El Caragol Bover i el Llimac: 27 anys de reconeixements i crítiques a la lleidatana

La Federació de Colles de l'Aplec del Caragol (Fecoll) manté des de 1997 una tradició que s'ha convertit en un referent de la vida social i cultural lleidatana: l'entrega anual del Caragol Bover a persones, entitats o institucions que han contribuït positivament a la imatge de Lleida, i el guardó Llimac a aquells que l'han perjudicada. Aquesta iniciativa, nascuda durant la primera Setmana Cultural de l'Aplec, s'ha consolidat com un baròmetre singular de l'actualitat local i del reconeixement col·lectiu.

Enguany, s'ha atorgat el premi Caragol Bover al Força Lleida, que va recollir el seu president, Albert Aliaga, i el Llimac per a Renfe, que es va entregar a Antonio Carmona, com a representant a Catalunya.

Des dels seus inicis, aquests premis han reflectit els moments més destacats de la ciutat, amb especial protagonisme de l'àmbit esportiu. El palmarès del Caragol Bover inclou figures com Emilio Alzamora pel seu campionat mundial de 125cc (2000), el Caprabo Lleida pel seu ascens a l'ACB (2001), el Lleida Llista Blava pel subcampionat de la CERS (2003) i posteriorment per la conquesta d'aquesta copa (2018), l'alpinista Juanjo Garra (2012), els germans Màrquez del motociclisme (2014) i, recentment, el Força Lleida pel seu ascens i permanència a l'ACB (2025). Paral·lelament, el Llimac ha assenyalat personalitats com Jaume Llauradó, antic accionista del Lleida (1997), José María del Nido per les seves declaracions menyspreatives sobre el "Lérida" (2006), o Valentino Rossi pel seu incident amb Marc Márquez (2016).

Vint-i-set anys premiant i 'castigant'

Tot i la preponderància esportiva, els guardons han tingut un abast molt més ampli. El Caragol Bover ha reconegut també la tasca dels fundadors de la Fecoll, Manuel Calpe i Manuel Peralta (1998), empreses locals com Esport Farragut per la seva línia de roba dedicada als caragols (2002), figures polítiques com l'ex-alcalde i ministre Antoni Siurana (2005), o entitats financeres com "la Caixa" per la creació de la Visa de l'Aplec (2011).

Per la seva banda, el Llimac ha servit per criticar des de campanyes publicitàries controvertides com la de Yoplait amb el seu "No mengis fruita, menja iogurts" (1999), fins a institucions com el Tribunal Constitucional per la seva sentència contra l'Estatut català (2010). També han rebut aquest guardó negatiu diverses personalitats del món cultural, com el director d'Arts Plàstiques de la Generalitat a Lleida, Josep Miquel Garcia, per la venda d'obres de Leandre Cristòfol sense oferir-les prèviament al Museu de Lleida (2002).

El sector públic, al punt de mira

Les administracions i serveis públics han estat objecte recurrent d'aquests reconeixements, especialment del Llimac. L'empresa Seinsa va rebre aquest guardó negatiu per la seva gestió dels residus a Lleida (2005), el conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar va ser criticat per intentar transvasar aigua del Segre al Llobregat (2008), i RENFE ha estat recentment assenyalada per les deficients comunicacions ferroviàries amb la ciutat (2025).

També el mitjà de comunicació La Sexta va rebre el Llimac el 2019, i el PACMA (Partit Animalista Contra el Maltractament Animal) va ser criticat el 2012 per la seva voluntat de prohibir l'Aplec.

Què són el Caragol Bover i el Llimac?

El Caragol Bover és un guardó que rep el seu nom d'una de les espècies de caragol més apreciades a la gastronomia lleidatana. Aquest premi simbolitza l'excel·lència i el reconeixement a aquelles persones o entitats que han destacat per la seva contribució positiva a la imatge i el prestigi de Lleida. La figura física del guardó és una representació d'aquest tipus de caragol, convertint-se en un símbol d'orgull per als seus receptors.

Per contra, el Llimac, inspirat en el mol·lusc sense closca que pot resultar perjudicial per als cultius, representa una crítica constructiva cap a aquells que, segons el criteri de la Fecoll, han perjudicat la imatge de Lleida o han actuat de manera contrària als interessos de la ciutat. Aquest "anti-premi" ha guanyat notorietat mediàtica pel seu caràcter crític i per la seva capacitat de posar el focus en problemàtiques que afecten els lleidatans.