De coloms a dodos: deu aus que han transformat la història de la humanitat

L’evolució humana està íntimament lligada a les aus, fins el punt que podem recórrer la nostra història a través de deu espècies fonamentals. Aquesta és la tesi del prestigiós naturalista i escriptor britànic Stephen Moss, qui acaba de publicar en espanyol la seua obra 'Diez aves que cambiaron el mundo’ (Editorial Salamandra), un recorregut fascinant per la relació entre humans i ocells que va molt més enllà de l’ornitologia.

"El que em fascina de les aus és el seu vincle amb els éssers humans", confessa Moss en conversa amb EFE des de la seua residència a la campanya anglesa. L’autor, amb més de 30 obres publicades, subratlla que aquest llibre parla tant d’ocells com de nosaltres mateixos: "Quan ens fiquem amb la naturalesa, ella ens torna el desordre. Aquest missatge va créixer en mi a mesura que escrivia".

Entre les aproximadament 11.000 espècies d’aus existents al planeta, Moss va seleccionar per a la seua obra espècies amb històries extraordinàries. Algunes resultaven evidents pel seu impacte històric, mentre d’altres van ser descobriments que van sorgir durant la seua investigació. La llista final inclou el corb, el colom, l’àguila calba, el cormorà guanay, els pinsans de Darwin, el pardal moliner, el gall dindi, el martinet blanc nivi, el pingüí emperador i el dodo.

El dodo: símbol universal de l’extinció

Un dels capítols més reveladors és el dedicat al dodo, au que Moss descriu com "convertida en l’emblema de l’extinció". Aquesta espècie va ser descoberta el 1598 per exploradors holandesos a l’illa de Maurici i tot just 64 anys després, cap a 1662, es va extingir l’últim exemplar. La causa principal va ser la introducció d’animals domèstics europeus, especialment porcs, que devoraven ous i pollets d’aquesta au incapaç de volar que niava a terra.

El dodo representa el primer cas documentat d’extinció directament provocada per l’activitat humana, establint un patró que desgraciadament s’ha repetit centenars de vegades des d’aleshores. La seua història serveix com a advertència sobre les conseqüències irreversibles d’alterar ecosistemes insulars.

La tragèdia del pardal a la Xina de Mao

Potser el relat més impactant del llibre és el dedicat al pardal moliner i el seu paper en un dels desastres ecològics més grans provocats per decisions polítiques. Durant la campanya xinesa "Les Quatre Plagues" promoguda per Mao Zedong el 1958, els pardals van ser assenyalats com a enemics de les collites perquè s'alimentaven de llavors.

La persecució va assolir proporcions inimaginables: es van registrar 800.000 pardals eliminats en tan sols dos dies a Pequín. Tanmateix, la desaparició d’aquests ocells va tenir conseqüències catastròfiques, ja que va conduir a una proliferació descontrolada d’insectes que, aquests sí, van devastar les collites. Aquest desequilibri ecològic va contribuir significativament a la Gran Hambruna China, que va causar entre 15 i 55 milions de morts entre 1959 i 1961.

El que fa especialment valuosa aquesta història és que Moss va conèixer personalment a Londres Esther Cheo Ying, una dona que va pertànyer a l’Exèrcit Roig xinès i que es va rebel·lar contra l’ordre de matar pardals exclamant: "A la merda el president Mao!". "La vaig conèixer per casualitat. Era una dona increïble i tenia una història fantàstica que mai s’havia explicat", explica l’autor.

Aus que van marcar la història de la humanitat

El llibre de Moss recorre altres històries igualment reveladores, com la del gall dindi, originari d’Amèrica i posteriorment reintroduït ja domesticat; els pinsans de Darwin, als quals erròniament es va atribuir un paper decisiu en les teories evolutives del naturalista; i el martinet blanc nivi, la caça massiva del qual per utilitzar les seues plomes en barrets femenins durant el segle XIX va propiciar la primera llei de protecció d’aus marines el 1869.

No falten referències contemporànies, com l’anàlisi de l’ús de l’àguila calba com "símbol de supremacia nacionalista" per part de l’expresident nord-americà Donald Trump. El llibre acaba amb una reflexió sobre el pingüí emperador, espècie el cicle vital de la qual "corre el risc d’enfonsar-se a causa del canvi climàtic que afecta l’Antàrtida".

De la utilitat a la contemplació: evolució de la nostra relació amb les aus

Moss explica com històricament la relació humana amb les aus ha estat marcada per l’utilitarisme: "La gent només observava les aus per matar-les i menjar-se-les, per alguna creença mítica o religiosa o per un ús pràctic, com saber si era el moment de collir". Aquest enfocament ha evolucionat fins l’actual contemplació i estudi de les aus com a valor en si mateix.

El naturalista britànic es considera a si mateix "un evangelista" —terme que utilitza deliberadament— a la seua missió d’atansar el món de les aus al públic general. "Veig esquirols una vegada al mes. Potser alguna vegada em creui amb un cérvol. Podria passar-me un mes sencer muntant en bici sense trobar un sol mamífer. Papallones, només a l’estiu. Però veig ocells tots els dies de l’any. L’observació d’aus és el més massivament popular de la vida silvestre", argumenta.

Quin paper van tenir els coloms missatgers en conflictes bèl·lics?

Els coloms missatgers van exercir un paper crucial durant la Segunda Guerra Mundial, transportant informació vital a través de línies enemigues quan altres mitjans de comunicació resultaven impossibles o insegurs. Alguns historiadors estimen que aquests ocells van salvar milers de vides en entregar coordenades precises o alertar sobre moviments enemics. El cas més famós és el del colom G.I. Joe, condecorada per evitar un bombardeig sobre tropes aliades a Itàlia el 1943.

Com va influir el cormorà guanay en l’agricultura mundial?

El cormorà guanay, au marina de la costa peruana, va ser fonamental per al desenvolupament de l’agricultura moderna gràcies al guano, els seus excrements rics en nitrogen i fòsfor. Durant el segle XIX, el guano es va convertir en el fertilitzant més cotitzat del món, generant una autèntica "febre del guano" que va transformar les pràctiques agrícoles globals i va establir les bases per a la comprensió moderna de la nutrició vegetal. Actualment, encara que els fertilitzants sintètics han reemplaçat al guano, els principis descoberts gràcies a aquestes aus continuen sent fonamentals per a l’agricultura.

El llibre de Stephen Moss constitueix no només un recorregut per la història natural, sinó una reflexió sobre com les decisions humanes respecte a altres espècies tenen conseqüències inesperades i sovint devastadores. A través d’aquestes deu històries d’aus, l’autor ens convida a reconsiderar la nostra relació amb el món natural en un moment crític per a la biodiversitat global.