Avís de la Guàrdia Civil sobre l’ús de les targetes de crèdit

L’evolució dels mètodes de pagament electrònic ha transformat radicalment la forma en què els espanyols realitzen les seues transaccions quotidianes, però també ha obert la porta a noves modalitats de frau. La Guàrdia Civil ha emès recentment una alerta sobre l’increment d’estafes relacionades amb targetes bancàries, advertint que els delinqüents ara necessiten a penes uns segons per clonar o capturar les dades d’una targeta sense que el titular sospiti. Aquest fenomen s’ha convertit en un dels delictes econòmics més estesos al nostre país, afectant milers de persones anualment.

Segons dades de l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), a Espanya es produeixen més de 40.000 denúncies anuals per fraus relacionats amb mitjans de pagament electrònics. La quotidianitat de l’ús de targetes per a tota mena d’operacions —des de la compra setmanal fins la contractació de serveis o el pagament de subscripcions en línia— ha creat un ecosistema ideal per als ciberdelinqüents, que operen amb mètodes cada vegada més sofisticats i difícils de detectar. El més preocupant és que poden actuar des de qualsevol part del món sense necessitat de contacte físic amb les víctimes.

L’avís llançat per la Guàrdia Civil a través dels seus canals oficials posa el focus en la rapidesa amb què actuen aquests estafadors: "Tot just uns segons de distracció són suficients perquè clonin la teua targeta", adverteixen des de la unitat especialitzada en delictes telemàtics. Aquesta advertència arriba en un moment en què l’ús del sistema contactless, que permet realitzar pagaments sense introduir el PIN en imports de fins a 50 €, s’ha generalitzat, augmentant la vulnerabilitat dels usuaris davant de possibles sostraccions.

Modalitats de frau més comunes amb targetes bancàries

L'skimming s’ha convertit en una de les tècniques predilectes dels estafadors. Aquest mètode consisteix en la instal·lació de dispositius capaços de llegir i emmagatzemar la informació magnètica de les targetes en caixers automàtics o terminals de pagament. Una vegada capturades aquestes dades, els delinqüents fabriquen rèpliques funcionals amb què realitzen compres o retirades d’efectiu, generalment en països estrangers o en comerços online on els controls de seguretat són menys estrictes.

Una altra modalitat en auge és el phishing, on els ciberdelinqüents suplanten la identitat d’entitats bancàries mitjançant correus electrònics, SMS (smishing) o trucades (vishing) per sol·licitar informació confidencial. Els missatges fraudulents han assolit tal nivell de sofisticació que resulta cada vegada més difícil distingir-los de les comunicacions oficials. La Guàrdia Civil recalca que cap entitat financera no sol·licitarà mai el PIN o les claus d’accés a través d’aquests canals.

El sistema contactless, encara que pràctic, també presenta riscos significatius. En permetre pagaments sense PIN fins 50 €, una targeta extraviada o robada pot ser utilitzada per a múltiples compres de petit import que, en conjunt, suposen pèrdues considerables. Alguns delinqüents fins i tot utilitzen terminals mòbils modificats que, atansats discretament a bosses o carteres, poden captar les dades de targetes amb aquesta funcionalitat.

Com protegir-se segons la Guàrdia Civil

Davant de l’increment d’aquests delictes, els experts de la Guàrdia Civil han elaborat un protocol de seguretat amb recomanacions específiques per als usuaris de targetes bancàries:

1. Vigilància constant de la targeta: Mai no s’ha de perdre de vista la targeta durant el procés de pagament. Si el TPV no és visible, és recomanable sol·licitar-ne un de mòbil que pugui operar-se sota la supervisió del titular.

2. Activació de la verificació en dos passos: D’acord amb la Directiva Europea 2015/2366 de Serveis de Pagament (PSD2), les transaccions superiors a 30 € requereixen una autenticació reforçada. És fonamental tenir activat aquest sistema de verificació addicional.

3. Configuració d’alertes immediates: La majoria d’entitats bancàries ofereixen serveis de notificacions per SMS o aplicacions mòbils que informen de cada moviment realitzat amb la targeta. Aquestes alertes permeten detectar usos fraudulents pràcticament en temps real.

4. Revisió freqüent de moviments: S’aconsella comprovar regularment l’extracte bancari per identificar càrrecs sospitosos. En cas de detectar alguna operació no autoritzada, ha de notificar-se immediatament al banc i, si procedeix, presentar la corresponent denúncia.

5. Protecció de dades personals: Mai no s’ha de compartir informació sensible com el PIN, contrasenyes o codis de verificació, ni tan sols davant de suposades comunicacions de l’entitat bancària.

6. Bloqueig preventiu: Davant de qualsevol indici d’ús fraudulent, pèrdua o robatori, és crucial anul·lar la targeta d’immediat contactant amb el servei d’atenció al client del banc, disponible 24 hores per a aquests casos.

Què fer si has estat víctima d’una estafa amb la teua targeta?

Si malgrat les precaucions detectes càrrecs no autoritzats en el teu compte, és fonamental actuar amb rapidesa. El primer pas consisteix a bloquejar immediatament la targeta a través de l’aplicació mòbil del banc o trucant al telèfon d’atenció al client. Seguidament, s’ha de presentar una reclamació formal davant de l’entitat bancària, que està obligada a tornar l’import defraudat en un termini màxim de 24 hores, tret que existeixin indicis de negligència greu per part del titular.

La denúncia davant de la Guàrdia Civil o Policia Nacional és igualment important, no només per activar la investigació del cas particular, sinó també per contribuir a la identificació de patrons delictius més amplis.

Els experts recomanen també conservar tota la documentació relacionada amb els càrrecs fraudulents, incloent captures de pantalla, correus electrònics sospitosos o comprovants de transaccions, que poden resultar determinants, durant la investigació.

Per què el frau amb targetes bancàries continua augmentant?

L’increment sostingut d’aquest tipus d’estafes respon a múltiples factors. D’una banda, la pandèmia va accelerar la digitalització dels hàbits de consum, amb un augment exponencial de les compres online i la reducció de l’ús d’efectiu. Per un altre, els mètodes fets servir pels ciberdelinqüents evolucionen constantment, adaptant-se a les noves mesures de seguretat implementades per bancs i processadors de pagament.

A això se suma la rendibilitat del delicte: amb una inversió mínima en equips i software, els estafadors poden obtenir beneficis significatius operant des de jurisdiccions amb escassa cooperació internacional en matèria judicial. La complexitat per rastrejar aquests delictes, especialment quan involucren diversos països, dificulta enormement la persecució efectiva dels responsables.