Els set planetes del sistema solar, visibles al capvespre al cel de Lleida

Durant aquesta setmana, els set planetes del sistema solar, a més de la Terra, són visibles cap al tard formant una aparent alineació sobre una imaginària línia corba en l’horitzó. Aquest inusual esdeveniment astronòmic permet observar a simple vista fins cinc d’aquests astres simultàniament, segons dades del Observatorio Astronómico Nacional (OAN).

A l’oest, apareix en primer lloc Mercuri, molt a prop de Saturn, i continuant l’arc d’una imaginària línia eclíptica es poden observar Venus, Júpiter i Mart. A aquests cinc planetes visibles a simple vista s’afegeixen Urà i Neptú, però en aquest cas només són observables amb l’ajuda d’un telescopi.

Encara que aquesta conjunció planetària, que va començar al gener i es prolongarà fins els primers dies de març, constitueix un bonic efecte òptic i una oportunitat única perquè els aficionats a l’astronomia puguin contemplar i fotografiar els planetes, no es tracta d’un esdeveniment astronòmic excepcional ni té un interès científic especial. L’aparent alineació planetària no és perfecta i no té a veure res amb "alineacions mil·lenàries".

El diminut Mercuri s’afegeix a la "desfilada" planetària

L’aparent alineació planetària va començar el gener amb quatre planetes: Venus, Saturn, Júpiter i Mart. Durant els últims dies, s’ha afegit a aquesta "desfilada" el diminut Mercuri, el més petit del Sistema Solar i el més difícil de veure a causa de la seua proximitat al Sol. La seua incorporació ha permès que fins cinc planetes siguin visibles a simple vista.

Les conjuncions planetàries al llarg de la història

Al llarg de la història, les "alineacions" planetàries han estat sempre envoltades d’un halo de misticisme molt allunyat del rigor científic. Encara que algunes d’elles han quedat registrades com a "històriques", com la de 1982, la ciència ha demostrat que en realitat mai no s’arriba a produir una conjunció perfecta dels vuit planetes.

Què és una conjunció planetària?

Una conjunció planetària és un esdeveniment astronòmic en el qual dos o més planetes semblen ser molt a prop un de l’altre al cel nocturn, quan s’observen des de la Terra. Tanmateix, aquesta proximitat és només aparent, ja que en realitat els planetes estan a milions de quilòmetres de distància entre si.

Les conjuncions planetàries es produeixen a causa de les diferents velocitats orbitals dels planetes al voltant del Sol. Quan la Terra s’alinea amb altres planetes des de la nostra perspectiva, aquests semblen ser molt a prop al cel, encara que en realitat es trobin a distàncies vastament diferents.

Amb quina freqüència passen les conjuncions planetàries?

Les conjuncions planetàries són esdeveniments relativament comuns, ja que els planetes estan en constant moviment al voltant del Sol. Tanmateix, algunes conjuncions són més rares que altres, depenent dels planetes involucrats i de la proximitat aparent entre ells.

Per exemple, les conjuncions entre Venus i Júpiter són bastant freqüents, aproximadament una vegada cada any. D’altra banda, les conjuncions que involucren Mercuri són menys comunes, ja que aquest planeta orbita molt a prop del Sol i és difícil d’observar.

Les conjuncions planetàries que involucren els cinc planetes visibles a simple vista (Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn) són encara més rares i tenen lloc aproximadament una vegada cada 20 anys. L’última vegada que es va poder observar una alineació d’aquest tipus va ser al desembre de 2004.