Quan comença la primavera 2025 i per què mai és el mateix dia?

La primavera de 2025 començarà oficialment dijous 20 de març les 10:02 hores, segons confirmen els càlculs realitzats pel Observatorio Astronómico Nacional (OAN), dependent del Instituto Geográfico Nacional i el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible.

L’estació durarà 92 dies i 18 hores aproximadament, i s'acabarà el 21 de juny amb l’arribada de l’estiu. L’equinocci primaveral, aquell moment astronòmic precís que marca la transició entre l’hivern i la primavera, tindrà lloc quan el nostre planeta arribi a una posició específica en la seua òrbita al voltant del Sol.

Durant aquest fenomen astronòmic, ambdós pols terrestres se situaran a idèntica distància del Sol, provocant que exactament la meitat del planeta quedi il·luminat. Una de les característiques més cridaneres de l’equinocci és que la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen, amb unes 12 hores de llum i 12 de foscor. Aquest equilibri perfecte entre llum i foscor només es produeix dos vegades a l’any: en els equinoccis de primavera i tardor, moments de transició al calendari astronòmic que marquen l’inici d’aquestes estacions.

Per què l’inici de la primavera varia entre el 19 i el 21 de març?

El començament de la primavera no té una data fixa al calendari, sinó que oscil·la habitualment entre el 19 i el 21 de març. Aquesta variabilitat es deu a diversos factors astronòmics complexos. El principal motiu és que el nostre any natural no dura exactament 365 dies, sinó 365,2422 dies. Per compensar aquesta diferència, utilitzem els anys de traspàs (amb 366 dies) cada quatre anys, la qual cosa provoca petits desajustos en les dates dels equinoccis.

A més, l’òrbita terrestre al voltant del Sol no és perfectament circular sinó el·líptica, la qual cosa implica que la velocitat de translació del nostre planeta no és constant. A això se sumen altres factors com la precessió dels equinoccis (un lent canvi en l’orientació de l’eix terrestre) i les pertorbacions gravitatòries causades per altres cossos celestes, especialment la Lluna. La combinació de tots aquests elements fa que el moment exacte de l’equinocci variï lleugerament cada any.

Fenòmens astronòmics destacats durant la primavera 2025

La primavera de 2025 vindrà acompanyada de diversos esdeveniments astronòmics de gran interès. El més destacat serà un eclipsi parcial de Sol que tindrà lloc el 29 de març, tot just nou dies després de l’inici de l’estació. Aquest fenomen serà visible des del nord-oest d’Europa, Rússia, l’Àfrica, Grenlàndia i l’extrem nord-est d’Amèrica. Els observadors a Espanya podran disfrutar de l’eclipsi, encara que amb magnituds entre mitjanes i baixes segons la ubicació geogràfica concreta dins del territori nacional.

Un altre dels espectacles celestes més esperats de la temporada seran les pluges de meteors. El Observatorio Astronómico Nacional assenyala dos esdeveniments principals: els Lírids, el màxim d’activitat del qual es espera cap al 22 d’abril, i els eta-Aquàrids, que assoliran el seu punt àlgid aproximadament el 6 de maig. Aquestes pluges d’estrelles representen una oportunitat excepcional per als aficionats a l’astronomia, especialment si s’observen des de llocs amb baixa contaminació lluminosa.

Les llunes plenes de la primavera

Els cicles lunars també marcaran moments especials durant aquesta estació. El Observatorio Astronómico Nacional ha calculat que les llunes plenes de la primavera 2025 tindran lloc el 13 d’abril, el 12 de maig i l’11 de juny. Cada lluna plena té característiques particulars segons el mes en què ocorre|passa, i en diverses cultures reben noms específics relacionats amb els canvis estacionals i les activitats agrícoles tradicionals.

La primera lluna plena primaveral, el 13 d’abril, és coneguda en algunes tradicions com a "Lluna Rosa" o "Lluna de l’Ou", amb referència a la floració primerenca i el renaixement de la naturalesa. La del 12 de maig sol denominar-se "Lluna de les Flors", coincidint amb el moment de més esplendor floral en l’hemisferi nord. Finalment, l’última lluna plena de l’estació, l’11 de juny, rep noms com a "Lluna de Maduixa" o "Lluna de Mel", vinculats a la collita de certs fruits i a l’inici de la temporada més càlida.

Canvis en la naturalesa durant l’equinocci de primavera

L’equinocci primaveral no només representa una fita astronòmica, sinó que també marca profunds canvis en els ecosistemes. Amb l’augment gradual de les temperatures i les hores de llum, la vegetació experimenta un despertar després de la letargia hivernal. Els arbres caducifolis recuperen el seu fullatge, les plantes floreixen i s’inicia un període crucial per a la pol·linització i reproducció de nombroses espècies.

La fauna també respon a aquests canvis ambientals. Molts ocells migradors tornen als seus territoris de cria en l’hemisferi nord, mentre que altres espècies finalitzen els seus períodes d’hibernació o redueixen la seua activitat. Aquesta transició estacional té importants repercussions en els cicles biològics i representa un dels moments de més biodiversitat i activitat en els ecosistemes temperats.

Com afecta el canvi climàtic a l’inici de la primavera?

Encara que l’equinocci astronòmic té dates relativament estables, els indicadors biològics de la primavera mostren alteracions significatives en les últimes dècades. Nombrosos estudis científics han documentat un avenç|avançament progressiu dels esdeveniments primaverals com la floració, el brot dels fulls|fulles o l’aparició de determinats insectes. Aquest fenomen, conegut com a "primavera avançada", s’atribueix principalment a l’escalfament global i està generant preocupació entre els climatòlegs i ecòlegs.

Les conseqüències d’aquests desajustos fenològics poden ser greus per als ecosistemes, ja que provoquen desincronizaciones entre espècies interdependents. Per exemple, si certes plantes floreixen abans però els seus pol·linitzadors no han modificat els seus cicles al mateix ritme, ambdues poblacions poden veure’s afectades negativament. Aquests canvis representen un dels indicadors més visibles de l’impacte del canvi climàtic en els sistemes naturals.

Quin significat cultural té l’equinocci de primavera?

L’equinocci de primavera ha estat celebrat al llarg de la història per nombroses civilitzacions i cultures. Des de monuments megalítics com Stonehenge, orientats per captar els primers llamps|rajos del sol equinoccial, fins festivitats com el Nowruz persa o l’Holi hindú, aquest moment astronòmic ha inspirat rituals i tradicions a tot el món. En moltes cultures, simbolitza el renaixement, la fertilitat i l’esperança, marcant el final|finalitat definitiu de l’hivern i l’inici d’un nou cicle vital.

A Espanya, encara que menys vinculades directament a l’equinocci, celebracions com les Falles valencianes o la Setmana Santa coincideixen aproximadament amb aquest període. Aquestes tradicions reflecteixen, des de diferents perspectives culturals i religioses, la importància simbòlica que ha tingut històricament aquesta transició estacional en les societats mediterrànies, on el despertar primaveral té un impacte particularment visible al paisatge i les activitats agrícoles.