Les fumates del Conclave: com s’obtenen els fums negre i blanc en l’elecció papal

El tradicional sistema de comunicació mitjançant el qual l’Església Catòlica anuncia al món si els cardenals han elegit o no a un nou Papa va experimentar una significativa modernització des del Conclave de 2005. Les històriques fumates que emergeixen de la xemeneia de la Capella Sixtina —negres quan no hi ha consens i blanques quan s’ha elegit el nou Pontífex— són ara produïdes mitjançant un sofisticat sistema químic que garanteix un senyal inequívoc, deixant enrere les confusions que en ocasions anteriors havien generat incertesa entre els fidels congregats a la Plaça de Sant Pere.

Segons va confirmar el Vaticà, per assegurar la claredat en la comunicació visual, actualment es fa servir un aparell auxiliar instal·lat al costat de l’estufa tradicional on es cremen les paperetes de les votacions. Aquest dispositiu complementari utilitza compostos químics específics que produeixen fums de colors perfectament distingibles fins i tot en condicions meteorològiques adverses, eliminant així les ambigüitats que es produïen amb el mètode antic, quan de vegades el color del fum resultava difícil d’interpretar per als observadors.

Química al servei de la tradició: la composició de les fumates

La precisió en la comunicació del resultat de les votacions cardenalícies requereix una fórmula química específica per a cada tipus de senyal. Per aconseguir el característic fum negre, que indica que encara no s’ha assolit la majoria necessària de dos terços per elegir el nou Papa, els tècnics vaticans utilitzen una barreja de perclorat de potassi, antracè i sofre. Aquesta combinació genera una densa columna de fum fosc que resulta inconfusible fins i tot a la distància.

D’altra banda, quan els cardenals assoleixen el consens necessari i elegeixen el nou Summe Pontífex, es fa servir una barreja completament diferent per produir el fum blanc. En aquest cas, els components són clorat de potassi, lactosa i colofònia. Aquesta última, també coneguda com a 'peix de Castella', és una resina natural de color ambre que s’obté de les coníferes i que, en combinar-se amb els altres elements, genera el característic fum blanc que anuncia al món l’elecció del nou líder de l’Església Catòlica.

Aquest sistema representa una evolució significativa respecte als mètodes tradicionals fets servir durant segles, quan per al fum negre s’utilitzava nerofum o brea, mentre que per al blanc es recorria simplement a palla humida, la qual cosa freqüentment generava confusions per la inconsistència del color resultant.

Enginyeria vaticana: el sistema tècnic darrere de les fumates

La infraestructura que permet la generació i emissió de les fumates ha estat acuradament dissenyada per garantir el seu funcionament òptim. Les xemeneies de l’estufa principal i del dispositiu auxiliar convergeixen en un únic conducte que travessa l’interior de la Capella Sixtina fins desembocar a prop del carener de la cobertura de l’edifici, punt des del qual el fum es fa visible per als fidels i el món sencer.

Per assegurar el correcte funcionament del sistema fins i tot en condicions climàtiques adverses o de baixa pressió atmosfèrica, els enginyers del Vaticà han incorporat diversos elements tècnics. Les xemeneies estan equipades amb resistències elèctriques que escalfen el conducte per millorar el tir natural del fum. A més, com a mesura de seguretat addicional, el sistema compta amb un ventilador de reserva que pot activar-se en cas necessari per impulsar la columna de fum cap a l’exterior.

El passat 2 de maig, els tècnics vaticans van procedir a la instal·lació de la xemeneia que anunciarà des de dalt de la Capella Sixtina qui serà el successor del Papa Francesc. Aquest acte tècnic marca un dels preparatius finals per al conclave en el qual 133 cardenals menors de 80 anys participaran en l’elecció del 267è successor de Sant Pere.

El protocol de votació i senyalització al Conclave

La Santa Seu ha establert un protocol molt precís per a les votacions durant el Conclave. El sistema preveu la realització de quatre votacions diàries: dos al matí i dos a la tarda. Les fumates es produeixen en finalitzar cada sessió, és a dir, al terme del matí després de les dos primeres votacions i en concloure la tarda després de les dos últimes.

Aquest calendari pot veure’s alterat si l’elecció es produeix abans del previst. En aquest cas, el procés s’avançaria i la fumata blanca podria aparèixer en qualsevol moment després d’una votació exitosa, anunciant al món l’elecció del nou Pontífex.

Perquè un candidat sigui elegit Papa, necessita obtenir almenys dos terços dels vots dels cardenals presents al Conclave. Amb 133 cardenals electors, això significa que el futur Papa haurà de rebre un mínim de 89 vots per accedir al pontificat.

Història i evolució de les fumates papals

La tradició de comunicar mitjançant senyals de fum el resultat de les votacions en un conclave es remunta diversos segles enrere en la història de l’Església. Tanmateix, aquesta pràctica va experimentar problemes recurrents a causa de la imprecisió en la coloració del fum, la qual cosa causava confusions entre els fidels i periodistes que esperaven l’anunci.

El cas més notori es va produir durant el conclave de 1958, quan la fumata que va anunciar l’elecció del Papa Joan XXIII va aparèixer inicialment grisenca, generant incertesa entre els presents. Situacions similars es van repetir en posteriors eleccions, incloent les de Pau VI en 1963, Joan Pau I el 1978 i Joan Pau II aquell mateix any.

Aquestes experiències van impulsar la modernització del sistema el 2005, coincidint amb el conclave que va elegir Benet XVI. La introducció de compostos químics específics va aconseguir per fi garantir senyals visuals inequívocs, acabant amb segles de possibles malentesos en un dels moments més transcendentals per a l’Església Catòlica.

Quant temps pot durar un Conclave?

La durada d’un Conclave papal és impredictible i ha variat enormement al llarg de la història. Mentre alguns s’han resolt en tot just dos o tres dies, com va passar amb l’elecció de Benet XVI en 2005 i Francesc el 2013, d’altres han arribat a prolongar-se durant mesos o fins i tot anys en èpoques passades.

El sistema actual està dissenyat per afavorir una decisió relativament ràpida, amb quatre votacions diàries que exerceixen una pressió constant cap al consens. A més, després d’una sèrie inicial de votacions sense resultat, existeixen mecanismes previstos per facilitar la convergència, com la possibilitat de reduir la majoria requerida en determinades circumstàncies.

Què passa després de la fumata blanca?

Una vegada que la fumata blanca anuncia l’elecció del nou Papa, es posa en marxa un protocol precís. Les campanes de la Basílica de Sant Pere comencen a repicar, confirmant la notícia. Després d’un breu període en el qual l’elegit accepta el càrrec i escull el seu nom papal, el Cardenal Protodiaca surt al balcó central de la basílica i pronuncia la cèlebre frase "Habemus Papam" ("Tenim Papa"), revelant la identitat del nou Pontífex, qui posteriorment es presenta davant dels fidels per impartir la seua primera benedicció "Urbi Et Orbi" ("A la ciutat i al món").