Al·lèrgia o refredat?: diferències, símptomes i com identificar cada cas a la primavera

Durant la primavera són moltes les persones que es veuen afectats per esternuts, congestió nasal i picors. Aquests símptomes, compartits tant per les al·lèrgies primaverals com pels refredats comuns, solen generar confusió entre els qui els pateixen. Distingir entre ambdues afeccions resulta fonamental per aplicar el tractament adequat i alleujar les molèsties que provoquen.

La principal diferència entre ambdues patologies rau en el seu origen. Mentre el refredat està causat per un virus, l’al·lèrgia és una resposta exagerada del sistema immunitari davant de substàncies que, en principi, són inofensives per a la majoria de les persones. Durant la primavera, l’al·lèrgia més comuna és la provocada pel pol·len, a causa de la pol·linització intensiva de les plantes. No obstant, els canvis bruscos de temperatura típics d’aquesta època també afavoreixen l’aparició de refredats, la qual cosa complica encara més la identificació entre ambdues afeccions.

Segons explica el «Llibre de les malalties al·lèrgiques» de la Fundació BBVA, tant les al·lèrgies com els refredats poden provocar esternuts, congestió nasal, picors i conjuntivitis. Tanmateix, existeixen detalls reveladors que permeten distingir-los: els símptomes oculars són menys freqüents en els refredats, mentre que aquests poden presentar febre i expectoració, una cosa que no passa amb les al·lèrgies. Un factor determinant és el moment d’aparició dels símptomes; si s’intensifiquen en dies assolellats i amb vent, millorant quan plou, probablement es tracti d’una al·lèrgia al pol·len.

L’augment de les al·lèrgies: un problema de salut pública creixent

Les xifres són contundents: entre el 30% i el 40% de la població mundial pateix algun tipus d’al·lèrgia, segons dades recollides per la Fundació BBVA. El Dr. José Manuel Zubeldia, cap del Servei d’Al·lèrgia del Hospital General Universitario Gregorio Marañón de Madrid i coeditor de la publicació esmentada, no dubta a qualificar aquesta situació com «una autèntica epidèmia no infecciosa als països desenvolupats al segle XXI».

Particularment preocupant és el cas de la rinitis al·lèrgica o al·lèrgia al pol·len, que afecta ja el 20% de la població mundial segons l’Acadèmia Europea d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (EAACI). La Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC) alerta que en l’última dècada s’ha duplicat el percentatge de persones al·lèrgiques als pòl·lens més agressius, com els de gramínies, olivera, xiprer, salsola, plàtan d’ombra i parietària.

El canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica estan jugant un paper determinant en aquest increment. D’una banda, les alteracions climàtiques prolonguen la primavera i, conseqüentment, els períodes de pol·linització. Per un altre, els contaminants modifiquen l’estructura del pol·len, augmentant el seu potencial al·lergogen. Les previsions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) són inquietants: per a 2050, la meitat de la població mundial podria tenir alguna malaltia al·lèrgica, amb especial incidència de l’«ambrosia», una de les plantes amb més capacitat per provocar reaccions al·lèrgiques en humans.

2025: una primavera especialment complicada per als al·lèrgics a Espanya

La SEAIC ha fet una advertència per a aquest any: els nivells de pol·len seran excepcionalment elevats a tot Espanya. Les abundants precipitacions registrades durant febrer i març, combinades amb les temperatures inusualment altes de principis d’any, han creat les condicions perfectes perquè el pol·len romangui més temps en suspensió. Això es traduirà en una temporada d’al·lèrgies més llarga i intensa de l’habitual.

Davant d’aquest panorama, els especialistes recomanen una sèrie de mesures preventives: mantenir les finestres tancades, especialment durant les hores centrals del dia; utilitzar purificadors d’aire en espais interiors; limitar les activitats a l’aire lliure en dies d’alta concentració polínica; i utilitzar màscares quan sigui inevitable sortir, per evitar l’entrada de partícules al·lergògenes en les vies respiratòries.

Entre els tractaments disponibles, la immunoteràpia o vacunació amb extractes al·lergògens destaca per la seua eficàcia a llarg termini. El Dr. Zubeldia subratlla que aquest mètode «és l’únic tractament conegut que, a més de millorar els símptomes de la malaltia i reduir les necessitats d’altres medicaments, és capaç d’aturar la progressió de la malaltia al·lèrgica», prevenint així complicacions com l’asma.

Com afecta el pol·len al nostre organisme?

Quan una persona al·lèrgica al pol·len entra en contacte amb aquestes partícules microscòpiques, el seu sistema immunitari les identifica erròniament com a amenaces. Aquesta confusió desencadena una cascada de reaccions bioquímiques que culminen amb l’alliberament d’histamina i altres substàncies inflamatòries. Són precisament aquestes molècules les responsables dels símptomes característics: ulls plorosos, mucositat nasal, picor de coll i, en casos més greus, dificultat respiratòria.

La intensitat de la reacció al·lèrgica varia enormement entre individus i depèn de factors com la predisposició genètica, l’exposició prèvia a l’al·lergogen i la concentració de pol·len en l’ambient. Aquest últim factor explica per què els símptomes empitjoren en dies ventosos i assolellats (quan el pol·len es dispersa amb més facilitat) i milloren amb la pluja (que neteja l’atmosfera de partícules).

Què fer si sospito que tinc al·lèrgia al pol·len?

Si experimentes símptomes respiratoris recurrents cada primavera, és recomanable consultar amb un al·lergòleg. Aquest especialista podrà realitzar proves específiques, com a test cutanis o anàlisi de sang, per determinar exactament a quin tipus de pol·len ets al·lèrgic. Aquest diagnòstic precís resulta fonamental per dissenyar un tractament efectiu i personalitzat.

Els medicaments més habituals per controlar els símptomes inclouen antihistamínics (que bloquegen l’acció de la histamina), corticoesteroides nasals (que redueixen la inflamació) i descongestius (que alleugen l’obstrucció nasal). En casos més severs, pot ser necessari recórrer a broncodilatadors, especialment si es presenten símptomes d’asma.

El coneixement com a eina contra les al·lèrgies

La informació rigorosa i accessible constitueix una arma poderosa tant per prevenir les al·lèrgies com per millorar la qualitat de vida dels qui ja les pateixen. Amb aquest objectiu, la Fundació BBVA ha publicat el «Llibre de les malalties al·lèrgiques», una obra en la qual més de 60 especialistes expliquen, sense tecnicismes innecessaris, l’estat actual del coneixement sobre aquestes patologies.

Aquesta publicació aborda no només les al·lèrgies respiratòries, sinó també altres manifestacions com les al·lèrgies alimentàries, les reaccions a medicaments o les relacionades amb l’asma. El llibre està disponible en format digital i pot descarregar-se gratuïtament tant a PDF com en EPUB, facilitant així la seua consulta a qualsevol persona interessada.

L’educació del pacient al·lèrgic resulta especialment valuosa, ja que li permet comprendre els mecanismes de la seua malaltia i adoptar mesures preventives eficaces. Conèixer quines plantes produeixen el pol·len al que un és sensible, identificar les èpoques de més pol·linització o saber interpretar els calendaris polínics són eines que poden marcar una diferència significativa en el dia a dia dels afectats.

La prevenció, el diagnòstic primerenc i el tractament adequat són les claus per conviure amb les al·lèrgies primaverals sense que aquestes suposin un obstacle per a disfrutar de l’estació més florida de l’any. En un context d’augment generalitzat d’aquestes patologies, la informació i l’assistència mèdica especialitzada es revelen com els millors aliats per a milions d’espanyols.