INFÀNCIA
Més de 900 menors desemparats són protegits per la DGAIA a Lleida
El 68% compten amb una acollida residencial i un centenar són nens de 0 a 5 anys

Vista del CRAE Llars Infantils Torre Vicens de Lleida. - SEGRE
La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de la Generalitat (DGAIA) té actualment en vigor mesures de protecció sobre un total de 925 nens i adolescents a les comarques lleidatanes. D’aquests, el 68% compten amb una acollida en algun centre residencial públic o concertat i més d’un centenar tenen entre 0 i 5 anys.
La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) té actualment mesures de protecció sobre un total de 925 menors a les comarques lleidatanes. Es tracta de nens i adolescents que estan sota la tutela o la guàrdia de la Generalitat. Segons les xifres facilitades a aquest diari per la conselleria de Drets Socials i Inclusió, el 68% d’aquests menors viu en alguna dels tipus de residència que ofereix l’administració, amb un total de 627. La resta, 298, viuen en famílies, ja sigui extensa (altres familiars com oncles o avis), aliena (d’acollida) o en preadopció. Per sexe, 561 del total de nens i adolescents protegits a la província de Lleida són dones i la resta, 364, són homes. Més d’un centenar, 109 concretament, tenen entre 0 i 5 anys. 155 estan en la franja de 6 a 11 anys i un total de 661 tenen entre 12 i 17 anys.
Segons consta a la pàgina web de la conselleria, la DGAIA és l’organisme que promou el benestar de la infància i l’adolescència en alt risc de marginació social amb l’objectiu de contribuir en el seu desenvolupament personal. També exerceix la protecció i tutela dels menors desemparats.
En aquesta tasca, els equips funcionals d’infància són les unitats bàsiques de funcionament dels serveis territorials de la DGAIA. Són els encarregats de gestionar els expedients dels nens i adolescents i les mesures necessàries en cada cas.
Segons l’informe de l’organisme del mes d’abril passat, al conjunt de Catalunya hi ha un total de 8.867 menors amb algun tipus de mesura de protecció. D’aquests, prop d’un 60% –sis de cada deu– es troben en algun centre residencial.
En aquests casos, segons el departament, l’acollida en un centre s’ha d’acordar quan es preveu que el desemparament o la necessitat de separació de la mateixa família seran transitoris i no ha estat possible o “aconsellable” l’acollida per una persona o família. També és aplicable quan, havent-hi els requisits per a l’acollida preadoptiva, aquesta no s’ha pogut portar a terme. Aquest tipus d’acollida consisteix a ingressar el nen o adolescent en un centre públic o concertat.
Així mateix, val a recordar que la Generalitat va intensificar les campanyes per visibilitzar la importància de l’acollida familiar per al benestar d’aquests menors. En el cas de les comarques lleidatanes, les últimes dades indicaven que existeixen una trentena de famílies d’acollida. Fins i tot es va constituir la primera associació pròpia de les comarques lleidatanes per fomentar aquest tipus d’acollida i poder sumar més famílies.
En aquestes mesures de protecció, així mateix, s’inclouen aquelles que es donen als menors en la transició a la vida adulta i també als nens i adolescents migrants no acompanyats.
En el cas dels serveis territorials de Lleida, suposen més del 63 per cent del total de nens i adolescents acollits en centres residencials. Segons les últimes dades de la conselleria de Drets Socials i Inclusió, a Ponent fins al mes d’abril van arribar 129 menors estrangers sense família.
Illa promet “arribar fins al final” en l’escàndol de Barcelona
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va prometre ahir que el seu Govern “arribarà fins al final” en la investigació sobre la gestió de la DGAIA arran de l’escàndol per la nena violada a Barcelona. “El Govern que presideixo arribarà fins al final. Caigui qui caigui”, va dir al ple del Parlament, després que la portaveu de Junts a la Cambra, Mònica Sales, li preguntés per les suposades irregularitats econòmiques a la DGAIA i el cas de la menor agredida sexualment. Sales va acusar textualment el president de no donar la cara ni tenir lideratge davant de la crisi de la DGAIA, i li va demanar “celeritat i transparència” per diagnosticar i solucionar la situació. Illa es va comprometre a “refundar” la DGAIA i va afirmar sentir-se sorprès pel to de Sales, a qui va recordar que el seu partit ha governat a Catalunya 12 dels últims 15 anys. També va demanar col·laboració a Sales i va apuntar a la dificultat de treballar amb menors i adolescents en situacions familiars complicades: “És una de les polítiques més difícils d’implementar.”
L’escàndol de Barcelona ha causat commoció a Catalunya igual com ho va fer el 2013 el del pederasta de Castelldans que va abusar durant 15 anys d’almenys 5 menors tutelats per la Generalitat. Tampoc en aquell cas la DGAIA va detectar l’activitat del depredador sexual. David Donet va morir el 20 d’abril de l’any passat a l’Hospital Penitenciari de Terrassa. Havia estat condemnat a 51 anys de presó. La Fundació Concepció Juvanteny, encarregada del seguiment dels nens, va indemnitzar les víctimes amb un total de 204.000 euros.
La Generalitat prepara una “transformació integral”
La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha anunciat que la setmana que ve presentarà un pla de “transformació integral i de refundació” de la DGAIA.
“Portem mesos treballant en aquest pla, els últims dos mesos de manera molt més intensiva, i hem pogut fer avanços més importants”, va afirmar durant la seua intervenció al Parlament. Segons la consellera, en l’última dècada els menors i joves tutelats han augmentat un 84 per cent, passant dels 8.600 als 14.400. A més, va dir que hi ha casos “més complexos” i que la pressió i càrrega de treball han provocat una rotació de personal “alta” i una “falta” de perfils tècnics.