Multes de fins a 600 euros: la campanya de la DGT que comença aquest dilluns 7 d’abril

La Dirección General de Tráfico (DGT) ha iniciat aquest dilluns 7 d’abril una nova campanya de vigilància intensiva centrada en el control dels límits de velocitat a les carreteres espanyoles. Aquesta iniciativa, que s’estendrà fins diumenge vinent 13 d’abril, respon a l’estadística que situa la velocitat inadequada com el tercer factor més freqüent en sinistres de trànsit amb víctimes mortals.

Durant aquests set dies, els agents de l’Agrupació de Trànsit de la Guàrdia Civil, juntament amb les policies locals i autonòmiques, intensificaran la seua presència en trams considerats de risc i en aquells punts on habitualment se superen els límits establerts i hi ha un elevat índex de sinistralitat. La campanya no és exclusiva d’Espanya, sinó que es desenvolupa simultàniament a tots els països adherits a l’associació europea RoadPol (European Roads Policing Network), seguint les recomanacions d’organismes internacionals per garantir el compliment de les limitacions de velocitat.

Aquesta acció forma part d’una estratègia més àmplia que busca reduir l’accidentalitat a les carreteres espanyoles, especialment ara que s’atansa l’operació especial de Setmana Santa, un dels períodes amb més mobilitat a les nostres carreteres.

Pla d’ampliació de radars el 2025

Més enllà d’aquesta campanya puntual, la DGT ha començat ja a reforçar la seua xarxa de vigilància permanent amb la instal·lació de 41 nous dispositius de control de velocitat des de principis d’any. En concret, s’han posat en funcionament 28 radars fixos i 15 radars de tram, que formen part d’un ambiciós pla que preveu la col·locació de 122 nous punts de control al llarg de 2025.

Aquest desplegament tecnològic no és arbitrari, sinó que respon a una estratègia basada en evidències científiques que demostren que la velocitat no només incrementa el risc de tenir un accident, sinó que també augmenta significativament la gravetat de les lesions quan aquest es produeix. La DGT subratlla que a més velocitat, menor és el temps de reacció disponible per evitar un sinistre i més severes són les conseqüències de l’impacte.

A més dels radars fixos i de tram, la vigilància es complementarà amb controls mòbils i supervisió aèria des dels helicòpters de l’organisme, creant així una xarxa de vigilància integral que dificultarà als conductors eludir els controls de velocitat.

La tecnologia com a aliada: sistemes ADAS i ISA

La batalla contra els excessos de velocitat no només s’entaula des de l’àmbit sancionador. La DGT recorda que, des del passat 6 de juliol de 2024, tots els vehicles nous matriculats a Espanya han d’incorporar una sèrie de funcions de seguretat avançades conegudes com a ADAS (Advanced Driver Assistance Systems), entre les quals es troba l’Assistent Intel·ligent de Velocitat (ISA).

Aquest sistema combina la informació del navegador del vehicle, que mostra el límit de velocitat de la via per la qual se circula, amb un mecanisme de reconeixement de senyals que permet detectar limitacions temporals. D’aquesta forma, el conductor rep assistència en temps real per conèixer i respectar els límits establerts, el que contribueix significativament a millorar la seguretat viària.

La implementació d’aquests sistemes forma part d’una iniciativa més àmplia de la Comissió Europea que va començar el maig de 2018, amb l’objectiu de modernitzar el sistema europeu de transports mitjançant vehicles més segurs, menys contaminants i tecnològicament més avançats.

Quines sancions s’apliquen per excés de velocitat?

Convé recordar que les multes per excés de velocitat a Espanya varien segons la gravetat de la infracció. Les sancions econòmiques oscil·len entre els 100 euros per a infraccions lleus (excessos de fins 20 km/h sobre el límit en vies urbanes o de fins 30 km/h en interurbanes) fins els 600 euros per a les més greus, acompanyades de la pèrdua d’entre 2 i 6 punts del carnet de conduir.

En els casos més extrems, quan se supera el límit en més de 60 km/h en la via urbana o en més de 80 km/h en interurbana, la infracció passa a considerar-se un delicte contra la seguretat viària, tipificat a l’article 379 del Codi Penal, podent portar penes de presó de 3 a 6 mesos, multes econòmiques significatives o treballs en benefici de la comunitat, a més de la retirada del permís de conduir per un període d’1 a 4 anys.

Com afecta la velocitat a la seguretat viària?

Els estudis realitzats per la DGT i altres organismes internacionals demostren que la velocitat afecta de manera directa tant la probabilitat de tenir un accident com la seua gravetat. A més velocitat, augmenta la distància de frenada, es redueix el camp visual del conductor i disminueix la seua capacitat de reacció davant d’imprevistos.

Segons dades oficials, un augment de només un 5% en la velocitat mitjana incrementa aproximadament un 10% els accidents amb ferits i un 20% els sinistres mortals. Per això, respectar els límits establerts no és només una qüestió legal, sinó una responsabilitat per la mateixa seguretat i la de tots els usuaris de les vies.

On s’ubiquen els nous radars?

Encara que la DGT no ha detallat la ubicació exacta de tots els nous dispositius, la normativa estableix que la seua instal·lació ha d’estar degudament senyalitzada i respondre a criteris objectius de seguretat. La tendència actual és col·locar-los en punts on hi ha una alta concentració d’accidents o en trams on habitualment es detecten excessos de velocitat significatius.

Els conductors poden conèixer la ubicació aproximada dels radars fixos a través de la pàgina web oficial de la DGT o mitjançant aplicacions mòbils autoritzades que proporcionen aquesta informació. No obstant, les autoritats recorden que l’objectiu final no és recaptatori sinó preventiu, buscant que els límits de velocitat es respectin a tota la xarxa viària i no només en els punts on hi ha vigilància.