Silvio Garattini, l’oncòleg de 96 anys que defensa el sucre: "El cervell en necessita"

Silvio Garattini, farmacòleg i oncòleg de renom internacional, continua sent als seus 96 anys una veu autoritzada en el camp de la medicina. Aquest científic italià, fundador del prestigiós Institut d'Investigació Farmacològica Mario Negri als afores de Milà, ha sorprès amb les seues declaracions sobre el consum de sucre durant una recent entrevista concedida al diari Corriere Della Sera, on comparteix els hàbits que li han permès mantenir una salut envejable malgrat la seua avançada edat.

A contracorrent de les recomanacions mèdiques actuals, Garattini no renuncia als dolços: "El cervell necessita uns 90 grams de sucre al dia, comptant amb sucres simples i complexos. Per exemple, no rebutjo unes petites postres a la nit", afirma el científic. Aquesta postura resulta especialment cridanera en temps on nombrosos especialistes alerten sobre els riscos de l’excés de sucre. Tanmateix, el seu estat de salut sembla recolzar les seues eleccions, ja que únicament pren un anticoagulant per una lleu fibril·lació auricular i no ha necessitat antibiòtics en quatre dècades.

La seua rutina diària també desafia convencions: "No esmorzar", confessa sense embuts. "El meu dia comença amb un cafè, seguit per un altre, i a l’hora del dinar, a penes una mica de suc de taronja i un parell de galetes". A la nit, tanmateix, gaudeix d’un sopar complet que inclou aquestes postres que no es nega a assaborir.

La paradoxa del sucre en la dieta de l’oncòleg nonagenari

La postura de Garattini sobre el sucre contrasta notablement amb les directrius nutricionals contemporànies. Mentre organitzacions com l’OMS recomanen limitar la seua ingesta a menys del 10% de les calories diàries, el veterà oncòleg defensa el seu consum moderat com a part necessària per al correcte funcionament cerebral. Aquesta aparent contradicció posa de manifest el complex debat sobre nutrició i longevitat que segueix sense consensos definitius.

Però més enllà dels seus hàbits alimentaris, el que veritablement impressiona és la seua activitat diària. Malgrat estar pròxim al centenari, Garattini camina aproximadament cinc quilòmetres cada dia, activitat que descriu com "una forma de meditació". A més, continua participant en congressos científics, escriu llibres i comparteix el seu vast coneixement amb les noves generacions d’investigadors i metges.

Crítiques al sistema sanitari i la sobremedicació

El científic italià no limita les seues reflexions a l’àmbit nutricional. En la mateixa entrevista, Garattini expressa preocupacions profundes sobre el rumb actual de la medicina: "Avui dia, la medicina s’ha convertit en un mercat", denúncia amb contundència. Segons el seu criteri, existeix una tendència preocupant a la sobreprescripció de medicaments, especialment antibiòtics, el que contribueix al greu problema de resistència antimacrobiana que a Itàlia causa aproximadament 12.000 morts anuals.

"Els italians vivim molt, però no sempre bé", assenyala Garattini en abordar la paradoxa de la longevitat al seu país. Destaca que, malgrat l’augment de l’esperança de vida, malalties com la diabetis tipus 2 s’han convertit en epidèmies modernes, en gran part a causa de la insuficient inversió en prevenció i educació sanitària.

Nascut el 1928, Silvio Garattini és un dels científics més influents d’Itàlia en el camp de la farmacologia. Va fundar el 1963 l’Institut de Investigación Farmacológica Mario Negri, un centre privat sense ànim de lucre dedicat a la investigació biomèdica. El seu treball ha estat fonamental per al desenvolupament de tractaments oncològics i l’estudi de medicaments contra el càncer.

Al llarg de la seua dilatada carrera, Garattini ha publicat més de 2.500 articles científics i ha rebut nombrosos reconeixements internacionals. El seu enfocament crític cap a la indústria farmacèutica i la seua defensa d’una investigació independent l’han convertit en una figura respectada però també discutida en certs cercles.

La seua postura ferma contra el tabac l’ha portat a enfrontaments memorables, com quan va aconsellar a un conegut presentador italià que deixés de fumar en televisió, rebent una resposta peculiar que encara recorda. Garattini ha mantingut durant dècades una coherència admirable entre les seues investigacions i el seu activisme per la salut pública.

Longevitat i qualitat de vida: l’equilibri necessari

"Quan era nen, arribar als 60 ja es considerava un èxit", comenta Garattini, il·lustrant l’extraordinari avanç en esperança de vida que ha presenciat al llarg de la seua existència. Tanmateix, el científic adverteix que aquest augment quantitatiu no sempre va acompanyat de millores qualitatives en la salut de la població.

El farmacòleg assenyala que el veritable desafiament dels sistemes sanitaris moderns no hauria de ser simplement prolongar la vida, sinó assegurar que aquells anys addicionals es visquin amb plenitud i autonomia. En el seu cas personal, manté una independència envejable i una claredat mental excepcional que li permet continuar contribuint a la ciència i al debat públic.

Per què necessita sucre el nostre cervell?

L’afirmació de Garattini sobre la necessitat cerebral de sucre té base científica. El cervell humà, que representa a penes el 2% del pes corporal, consumeix aproximadament el 20% de l’energia total de l’organisme, principalment en forma de glucosa. Aquest òrgan no pot emmagatzemar glucosa i depèn d’un subministrament constant a través del corrent sanguini.

No obstant, els especialistes en nutrició diferencien entre els sucres naturalment presents en aliments com fruites o cereals integrals i els sucres afegits en productes processats. El debat actual no qüestiona tant la necessitat de glucosa per al funcionament cerebral, sinó la font més adequada d’aquesta i els seus efectes metabòlics a llarg termini.

Activitat física: el secret més ben guardat de la longevitat

Els cinc quilòmetres diaris que camina Garattini podrien ser un dels factors determinants del seu excepcional estat de salut. Nombrosos estudis científics han demostrat que l’activitat física regular és un dels predictors més fiables de longevitat saludable, fins i tot per sobre de factors genètics.

L’exercici moderat com caminar no només enforteix el sistema cardiovascular i manté la massa muscular, sinó que també beneficia la funció cognitiva i redueix el risc de desenvolupar malalties neurodegeneratives. La descripció que fa Garattini de la seua caminada com "una forma de meditació" afegeix a més la dimensió del benestar mental a aquesta pràctica quotidiana.

Als seus 96 anys, l’exemple de Silvio Garattini ens recorda que, més enllà de debats sobre nutrients específics, la clau per a una vellesa saludable sembla residir en un enfocament integral que combini activitat física, estimulació intel·lectual i, potser, l’ocasional indulgència en petits plaers com aquestes postres nocturnes que l’eminent científic no es nega a disfrutar.