"Són autèntics hotels cinc estrelles per a aquests animals": l’arbre comú a Lleida que atreu les serps a l’estiu
Aquest mil·lenari cultiu, present en milions d’hectàrees per tota la geografia espanyola, es converteix en refugi ideal per a ofidis quan pugen les temperatures
Imatge d’arxiu d’una serp.
Amb l’arribada de l’estiu i l’augment de les temperatures a Lleida, els jardins i zones verdes es transformen en espais plens de vida i, en ocasions, de visitants inesperats. Entre aquests últims, les serps troben en un arbre característic del paisatge espanyol el seu refugi predilecte: l’olivera. Aquest mil·lenari cultiu mediterrani, present en milions d’hectàrees per tota la geografia estatal, reuneix condicions perfectes per a aquests rèptils gràcies a la seua particular estructura i el microclima que genera. "Les oliveres centenàries, amb els seus troncs buits i la seua complexa estructura, són autèntics hotels cinc estrelles per a aquests animals", expliquen els experts en fauna silvestre, que han documentat com algunes espècies poden establir les seues zones de caça i reproducció en aquests entorns durant generacions.
Estudis recents han confirmat el que molts agricultors i propietaris de finques ja sabien per experiència: els oliverars es converteixen durant els mesos més calorosos de l’any en autèntics imants per a diferents espècies d’ofidis. Encara que la majoria d’aquests rèptils no representen un perill real per a les persones, algunes espècies com l’escurçó morrut sí que requereixen certes precaucions per part dels qui freqüenten aquests espais.
El tradicional paisatge d’oliverar espanyol acull un ecosistema complex on aquests rèptils troben tant aliment com protecció, especialment quan el termòmetre marca els seus valors més alts.
Per què l’olivera atreu les serps?
Les característiques que converteixen a l’olivera en un hàbitat ideal per a les serps són múltiples i estan directament vinculades amb les necessitats biològiques d’aquests animals. En primer lloc, els entorns on es conreen oliveres solen estar poblats per petits mamífers com ratolins i talps, així com per altres rèptils menors, tots ells parteix fonamental de la dieta de les serps. Aquesta abundància de preses potencials incrementa notablement l’atractiu d’aquests espais.
El sistema radicular de l’olivera és un altre factor determinant. Les seues arrels creen nombroses cavitats i racons al terreny on aquests rèptils poden refugiar-se amb facilitat. Mentrestant, el seu dens fullatge manté condicions d’humitat i temperatura relativament estables al llarg del dia, oferint protecció contra la calor extrema que caracteritza els estius mediterranis.
A més, les tècniques tradicionals de cultiu en terrasses, amb murs de pedra seca tan característics del paisatge oleícola espanyol, generen infinitat d’amagatalls addicionals perfectes per a les serps. Aquests elements, juntament amb les séquies i canals de reg, completen un ecosistema idoni per a la seua supervivència.
Mesures preventives per a propietaris d’oliverars
Davant d’aquesta evidència científica sobre l’afinitat entre les oliveres i les serps, els biòlegs i experts en fauna silvestre recomanen una sèrie d’accions preventives per a aquells propietaris que desitgin mantenir aquests valuosos arbres sense afavorir excessivament la presència d’ofidis:
- Mantenir neta la base de l’arbre, eliminant herbes altes, munts de fulles seques o acumulacions de pedres que puguin servir com a refugi.
- Podar regularment les branques baixes per dificultar l’accés dels rèptils a la copa.
- Controlar la població de rosegadors a prop de l’habitatge o del jardí mitjançant mètodes respectuosos amb el medi ambient.
- Instal·lar malles metàl·liques al voltant d’horts o zones infantils si hi ha oliveres pròximes.
- Manipular amb precaució llenya, pedres o compostos propers a l’arbre, utilitzant sempre guants i eines adequades.
- Revisar periòdicament les àrees d’emmagatzemament pròximes a oliverars, especialment durant els mesos més càlids.
Protocol davant de mossegades de serp
Malgrat totes les precaucions, les trobades amb serps poden produir-se, especialment en entorns rurals on els oliverars formen part del paisatge quotidià. Si es pateix una mossegada, els especialistes recomanen seguir aquest protocol:
- Allunyar-se de l’animal sense intentar capturar-lo o agredir-lo, evitant moviments bruscos que puguin provocar un nou atac.
- Immobilitzar l’extremitat afectada i mantenir-la per sota del nivell del cor per reduir la difusió del verí en cas de serps verinoses.
- No fer talls a la zona afectada, no succionar el verí ni aplicar torniquets, pràctiques que poden empitjorar la situació.
- Si és possible, fer una fotografia de l’animal per facilitar la seua identificació per part del personal mèdic.
- Anar immediatament a un centre sanitari, fins i tot si la mossegada sembla lleu o es desconeix si la serp és verinosa.
El valor ecològic de les serps en l’ecosistema de l’oliverar
Malgrat la mala fama que arrosseguen, les serps exerceixen un paper fonamental en l’equilibri ecològic dels oliverars espanyols. La seua presència contribueix al control natural de plagues, especialment de rosegadors que poden danyar les arrels i troncs d’aquests valuosos arbres.
Els experts en biodiversitat mediterrània assenyalen que la majoria de les espècies de serps presents en els oliverars espanyols són completament inofensives per a l’ésser humà. Serps d’escala, bastarda o de ferradura són habituals en aquests entorns i contribueixen positivament a la salut de l’ecosistema.
Quines espècies de serps són més comunes en els oliverars espanyols?
En els oliverars espanyols podem trobar diverses espècies d’ofidis, cada una amb característiques diferents. Les més habituals són la serp d’escala (Rhinechis scalaris), la serp bastarda (Malpolon monspessulanus) i la serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis), totes elles no verinoses encara que poden mostrar comportament defensiu si se senten amenaçades.
En zones més específiques, especialment en àrees muntanyoses amb oliverars, pot trobar-se l’escurçó morrut (Vipera latastei), única espècie potencialment perillosa pel seu verí. Afortunadament, aquesta espècie és esquiva i les trobades amb humans són extremadament rares.
Com diferenciar entre serps inofensives i perilloses?
Per al ciutadà mitjà, la identificació precisa d’espècies de serps pot resultar complicada. No obstant, existeixen algunes claus bàsiques que poden ajudar a distingir entre espècies inofensives i potencialment perilloses:
- Els escurçons solen presentar un cos més robust i un cap triangular clarament diferenciat del coll.
- Les serps tendeixen a tenir cossos més estilitzats i caps ovalats que continuen la línia del cos.
- El comportament també ofereix pistes: els escurçons solen ser més lents i adoptar posició defensiva en forma de ziga-zaga, mentre que les serps habitualment intenten fugir ràpidament.
En qualsevol cas, els experts recomanen sempre mantenir una distància prudencial amb qualsevol serp i mai no intentar manipular-les sense els coneixements adequats.
