Joan Colom, expert en drogodependències: "El fentanil encara no ha arribat a Lleida"

Joan Colom, el màxim responsable de la gestió de les addiccions a Catalunya durant quatre dècades i jubilat enguany, assegura que, en el dia d’avui, aquest potent opioide no ha fet acte de presència al territori

Després de 40 anys dedicat a les polítiques d’addiccions a Catalunya, aquest expert afirma amb claredat: “Ara com ara, a maig de 2025, podem dir que a Catalunya no hi ha fentanil. I si n’hi hagués, ho sabríem immediatament”. La raó, explica, és que la seua simptomatologia és molt evident i els seus efectes, especialment les sobredosis, són difícils de passar per alt. “El nostre sistema està preparat per fer front a la seua possible arribada, però, afortunadament, no és el cas”, afegeix.

En contrast amb la greu crisi que viuen països com els Estats Units, el Canadà o Mèxic, on el fentanil i l’oxicodona s’han convertit en un problema de salut pública, Catalunya no ha experimentat aquesta ona|onada. “Allà l’origen del problema va ser una campanya de la indústria farmacèutica a partir dels 2000 que va promoure l’ús d’opioides sintètics per tractar el dolor crònic, generant una epidèmia d’addicció,” recorda.

De l’heroïna a les drogues de síntesi

Amb una llarga trajectòria, aquest referent en salut pública ha estat testimoni de com ha canviat el mapa del consum de drogues en Catalunya. Als anys 80, l’heroïna dominava el panorama i les morts per sobredosi ocupaven titulars diàriament. “Les drogues eren una de les principals preocupacions socials, al costat de|juntament amb l’atur i el terrorisme. El consum estava molt visibilitzat i vinculat a delinqüència i inseguretat”, relata. La falta d’informació i la pràctica de compartir xeringues van derivar en una greu epidèmia de SIDA, que va ser la primera causa de mort entre els joves durant anys.

En resposta a aquesta crisi, Catalunya i el País Basc van ser pioners en la introducció de programes d’intercanvi de xeringues, un sistema que va aconseguir reduir dràsticament la transmissió del VIH i les hepatitis. “Avui repartim unes 750.000 xeringues a l’any i hem reduït tant el consum injectat com les morts per sobredosi”, destaca.

Amb el temps, altres substàncies van prendre protagonisme. Els 90 i el 2000, la cocaïna es va popularitzar com a droga estimulant associada al lleure i el rendiment laboral. Més tard, van arribar les drogues de síntesis com l’èxtasi, lligades a l’ambient festiu. Però al llarg d’aquestes dècades, l’alcohol, el tabac i el cànnabis han estat sempre presents.

Cocaïna: més a prop del que sembla

“La cocaïna és la substància més predominant entre els joves després de l’alcohol i el cànnabis”, adverteix. El 3,1% dels joves entre 15 i 29 anys l’hauria consumit l’últim mes. “Es percep com una droga ‘segura’, associada a l’èxit i la diversió, la qual cosa genera una falsa sensació de control. Però qui la consumeix acaba necessitant cada vegada més quantitat per aconseguir el mateix efecte”, explica.

I sortir de les drogues?

La resposta és rotunda: sí, es pot. “L’addicció és una malaltia crònica, però tractable. De fet, els tractaments en drogodependències ofereixen millors resultats que en altres malalties cròniques com la diabetis o la hipertensió. Com abans es demani ajuda, millor”, afirma.

Marihuana terapèutica? Sí, però amb evidència

Finalment, sobre l’ús de drogues amb finalitats mèdiques, el té clar: “Si l’evidència científica demostra que un producte té valor terapèutic, ha d’utilitzar-se. Ningú no discuteix l’ús de la morfina. Una altra cosa és l’ús recreatiu: no soc partidari de la legalització, però sí d’una regulació responsable”.