloïen vídeos, imatges, entrades de blogs, missatges de xat, arxius en format PDF i descripcions de grups, tots amb contingut que fomenta l’anorèxia i la bulímia en anglès o espanyol.

Recomanacions dels experts

L’estudi també inclou una sèrie de recomanacions per prevenir els trastorns de conducta alimentària i conscienciar la ciutadania dels riscos que comporten. Entre elles, es proposa de fomentar la col·laboració entre professionals de la salut, educadors i plataformes digitals; educar els joves sobre els riscos d’aquest tipus de continguts i la importància d’una imatge corporal saludable; i sol·licitar una legislació més dura per desenvolupar estratègies efectives que protegeixin els individus vulnerables dels efectes perjudicials de l’ús problemàtic d’internet.

Els trastorns de conducta alimentària, com l’anorèxia i la bulímia, són problemes de salut mental cada vegada més freqüents en la societat actual, especialment entre la població jove. Aquests trastorns es caracteritzen per una preocupació excessiva pel pes i la imatge corporal, així com per conductes alimentàries poc saludables i restrictives.

En els últims anys, amb l’auge de les xarxes socials, s’ha observat com aquestes plataformes poden influir negativament en el desenvolupament i manteniment dels TCA. L’exposició constant a imatges i missatges que promouen un ideal de bellesa irreal i poc saludable pot augmentar la insatisfacció corporal i el desig d’assolir una primesa extrema.