SEGRE

L’auge del narcotràfic de marihuana sacseja Catalunya: “No estem guanyant”

Els Mossos alerten de l’arrelament del crim organitzat i de l’increment de la violència al voltant del cultiu i tràfic d’aquesta droga, que es consolida com a porta d’entrada al món delictiu per a molts joves.

Un Mosso analitzant el nivell de THC d'una plantació de marihuana desmantellada a La Seu d’Urgell el 2023.

Un Mosso analitzant el nivell de THC d'una plantació de marihuana desmantellada a La Seu d’Urgell el 2023.Gianluca Battista

Publicat per
Guissona

Creat:

Actualitzat:

Els Mossos d’Esquadra van començar a posar el focus en el cultiu de marihuana l’any 2017, i des de llavors han redoblat esforços per evidenciar el que ja és una realitat preocupant: Catalunya ha passat de ser territori de pas a convertir-se en una de les principals productores d’Europa. Segons el subinspector Albert Llena, cap de l’àrea central d’anàlisi dels Mossos, aquest fenomen va lligat a una pujada generalitzada del tràfic de drogues i a l’entrada massiva de joves sense antecedents en aquest sector.

Només l’any passat, la policia catalana va intervenir més de mig milió de plantes, va desmantellar 400 plantacions i va detenir 2.000 persones. Però l’organització dels traficants, que funcionen com autèntiques empreses, va un pas per davant. El crim organitzat no només controla les collites de marihuana, sinó que reinverteix els beneficis en altres substàncies com la cocaïna i l’haixix. A més, han aconseguit assentar-se en barris vulnerables com La Mina o la Font de la Pólvora, on la droga ha substituït bona part de l’economia legal, generant enfrontaments, tiroteigs i desafiaments oberts a l’autoritat.

La sofisticació del negoci també ha canviat el model de producció. Les plantacions interiors, més discretes i rendibles, ja són majoritàries. Amb l’ajuda de la tecnologia domòtica i llavors amb alts nivells de THC, el cultiu es fa en pisos, naus o cases llogades a nom de testaferros. Aquest perfeccionament ha anat acompanyat d’un augment alarmant de la violència: trampes, armes de foc i fins i tot sicaris són utilitzats per protegir les collites o assaltar-les. L’any passat es van intervenir 445 armes, 21 de les quals de guerra.

Davant aquest escenari, Llena reclama una resposta global. Reconeix que la solució no pot ser només policial i apunta a la necessitat d’abordar la problemàtica des de l’àmbit social, mèdic i legislatiu. “Cal oferir sortides reals als joves abans que acabin en aquest món”, conclou el subinspector, tot alertant que el fenomen està lluny de desaparèixer i exigeix un esforç col·lectiu urgent.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking