La sorprenent llegenda del Camí de Sant Jaume en el seu tram a Lleida: el Peu del Romeu
El recorregut conserva entre Montserrat i Alcarràs una fascinant història que uneix els lleidatans amb una tradició compostel·lana de més de mil anys
Un pelegrí en un tram del Camí de Sant Jaume a Lleida.
Un llegat ancestral continua viu a les terres lleidatanes. Al cor de Catalunya, el Camí de Sant Jaume desplega les seues ramificacions fins els confins orientals de la península, on la ruta catalana manté viva una de les llegendes més entranyables del pelegrinatge: la del Peu del Romeu. Aquesta història, vinculada al pas de l’apòstol Sant Jaume per terres lleidatanes, constitueix avui un dels principals atractius culturals d’un recorregut amb més de 1.000 anys d’història.
L’itinerari entre Montserrat i Alcarràs, de 140 quilòmetres de longitud, passa sis comarques catalanes (Bages, Anoia, Segarra, Urgell, Pla d’Urgell i Segrià), 30 municipis i 21 nuclis urbans. Un traçat que segueix aproximadament l’antiga via romana que connectava Barcelona amb Lleida i l’històric Camí Reial d’Aragó, paral·lel a l’actual N-II i autovia A-2.
La ruta catalana: un viatge per la història medieval peninsular
El tram lleidatà representa només una part de l’extens Camí de Sant Jaume català, que comença oficialment a Sant Pere de Rodes i La Jonquera (Alt Empordà) per recórrer tot l’interior de la comunitat autònoma. Des d’aquests punts, considerats el "finis terrae" nord-oriental de la península ibèrica, la ruta es dirigeix cap a Vilabertran-Figueres on conflueix amb el ramal procedent de França.
Els pelegrins que s’aventuren per aquestes terres gaudeixen d’un recorregut dividit en cinc etapes d’entre 25 i 30 quilòmetres cada una. El camí està escatxigat de joies arquitectòniques com el propi monestir de Montserrat, la Seu Vella de Lleida, els centres històrics d'Igualada, Tàrrega i Cervera, a més de boniques esglésies romàniques.
La llegenda que desafia el temps: el Peu del Romeu
Segons explica la tradició lleidatana, el mateix apòstol Sant Jaume va arribar a Lleida durant el seu pelegrinatge evangelitzador per la península. Després d’aturar-se per reposar forces, va continuar el seu camí al capvespre, quan sobtadament va sentir un intens dolor: s’havia clavat una punxa al peu.
La figura de Sant Jaume de la capella del Peu del Romeu a Lleida.
L’extraordinari d’aquesta llegenda resideix en el que va ocórrer després. Els nens i nenes de Lleida, en assabentar-se del contratemps del sant, van acudir amb petits fanalets per il·luminar el seu camí. Gràcies a aquesta ajuda, Sant Jaume va poder extreure’s la dolorosa espina i prosseguir el seu viatge cap al que posteriorment seria Compostel·la.
Per commemorar aquest episodi, es va construir una capella on pot contemplar-se una imatge escultòrica que representa el moment exacte que Santiago s’extreu la punxa, mentre un petit àngel l'il·lumina amb un fanal. Aquesta obra, sortida de les mans de l’escultor lleidatà Jaume Gort Farré, constitueix avui un punt de visita obligada per als pelegrins que travessen la zona.
Arrels històriques del Camí català
La vinculació de Catalunya amb el Camí de Sant Jaume es remunta a les albors d’aquesta ruta de peregrinació. De fet, el primer pelegrinatge documentat des de terres catalanes data de l’any 959, quan l’abat Cesari de Montserrat va emprendre viatge cap a Compostel·la, en una època fins i tot anterior a la redacció del famós Codex Calixtinus, la primera guia "turística" del Camí.
Durant els segles XI i XII, coincidint amb la consolidació del Camí, la relació entre Catalunya i aquesta ruta es va intensificar. Un exemplar de l’esmentat Codex es conserva actualment a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, mentre que el Llibre Roig de Montserrat conté nombroses referències a pelegrins i pelegrinatges.
Ciutats com Barcelona, Tortosa i Lleida atresoren una profunda tradició compostel·lana. Tal era la importància d’aquesta ruta que, en 1157, el Comte de Barcelona va crear un cos especial de guies encarregats d’acompanyar fins Santiago als pelegrins que entraven a la península per territori català.
Un fenomen cultural europeu amb arrels en l’Edat Mitjana
L’auge del Camí de Sant Jaume va començar en l’alta Edat Mitjana, a partir del segle IX, quan van sorgir les grans rutes de pelegrinatge de la cristiandat. Els papes van decretar butlles que concedien la remissió dels pecats (indulgència plenària) als qui arribessin a llocs sagrats com Jerusalem i Roma, condició que posteriorment es va estendre a altres enclavaments com Sant Pere de Rodes i Santiago de Compostel·la.
Ja des del segle X, Sant Pere de Rodes constituïa una important destinació per a pelegrins, atrets per les valuoses relíquies que allotjava, entre elles el cap i el braç dret de l’apòstol San Pedro, segons la tradició.
A partir del segle XI, el Chemin de Saint Jacques es va transformar en una de les rutes de pelegrinatge més rellevants de la cristiandat occidental i en un autèntic fenomen cultural europeu. La llegenda afirmava que a Santiago, Galícia, es trobava la tomba de Sant Jaume el Major, el pescador, el Fill del Tro, un dels dotze Apòstols de Crist.
