Ulleres i lents de contacte gratis per a menors? El Congrés dels Diputats ho debat

El Ple del Congrés dels Diputats abordarà dimarts vinent la presa en consideració d’una proposició de llei que podria marcar un abans i un després en l’accés a la salut visual a Espanya. La iniciativa, procedent del Parlament d’Andalusia, pretén que els productes òptics com  ulleres, lents de contacte i altres elements de salut visual siguin completament gratuïts per a tots els menors d’edat a través del Sistema Nacional de Salut (SNS).

La proposta no es limita únicament als menors, ja que també contempla que les persones adultes puguin beneficiar-se parcialment d’aquest finançament en funció de la seua situació socioeconòmica. En cas d’aprovar-se, aquesta mesura podria representar un avenç significatiu per a milions de famílies espanyoles que actualment han d’assumir íntegrament aquestes despeses sanitàries.

"L’única via d’accés en l’actualitat passa per l’àmbit privat, el que determina una important desigualtat per raons socials i econòmiques," assenyala expressament el text proposat, que busca posar fi al que denomina "pobresa visual", un concepte que fa referència a les persones que no poden accedir a aquests productes essencials per motius econòmics.

Què inclou exactament la proposta sobre productes òptics?

El text que es debatrà en el Congrés defineix la prestació de productes òptics i de salut visual com "la dispensació i utilització de tots els productes o tractaments la finalitat dels quals sigui la cura i millora de totes aquelles alteracions o malalties relacionades amb les funcions bàsiques del sistema visual". Això inclou un ampli espectre de productes correctors que, segons la proposta, són fonamentals per evitar que problemes visuals "impedeixin o dificultin una persona aconseguir un estat físic, cultural, estructural i funcional de benestar social".

La iniciativa pretén modificar la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut, per incloure específicament al seu article 8 la prestació de productes òptics i de salut visual. Aquesta modificació situaria aquests productes al mateix nivell que altres prestacions ja contemplades|previstes a la cartera comuna bàsica o suplementària, com la farmacèutica, ortoprotètica o de productes dietètics.

Impacte pressupostari i model de finançament

Un aspecte crucial de la proposta és el seu finançament. Segons recull el text, seria l’Administració General de l’Estat qui assumiria el cost d’aquesta nova prestació, fixant anualment els recursos econòmics necessaris en la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat.

Encara que la proposició no inclou un càlcul detallat de l’impacte econòmic que suposaria aquesta mesura, diversos estudis assenyalen que aproximadament un 30% dels menors a Espanya necessiten algun tipus de correcció visual. Això significa que milions de nens i adolescents podrien beneficiar-se directament d’aquesta iniciativa, alleujant considerablement l’economia de moltes famílies.

La "pobresa visual" com a problema de salut pública

El concepte de "pobresa visual" que esmenta la proposta no és fútil. Segons diferents organitzacions especialitzades en salut visual, moltes famílies es veuen obligades a retardar la compra d’ulleres o lents de contacte per als seus fills, o a mantenir graduacions obsoletes durant més temps del recomanat per motius purament econòmics.

"Això últim ha provocat una discriminació de classe en l’accés a una sèrie de productes i assistències que són de primera necessitat", recull la proposició, que afegeix que aquestes dificultats "provoquen problemes de salut que tenen efectes en àmbits com el desenvolupament educatiu, social o laboral de milions de persones".

Els experts sanitaris coincideixen que els problemes visuals no corregits adequadament poden tenir conseqüències significatives en el rendiment escolar dels menors, el seu desenvolupament cognitiu i fins i tot en aspectes psicosocials com l’autoestima o la integració amb els seus iguals.

El Sistema Nacional de Salut i les prestacions suplementàries

L’actual configuració del Sistema Nacional de Salut espanyol distingeix entre prestacions de la cartera comuna bàsica, completament finançades pels serveis sanitaris de les comunitats autònomes, i prestacions de la cartera comuna suplementària, que estan subjectes a aportació per part dels usuaris.

En aquesta segona categoria es troben actualment la prestació farmacèutica, ortoprotètica, de productes dietètics i el transport sanitari programat. La proposta pretén ampliar aquests drets per incloure els productes òptics, reconeixent així el seu caràcter essencial per a la salut i el benestar de la població.

Quins països europeus ja financen productes òptics?

La proposta que debatrà el Congrés no és una idea revolucionària en el context europeu. Països com França, Alemanya o els països nòrdics ja compten amb sistemes de cobertura total o parcial de productes òptics per a menors i persones amb baixos recursos.

A França, per exemple, el programa "100% Santé" garanteix des de 2020 el reembors íntegre d’ulleres bàsiques per a tots els ciutadans, incloent muntures i lents. Al Regne Unit, el National Health Service (NHS) proporciona exàmens visuals gratuïts per a tots els menors de 16 anys i vals per a l’adquisició d’ulleres bàsiques sense cost.

Si la proposta tirés endavant, Espanya s’alinearia amb aquests models europeus més avançats quant a cobertura sanitària visual, reforçant el seu compromís amb l’equitat en l’accés a la salut i el benestar infantil.