L’ou recupera el seu prestigi a Espanya: el consum creix un 8,7% impulsat pel seu valor nutricional
D’aliment qüestionat a protagonista de la dieta mediterrània, l’ou es posiciona com una opció assequible, saludable i versàtil amb 143 unitats consumides per persona a l’any

Pla detall de diferents ous.
El consum d’ous a Espanya ha experimentat un notable increment del 8,7% durant l’any passat, consolidant la tendència a l’alça d’aquest aliment que ha passat de ser qüestionat a altament valorat per les seues propietats nutricionals. Amb un consum mitjà de 143 ous per persona i any, el mercat espanyol mostra clars signes de recuperació, tot i que encara es manté allunyat de xifres com les dels Estats Units, on s’assoleixen els 280 ous per càpita anualment.
Aquest augment reflecteix un canvi significatiu en la percepció de l’ou com a aliment. Segons explica Joan Anton Rafecas, president de la Federació Avícola Catalana, "durant anys el consum d’ous va estar relacionat amb el colesterol, època en què es recomanava una ingesta de dos a tres a la setmana." Tanmateix, l’evidència científica actual ha modificat aquestes recomanacions, apostant ara per un consum diari a causa del seu alt valor nutritiu i la seua aportació de proteïnes d’alta qualitat.
Propietats nutricionals que impulsen el seu consum
El canvi en la percepció de l’ou no és casual. Els estudis nutricionals han demostrat que aquest aliment constitueix una important font de proteïnes d’alta qualitat biològica, contenint tots els aminoàcids essencials que l’organisme necessita. A més, aporta àcids grassos monoinsaturats beneficiosos per a la salut cardiovascular, trencant així amb l’estigma que el vinculava exclusivament al colesterol.
Entre els seus micronutrients destaquen el iode, fonamental per al funcionament de la tiroide; el fòsfor, essencial per a la formació òssia; i el seleni, un mineral amb propietats antioxidants. El seu perfil vitamínic és igualment destacable, sent especialment ric en vitamines del grup B (B2, B12), vitamina A, D i E, totes elles amb funcions fonamentals per a l’organisme.
Aquestes característiques nutricionals han contribuït decisivament que institucions sanitàries i experts en nutrició hagin revisat les seues recomanacions, passant de limitar el seu consum a promoure'l com a part d’una dieta equilibrada i saludable.
Tendències de consum a Espanya i comparativa internacional
Malgrat l’increment registrat, el mercat espanyol té encara marge de creixement si es compara amb altres països. La diferència amb els Estats Units és especialment significativa: mentre a Espanya es consumeixen 143 ous per persona i any, al país nord-americà aquesta xifra s’eleva fins els 280, pràcticament el doble.
Aquesta disparitat pot explicar-se per factors culturals, gastronòmics i per la diferent evolució que han seguit les recomanacions nutricionals en ambdós països. Als Estats Units, l’ou ha mantingut el seu prestigi com a aliment bàsic, especialment en els esmorzars, mentre que a Espanya la preocupació pel colesterol va condicionar durant dècades el seu consum.
Els experts del sector avícola espanyol coincideixen que les previsions apunten que es mantindrà la tendència alcista en el consum intern, recolzada pel creixent reconeixement dels seus beneficis nutricionals i la seua versatilitat gastronòmica.
Factors econòmics que influeixen al mercat de l’ou
Un altre aspecte rellevant que explica l’augment del consum és el factor econòmic. En temps d’inflació i encariment dels productes proteics, l’ou representa una alternativa assequible i nutricionalment completa, la qual cosa el converteix en una opció atractiva per a moltes famílies.
La seua relació qualitat-preu, comparada amb altres fonts de proteïna animal com la carn o el peix, posiciona a l’ou com un aliment estratègic a la cistella de la compra dels espanyols. Aquesta característica, sumada a la seua fàcil conservació i versatilitat culinària, ha afavorit la seua incorporació més freqüent als menús diaris.
Per què es desaconsellava abans el consum freqüent d’ous?
Durant dècades, les recomanacions mèdiques limitaven el consum d’ous basant-se en el seu contingut de colesterol. Es creia que existia una relació directa entre el colesterol dietètic i els nivells de colesterol en sang, especialment el LDL o "colesterol dolent". Tanmateix, investigacions més recents han demostrat que aquesta relació no és tan directa com es pensava, i que l’organisme regula la producció interna de colesterol en funció de l’aportació dietètica.
Estudis epidemiològics a gran escala no han trobat una associació significativa entre el consum moderat d’ous i l’augment del risc cardiovascular en persones sanes. Aquest canvi de paradigma ha permès rehabilitar la imatge de l’ou i reconsiderar el seu paper en l’alimentació diària.
Quants ous es poden consumir a la setmana?
Les actuals recomanacions nutricionals han evolucionat considerablement. Si bé fa anys es limitava a 2-3 ous setmanals, avui els experts coincideixen que una persona sana pot consumir fins un ou diari sense riscos per a la seua salut cardiovascular. Fins i tot algunes guies nutricionals més recents suggereixen que aquest límit podria ser més gran en persones físicament actives o amb necessitats proteiques augmentades.
No obstant, es manté certa precaució en persones amb diabetis, hipercolesterolèmia familiar o altres patologies específiques, per a qui es recomana una valoració individualitzada per part de professionals sanitaris.
El sector avícola espanyol observa amb optimisme aquesta evolució, que ha permès recuperar el prestigi d’un dels aliments més complets i versàtils de la nostra gastronomia, consolidant a l’ou com un element fonamental en la dieta mediterrània actual.