El SEPE ho confirma: si estàs a l’atur i te’n vas de viatge pots perdre la prestació

El Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) ha confirmat que les persones aturades que cobren prestacions o subsidis no tenen dret a vacances com a tal, i que viatjar a l’estranger sense complir els requisits establerts podria suposar-los la suspensió o fins i tot la pèrdua total de la seua prestació econòmica. Aquest aclariment arriba en plena temporada estival, quan molts beneficiaris d’ajuts per atur es plantegen si poden disfrutar d’uns dies de descans fora de la seua localitat de residència sense que això afecti els seus ingressos.

Segons estableix la normativa vigent, els perceptors de prestacions d’atur poden absentar-se del seu domicili habitual fins un màxim de 30 dies naturals durant un any, sempre i quan informin prèviament el SEPE de les seues intencions. El procés requereix sol·licitar una cita prèvia amb l’organisme, després de la qual s’atorgarà l’autorització pertinent per a disfrutar d’aquell període sense comprometre el dret al cobrament de la prestació. Aquest tràmit resulta imprescindible per evitar sorpreses desagradables, ja que la falta de comunicació podria interpretar-se com un incompliment de les obligacions de l’aturat.

Requisits específics per a viatges a l’estranger

Els desplaçaments internacionals estan subjectes a condicions més estrictes que varien segons la durada prevista del viatge. Per a estades inferiors a 15 dies anuals, el beneficiari ha d’informar el SEPE mitjançant el formulari oficial de "comunicació de sortida a l’estranger". Una vegada finalitzat el viatge, és obligatori presentar-se novament a l’oficina del SEPE el primer dia hàbil després de la tornada, garantint així la continuïtat en la percepció de l’ajut econòmic.

Quan l’estada a l’estranger es prolonga entre 15 i 90 dies, les conseqüències són diferents. En aquests casos, la prestació quedarà temporalment suspesa durant tot el període d’absència, encara que es reprendrà automàticament al retorn sense que el beneficiari perdi dies de cobrament. De nou, la comunicació formal de la sortida resulta essencial per evitar sancions més severes que podrien derivar-se d’una absència no notificada.

Per als viatges de llarga durada, que superen els 90 dies fora del territori espanyol, les implicacions són més greus. En aquestes circumstàncies, la prestació podria no només suspendre’s sinó extingir definitivament, el que suposaria la pèrdua total del dret a percebre l’ajuda. Tanmateix, existeixen excepcions previstes en la legislació quan el motiu del desplaçament està relacionat amb activitats laborals, formatives o de cooperació internacional degudament acreditades.

Conseqüències de no comunicar els desplaçaments

L’incompliment d’aquestes obligacions de comunicació pot portar serioses conseqüències per als beneficiaris. El SEPE realitza controls periòdics per verificar que els perceptors de prestacions compleixen tots els requisits exigits, inclosa la disponibilitat per a la recerca activa d’ocupació. La detecció d’una sortida no autoritzada podria considerar-se una infracció greu, amb sancions que van des de la suspensió temporal del pagament fins l’extinció definitiva de la prestació.

Els experts en dret laboral recomanen als aturats ser extremadament curosos amb la gestió d’aquests tràmits administratius. La pèrdua de la prestació d’atur pot suposar un dur cop econòmic per a persones que ja es troben en una situació de vulnerabilitat, per la qual cosa convé assegurar-se de complir escrupolosament totes les obligacions establertes per la normativa.

Compatibilitat entre prestacions i recerca activa d’ocupació

És important destacar que el fonament d’aquestes restriccions rau en el principi bàsic que sustenta el sistema de protecció per atur: la disponibilitat del beneficiari per incorporar-se ràpidament al mercat laboral. Les prestacions i subsidis no es conceben com un període vacacional, sinó com un ajut econòmic temporal mentre la persona busca activament una nova feina.

Durant els períodes de permanència a l’estranger, especialment els més prolongats, s’entén que l’aturat no està en condicions d’acceptar ofertes de treball de manera immediata, la qual cosa contradiu un dels requisits fonamentals per mantenir el dret a la prestació. Aquesta és la raó principal per la qual el SEPE estableix limitacions temporals i exigeix la comunicació prèvia dels desplaçaments.

Què succeeix amb els aturats que resideixen en zones frontereres?

Els treballadors que resideixen en municipis fronterers amb altres països, com Portugal o França, compten amb condicions especials. En aquests casos, els desplaçaments habituals al país veí per motius de proximitat geogràfica no es consideren sortides a l’estranger a efectes de la prestació d’atur, sempre que es mantingui la residència efectiva en Espanya i la disponibilitat per a la recerca d’ocupació.

Es pot cobrar la prestació d’atur mentre es busca feina en un altre país?

La normativa europea permet, sota determinades circumstàncies, exportar la prestació d’atur a un altre país de la Unió Europea, Espacio Económico Europeo o Suïssa durant un període màxim de tres mesos, prorrogable fins sis en alguns casos. Per a això, és necessari haver estat inscrit com a demandant d’ocupació a Espanya almenys quatre setmanes abans de la sortida i sol·licitar l’autorització corresponent mitjançant el formulari U2.

El SEPE com a organisme gestor de les prestacions d’atur

El Servei Públic d’Ocupació Estatal és l’entitat gestora de la protecció per atur a Espanya, dependent del Ministeri de Treball i Economia Social. Entre les seues funcions principals es troba la gestió i control de les prestacions d’atur, assegurant que els beneficiaris compleixen tots els requisits legals establerts per a la seua percepció.

El SEPE disposa de diferents canals de comunicació perquè els aturats puguin realitzar els seus tràmits, incloent la seu electrònica, el telèfon d’atenció ciutadana i les oficines presencials distribuïdes per tot el territori nacional. Pel que fa als desplaçaments a l’estranger, es recomana utilitzar preferentment la seu electrònica per garantir que queda constància documental de la comunicació realitzada.

Amb la digitalització creixent dels serveis públics, el SEPE ha implementat diversos mecanismes de verificació que permeten detectar possibles incompliments, com els encreuaments de dades amb registres d’entrada i sortida del país o amb les bases de dades de la Seguretat Social. Aquests sistemes fan cada vegada més difícil eludir les obligacions establertes per la normativa de protecció per atur.