Una associació de Lleida sol·licita ajuda per editar un llibre sobre un dels primers manuscrits en català

L’Associació d’Amics de la Vall de Caboet ha llançat una petició formal sol·licitant suport institucional per publicar un llibre sobre els 'Greuges de Guitard Isarn', considerat un dels primers textos escrits en llengua catalana. Coincidint amb el 920 aniversari de la seua redacció, l’entitat treballa intensament per difondre aquest valuós document per tot el territori nacional. Actualment, tota la informació relacionada amb els aspectes lingüístics i històrics d’aquest manuscrit medieval es troba recopilada en la seua pàgina web, a més de formar part de la visita guiada a l’església de Sant Serni de Cabó (Alt Urgell), on s’exhibeix una reproducció del document original escrit pel senyor de Caboet.

Un dels principals obstacles a què s’enfronta l’associació és la falta de recursos econòmics per mantenir el temple obert de manera regular, la qual cosa dificulta l’accés públic a aquest important patrimoni cultural. El document, datat entre novembre de 1105 i març de 1106, està redactat gairebé en la seua totalitat en català antic, descrit per Montserrat Riu, vocal de l’associació, com "un català arcaic, senzill, agrest i paratàctic". Es tracta d’un text jurídic que enumera els drets que el senyor feudal de Caboet considerava vulnerats, oferint una finestra única al funcionament del sistema feudal a la Catalunya del segle XII, especialment a la regió pirinenca.

El valor històric i lingüístic dels 'Greuges de Guitard Isarn' transcendeix les fronteres comarcals del Alt Urgell. La seua importància rau que demostra que el català ja era una llengua parlada habitualment a la regió fa més de nou segles, tenint en compte que la manifestació escrita d’una llengua sempre és posterior al seu ús oral. Aquest manuscrit constitueix, per tant, una prova tangible de la consolidació primerenca del català com a llengua de comunicació als territoris del nord-est peninsular.

Des de l’associació han recordat que la primera publicació acadèmica d’aquest document la va realitzar l’historiador Joaquim Miret i Sans el 1908, establint les bases per al seu estudi. Tanmateix, no va ser fins finals dels anys 90 quan es va dur a terme el primer i única anàlisi lingüística exhaustiva del text, treball realitzat per Joan Anton Rabella, doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Aquest estudi pioner va permetre comprendre millor les característiques del català medieval primerenc i la seua evolució posterior.

Actes commemoratius pel 920 aniversari

Per celebrar aquesta significativa efemèride, l’associació ha organitzat un ambiciós programa d’activitats en col·laboració amb diverses institucions culturals. Entre les entitats participants destaca la Biblioteca de Catalunya, dipositària del document original, i l’Institut d’Estudis Catalans, que organitzarà una jornada especial a l’octubre dedicada a analitzar la importància d’aquest text per a la història de la llengua catalana.

El programa commemoratiu inclou també les vuitenes jornades de l’Institut d’Estudis Comarcals del Alt Urgell, que excepcionalment se celebraran aquest any a Cabó durant el mes de novembre. A aquestes activitats se sumaran esdeveniments organitzats per Cultura Activa d’Andorra i la Universitat Rovira i Virgili, que contribuiran a difondre el coneixement sobre aquest important manuscrit medieval. Com a colofó, la clausura oficial dels actes de l’aniversari està prevista per al març de 2026 a la seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Què són els 'Greuges de Guitard Isarn'?

Els 'Greuges de Guitard Isarn' constitueixen un dels primers documents escrits gairebé íntegrament en català dels que es té constància. Es tracta d’un text jurídic redactat entre 1105 i 1106, en el que Guitard Isarn, senyor feudal de Caboet (actual comarca del Alt Urgell), enumera una sèrie de greuges o drets que considera que li han estat vulnerats per altres nobles o vassalls de la regió.

El seu valor històric és doble: d’una banda, ofereix informació detallada sobre el funcionament del sistema feudal a la Catalunya pirinenca de principis del segle XII; per un altre, la seua importància lingüística és incalculable, ja que representa una de les primeres manifestacions escrites de la llengua catalana, quan aquesta començava a diferenciar-se clarament del llatí vulgar i consolidar-se com a idioma independent.