El govern ho confirma: aquesta és la nova edat de jubilació per a 2025
Els treballadors nascuts entre 1960 i 1970 podran accedir al 100% de la seua pensió complint requisits específics d’edat i anys cotitzats que varien segons cada cas
Imatge d’arxiu de dos pensionistes.
La planificació de la jubilació continua sent una de les preocupacions més importants per als treballadors espanyols, especialment davant dels freqüents canvis normatius que experimenta el sistema de pensions. En aquest context, la Seguretat Social ha emès recentment un important aclariment sobre l’edat exacta a què els treballadors podran jubilar-se a partir de 2025, desmentint que sigui necessàriament als 65 o als 67 anys per a tots els casos. Aquesta informació resulta crucial per als qui necessiten organitzar el seu futur econòmic i laboral en els propers anys.
Les successives reformes del sistema de pensions han generat considerable incertesa entre la població activa. L’objectiu fonamental d’aquests ajustaments és garantir la sostenibilitat a llarg termini del sistema, el que ha portat a un progressiu retard en l’edat de jubilació. Aquest fenomen respon principalment al marcat envelliment poblacional i a la baixa natalitat que caracteritza Espanya en les últimes dècades, factors que comprometen seriosament la viabilitat econòmica del model actual. No obstant, un important col·lectiu de treballadors tindrà garantit el dret a percebre el 100% de la seua pensió sempre que compleixin els requisits establerts.
Segons la confirmació oficial de la Seguretat Social, les persones nascudes entre 1960 i 1970 podran accedir a la seua jubilació amb la totalitat de la seua pensió si compleixen els criteris específics relatius a edat i anys cotitzats, que varien segons cada cas particular.
Requisits exactes per any per accedir a la jubilació
L’organisme ha establert un calendari progressiu que especifica les condicions necessàries per jubilar-se en funció de l’any. Així, per a 2025, serà possible accedir a la jubilació als 65 anys sempre que s’hagin cotitzat almenys 38 anys i 3 mesos. En cas contrari, els treballadors hauran d’esperar fins complir els 66 anys i 8 mesos per poder retirar-se.
De cara a 2026, es mantenen les mateixes condicions per als qui desitgin jubilar-se als 65 anys (38 anys i 3 mesos cotitzats com a mínim). Tanmateix, per als qui no assoleixin aquest llindar de cotització, l’edat s’incrementa fins els 66 anys i 10 mesos.
El canvi més significatiu arribarà el 2027, quan l’exigència de cotització per jubilar-se als 65 anys augmentarà fins els 38 anys i 6 mesos. Aquells treballadors que no compleixin aquest requisit hauran de prolongar la seua vida laboral fins els 67 anys per poder accedir a la seua pensió completa.
Alternatives per a la jubilació anticipada
La normativa actual preveu diverses modalitats que permeten als treballadors abandonar el mercat laboral abans d’assolir l’edat ordinària establerta. No obstant, és important tenir en compte que aquesta opció comporta una reducció en la quantia de la pensió, el percentatge de la qual variarà en funció del temps cotitzat i del nombre de mesos que es endavant la jubilació.
Actualment, els requisits fonamentals per accedir a la jubilació anticipada són els següents:
- Tenir com a mínim 63 anys d’edat i acreditar 38 anys i 3 mesos o més de cotització.
- Els treballadors que no assoleixin l’esmentada xifra de cotització hauran d’esperar fins els 64 anys i 8 mesos per poder sol·licitar-la.
- S’exigeix un mínim de 35 anys cotitzats, sense computar les pagues extraordinàries ni els períodes treballats anteriorment a 1967.
- És imprescindible que almenys 2 d’aquells anys estiguin compresos dins dels últims 15 anys previs a la sol·licitud de la pensió.
Casos especials de jubilació anticipada
A més de la via general, el sistema contempla fórmules específiques que faciliten la jubilació anticipada en determinades circumstàncies:
- Mutualistes: els qui van cotitzar al sistema anterior a 1967 tenen la possibilitat de jubilar-se des dels 60 anys, encara que amb les corresponents reduccions a la seua pensió.
- Persones amb discapacitat: aquells treballadors que acreditin un grau de discapacitat igual o superior al 45% o al 65%, depenent del cas, poden acollir-se a modalitats especials que els permeten avançar significativament la seua jubilació.
- Professions de risc: determinats col·lectius com bombers, personal ferroviari, artistes o treballadors acollits a l’Estatut del Miner gaudeixen de condicions particulars, adaptades a les característiques específiques dels seus llocs de treball i als riscos associats als mateixos.
Avantatges de retardar la jubilació en el sistema espanyol
Encara que molts treballadors anhelen assolir com més aviat millor l’edat de jubilació, la normativa actual incentiva la prolongació de la vida laboral mitjançant diverses mesures. Entre elles destaca l’increment percentual de la pensió per als qui decideixin continuar treballant més enllà de l’edat ordinària establerta.
Aquests incentius varien en funció del temps cotitzat i poden suposar un augment significatiu en la quantia final de la pensió. A més, en determinats casos, és possible compatibilitzar la percepció de la pensió amb la realització d’una activitat laboral, la qual cosa permet complementar els ingressos durant aquesta etapa.
Quins factors determinen l’edat de jubilació a Espanya?
L’edat de jubilació al nostre país està condicionada principalment per dos factors fonamentals: els anys cotitzats a la Seguretat Social i l’any de naixement del treballador. La reforma progressiva que s’està implementant busca equiparar gradualment l’edat de jubilació per a tots els ciutadans, establint els 67 anys com a referència general a partir de 2027, amb l’excepció dels qui acreditin llargues carreres de cotització.
Un altre element determinant és la modalitat de jubilació a què s’aculli el treballador, ja que existeixen diferents variants (ordinària, anticipada, parcial, activa, etc.) que estableixen requisits específics i poden modificar tant l’edat d’accés com la quantia de la prestació.
Com afecten les últimes reformes al càlcul de la pensió?
Les modificacions normatives dels últims anys no només han afectat l’edat de jubilació, sinó també al mètode de càlcul de les pensions. Actualment, per determinar la base reguladora es tenen en compte les bases de cotització dels últims 25 anys de vida laboral, període que s’ampliarà progressivament.
Així mateix, s’han introduït ajustaments en els coeficients reductors aplicables en cas de jubilació anticipada i en els incentius per prolongació de l’activitat laboral. Tot això amb l’objectiu de garantir la sostenibilitat del sistema i adequar les prestacions a la realitat demogràfica i econòmica del país.
Aquestes reformes han buscat un equilibri entre la sostenibilitat financera del sistema i l’adequació de les pensions a les necessitats reals dels jubilats, encara que no han estat exemptes de polèmica i debat social.
