Més del 60% dels espanyols va sentir "por" amb l’apagada, segons un estudi

L’apagada massiva que va afectar Espanya el passat 28 d’abril va provocar un impacte psicològic i conductual en la població "molt més profund i durador del que podria imaginar-se", segons revela un recent estudi elaborat per investigadors de les universitats de Granada (UGR) i Màlaga (UMA). La investigació, que ha analitzat la resposta ciutadana durant aquesta crisi, mostra que un 61,8% dels espanyols va experimentar sensacions de por mentre el país quedava sumit en la foscor.

Mentre els informes oficials s’han centrat principalment en les causes tècniques i les conseqüències econòmiques del fallo elèctric, aquest treball acadèmic ofereix una perspectiva complementària en posar el focus en les reaccions emocionals i comportamentals de la ciutadania. L’estudi, liderat pels catedràtics Francisco Liébana-Cabanillas i Sebastián Molinillo juntament amb els investigadors Elena Higueras-Castillo i Francisco Rejón-Guardia, ha comptat amb la participació de més de 400 persones a través d’enquestes i entrevistes en profunditat, finançat pel Projecte I+D+i 'Emergències cròniques i transformació ecosocial’ del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

Els resultats mostren que un 60% dels enquestats va manifestar sentir-se més vulnerables davant de possibles talls futurs i aproximadament la meitat va qualificar l’experiència com a "altament impactant". El més significatiu és que amb prou feines un 5% dels participants es va sentir adequadament informat durant la crisi, la qual cosa va contribuir a intensificar les sensacions de desconcert i inseguretat.

L’impacte emocional i les reaccions de compra després de l’apagada

L’estudi ha identificat un complex entramat d’emocions entre els ciutadans afectats pel tall elèctric. Els participants van descriure un "còctel intens" d’estats que incloïen alerta, molèstia, atenció i determinació. Els investigadors destaquen que aquestes respostes emocionals no van desaparèixer amb el restabliment del subministrament, sinó que en molts casos es van intensificar amb el pas de les hores, alimentades per l’escassa informació disponible sobre el que estava passant.

Una troballa particularment rellevant és la connexió entre l’estat emocional i el que els experts denominen "compra de pànic". El 25% dels enquestats va reconèixer haver realitzat compres com a conseqüència directa de l’apagada, acaparant productes que en circumstàncies normals no adquiririen. Aquest comportament no respon a una planificació racional, sinó que està impulsat per factors emocionals com la por de quedar-se sense productes bàsics, l’ansietat davant de l’incert i la necessitat de recuperar certa sensació de control.

"L’acte d’omplir el carro, fins i tot de productes que podrien no ser necessaris, es va convertir en una resposta tant emocional com pràctica, en un intent de recobrar la seguretat", assenyalen els investigadors. Les dades també revelen que la durada del tall i la falta d’informació van influir directament en la sensació de vulnerabilitat i, conseqüentment, en la tendència a acumular productes.

La preparació dels espanyols davant emergències energètiques

Un dels aspectes més preocupants que revela l’estudi és el baix nivell de preparació de la població espanyola per afrontar crisis energètiques d’aquesta magnitud. Menys del 40% dels enquestats disposava de recursos bàsics com llanternes, espelmes o petits acumuladors portàtils d’energia quan es va produir l’apagada, una xifra que contrasta amb la situació en altres països europeus on la cultura de prevenció és més arrelada.

L’anàlisi també ha detectat diferències significatives en funció de l’entorn urbà. Els habitants de grans nuclis urbans van mostrar, en general, una preparació més gran en aspectes bàsics com l’emmagatzemament d’aliments no peribles o la disposició d’equips d’emergència. Al contrari, a les localitats més petites la preparació va resultar ser inferior, especialment quant a mitjans tècnics i reserves alimentàries.

Tanmateix, la investigació constata que la disponibilitat de recursos més especialitzats, com generadors elèctrics, grans bateries o panells solars portàtils, va ser escassa en tots els municipis, independentment de la seua mida, la qual cosa evidencia "una falta estructural de resiliència energètica" en el conjunt del país.

Recomanacions per enfortir la resiliència ciutadana

A partir dels resultats obtinguts, els investigadors han elaborat una sèrie de recomanacions bàsiques orientades a reforçar la capacitat de resposta de la població davant de situacions adverses similars. Aquestes propostes aborden tant la dimensió material —la disponibilitat de recursos tècnics i subministraments— com la preparació emocional i psicològica per gestionar la incertesa.

Els experts consideren que aquest estudi representa "un punt d’inflexió" en la manera d’analitzar les crisis energètiques a Espanya, en complementar els enfocaments tècnics tradicionals amb una perspectiva centrada en les emocions i comportaments de la ciutadania. "Comprendre com reacciona la societat davant de situacions d’alta incertesa permet anticipar comportaments i construir resiliència col·lectiva", subratllen.

"Preparar-se col·lectivament és, avui més que mai, un acte de cura i de responsabilitat social. I potser aquesta sigui una altra de les grans lliçons de l’apagada: que més enllà de les qüestions tècniques, és fonamental preparar la població per preservar les sensacions de confiança i seguretat", conclouen els investigadors de l’UGR i l’UMA.