Què s'ha d'estudiar per guanyar més en el futur? Dades de l’INE revelen quines titulacions ofereixen els sous més alts

Dades del Instituto Nacional de Estadística (INE) sobre les retribucions econòmiques dels titulats universitaris a Espanya revelen una realitat contundent: les carreres de l’àmbit de la Informàtica, la Medicina i les diferents branques de l’Enginyeria se situen al capdavant en termes salarials. Aquesta tendència, que ja s’està observant en els últims anys, reflecteix el fort vincle entre el tipus de formació universitària, la demanda al mercat laboral i les condicions econòmiques posteriors a la sortida de la univeristat.

Informàtica: el sector amb més projecció i millors sous

Les titulacions en Informàtica no només gaudeixen d’una alta ocupabilitat, sinó també d’unes remuneracions especialment atractives. Segons les últimes dades recopilades, més del 22% dels diplomats guanya entre 2.000 i 2.999 euros mensuals, i un 11,7% assoleix xifres superiors als 3.000 euros, convertint-se així en una de les àrees amb més ingressos al mercat laboral espanyol.

Dins d’aquest àmbit, destaquen especialment titulacions com a Desenvolupament de software i Enginyeria multimèdia, on el 31,9% dels professionals perceben sous entre 2.000 i 2.999 euros, i un 15,5% supera fins i tot els 3.000 euros al mes. Aquestes dades reflecteixen la gran demanda de perfils tecnològics en un context de creixent digitalització i transformació digital d’empreses i institucions.

Ciències de la Salut: Medicina i Odontologia, entre les més ben retribuïdes

Les carreres de l’àrea de Ciències de la Salut també figuren entre les més ben pagades. En particular, Medicina destaca com una de les titulacions amb més expectatives econòmiques: un 38,2% dels metges acabats de titular cobra entre 2.000 i 2.999 euros mensuals, i un 21% supera els 3.000 euros. Aquestes dades evidencien l’elevada inversió inicial en formació —anys de carrera, especialització MIR, pràctiques clíniques— però també la compensació econòmica que ofereix la professió mèdica una vegada en exercici.

En el cas d’Odontologia, el panorama és similar: un 21,6% dels graduats se situa a la franja de 2.000 a 2.999 euros, mentre que un 20,4% supera els 3.000 euros mensuals. L’alt cost de la formació universitària i les condicions laborals (en molts casos, a través de clíniques privades o emprenedories pròpies) expliquen en part aquesta distribució salarial.

Enginyeria: estabilitat i rendibilitat en múltiples especialitats

Les diferents branques de l’Enginyeria continuen sent una aposta segura tant per la seua alta taxa d’ocupabilitat com pels sous oferts. Carreres com Enginyeria Aeronàutica, Ingeniería Informática Industrial o Telecomunicacions sobresurten amb una proporció significativa de titulats que superen els 2.000 euros mensuals.

Per exemple, en Enginyeria Aeronàutica, més del 28% dels titulats guanya més de 3.000 euros, situant-la com una de les enginyeries amb millor remuneració. Aquesta xifra posa en relleu la forta connexió entre aquestes titulacions i sectors estratègics com la indústria aeroespacial, la defensa o la tecnologia aplicada, tots ells amb una alta exigència tècnica i escassetat de professionals especialitzats.

Ciències Socials, Humanitats i Educació: carreres amb salaris més baixos

En l’extrem oposat de l’espectre salarial es troben les carreres de Ciències Socials, Humanitats i Educació, els titulats de les quals, malgrat la seua rellevància social, enfronten condicions econòmiques més modestes. En aquests àmbits, la majoria dels graduats es concentra en sous per sota dels 2.000 euros, i són pocs els que assoleixen els trams superiors.

Així, en titulacions com a Treball Social, Educació Infantil, Història de l’Art, Filosofia o Belles Arts, el percentatge de titulats que superen els 3.000 euros mensuals és molt reduït. Per exemple, en Educació Social, només un 2,1% supera aquesta xifra, i en Història de l’Art, amb prou feines un 2,4% ho aconsegueix. Aquestes xifres reflecteixen les dificultats estructurals de sectors tradicionalment menys valorats en termes econòmics, malgrat la seua importància cultural, pedagògica i social.

Una bretxa persistent entre vocació i rendibilitat

Aquestes dades posen de manifest una bretxa cada vegada més marcada entre les titulacions universitàries amb alta rendibilitat econòmica i aquelles el valor social de les quals no es tradueix en una retribució proporcional. L’elecció de carrera , per tant, es debat entre la vocació personal i la sostenibilitat financera futura.

Per a molts joves, la vocació continua sent el principal criteri d’elecció. Tanmateix, conèixer per endavant el panorama laboral i salarial pot ajudar a prendre decisions més informades i a planificar de forma més realista el futur professional. Així mateix, els resultats d’aquest estudi podrien servir com punt de partida per replantejar polítiques d’ocupació, finançament universitari i revalorització salarial en sectors essencials per al desenvolupament humà i cultural.