Adolescents enganxats: un 78% es declaren addictes a dispositius electrònics

El 78% dels adolescents espanyols reconeix tenir una "addicció" mitjana-alta als dispositius electrònics, mentre que un de cada tres estudiants homes admet que visita pàgines de pornografia amb freqüència, en contrast amb només el 3% de les alumnes. Aquestes dades formen part dels resultats de l’Observatori de l’Adolescència 2025, una enquesta realitzada per Aldeas Infantiles SOS a 2.021 estudiants de Secundaria i Batxillerat de totes les comunitats autònomes espanyoles.

La investigació, emmarcada dins del Programa d’Educació en Valors 'Parate a pensar' que l’organització desenvolupa des de fa més de dos dècades, va ser presentada ahir durant la VII Jornada Nacional de Joves celebrada a Madrid. A la trobada hi van assistir representants dels diferents centres educatius que han participat en el programa, convertint-se en un espai de reflexió sobre l’impacte de la tecnologia en la vida dels més joves.

L’estudi no només identifica patrons de consum digital entre els adolescents, sinó que també aprofundeix en les conseqüències que aquest ús intensiu té en el seu benestar. Segons les dades obtingudes, el 58% dels enquestats confirma que passar moltes hores connectats els distreu d’altres activitats, un 22% afirma patir irritació ocular com a conseqüència directa i un 14% reconeix experimentar nerviosisme o irritabilitat associats a l’ús de dispositius.

Efectes de la desconnexió digital en els adolescents

Una de les qüestions més reveladores de l’estudi fa referència a les sensacions que experimenten els adolescents quan es veuen privats dels seus dispositius mòbils durant diversos dies. El 45% manifesta sentir avorriment, mentre que un 16% descriu una sensació d’aïllament social. A més, un significatiu 25% se sent desinformat sense accés a aquests dispositius, la qual cosa evidencia la dependència informativa que han desenvolupat respecte a la tecnologia.

Aquest any, l’enquesta presenta una novetat metodològica important en oferir resultats desglossats per sexe, identitat de gènere, curs acadèmic i comunitat autònoma. Aquesta segmentació ha permès identificar patrons específics, com que el 36% de l’alumnat enquestat se'n va a dormir després de les 2 de la matinada, amb xifres especialment preocupants en comunitats com La Rioja, Extremadura i Múrcia, on aquest percentatge es dispara fins el 63%.

Un altre aspecte analitzat ha estat l’ús del temps durant els períodes vacacionals. Encara que la majoria dels adolescents afirma aprofitar aquests moments per relaxar-se, intensificar les relacions socials presencials o millorar la convivència familiar, existeix un 16% que reconeix augmentar considerablement el seu temps d’exposició a pantalles durant les vacances.

Hàbits de consum digital i riscos associats

Quant als continguts més freqüentats pels adolescents espanyols, l’estudi revela que el 73% utilitza aplicacions de compres online, seguides en popularitat per plataformes de música en streaming i serveis de sèries i pel·lícules. Aquestes dades reflecteixen com el consum digital dels adolescents s’ha diversificat més enllà de l’entreteniment tradicional per incorporar activament el comerç electrònic.

L’informe també aborda qüestions relatives a la seguretat en entorns digitals. Els resultats mostren que el 34% de l’alumnat manté converses amb desconeguts mentre participa en sessions de videojocs, una pràctica que pot comportar riscos significatius. Així mateix, s’ha detectat que les noies i les persones amb identitat no binària experimenten un malestar psicològic més gran relacionat amb la seua exposició a les xarxes socials.

Una dada particularment preocupant és que un de cada dos estudiants enquestats ha estat testimoni d’alguna forma de ciberassetjament. Tanmateix, l’estudi destaca que són molt pocs els que informen d’aquestes situacions a persones adultes, la qual cosa suggereix l’existència de barreres importants per a la comunicació intergeneracional sobre aquests problemes.

Aldeas Infantiles SOS: Fomentant la reflexió entre adolescents

Amb l’objectiu d’aprofundir en aquestes conclusions i promoure el dret de participació dels adolescents en la societat, Aldeas Infantiles SOS va organitzar la VII Jornada "Los jóvenes nos paramos a pensar". En aquesta trobada celebrada a Madrid, es va reunir estudiants de Secundaria i Batxillerat procedents de totes les comunitats autònomes que havien participat prèviament en l’enquesta.

Durant la jornada, a més d’analitzar detalladament els resultats de l’estudi, els participants van tenir l’oportunitat de debatre sobre l’ús responsable de les tecnologies digitals i les pantalles, així com sobre els efectes que aquestes tenen tant en el seu desenvolupament personal com en les seues relacions socials.

"Ens volem i ens cuidem prou amb l’ús de pantalles?", "som responsables amb els altres quan utilitzem la tecnologia?" y "estem construint el món que volem?" van ser algunes de les preguntes fonamentals sobre les quals Aldeas Infantiles SOS va convidar a reflexionar als adolescents durant la trobada, fomentant així un pensament crític sobre la seua relació amb l’entorn digital.

Com afecta l’addicció tecnològica al rendiment acadèmic?

Un dels aspectes que més preocupa educadors i famílies és l’impacte que l’ús intensiu de dispositius electrònics pot tenir en el rendiment acadèmic. Encara que l’estudi no aprofundeix específicament en correlacions directes, el fet que un 58% dels adolescents reconegui distreure’s durant moltes hores planteja interrogants sobre com aquesta conducta pot interferir en les seues responsabilitats escolars.

Els experts en educació assenyalen que la capacitat de concentració sostinguda, fonamental per a l’aprenentatge profund, pot veure’s seriosament compromesa per l’hàbit de consultar constantment dispositius digitals. Aquest fenomen, conegut com a "atenció parcial contínua", dificulta l’assimilació de conceptes complexos que requereixen focalització i temps de processament.

A més, els patrons de son alterats que revela l’estudi -amb més d’un terç d’estudiants anant-se'n a dormir després de les 2 de la matinada- constitueixen un altre factor determinant que pot afectar negativament el rendiment cognitiu durant la jornada escolar.

El paper de les famílies en l’educació digital

L’Observatori de l’Adolescència 2025 evidencia la necessitat d’enfortir l’acompanyament familiar en el procés d’alfabetització digital dels adolescents. La baixa taxa de comunicació amb adults quan detecten situacions problemàtiques en entorns digitals suggereix que existeix una bretxa generacional que dificulta el diàleg sobre aquests temes.

Els especialistes en educació digital recomanen que les famílies estableixin espais de comunicació oberta i no punitiva sobre l’ús de la tecnologia, on els adolescents puguin expressar les seues experiències sense temor de judicis o restriccions automàtiques. Així mateix, s’aconsella l’establiment consensuat de límits raonables i el modelatge de conductes saludables de consum digital per part dels adults.

En definitiva, l’estudi de Aldeas Infantiles SOS dibuixa un panorama complex on l’autonomia digital dels adolescents conviu amb evidents necessitats d’acompanyament i orientació. Aquestes troballes plantegen importants desafiaments tant per al sistema educatiu com per a les famílies espanyoles, que hauran de trobar l’equilibri entre permetre el desenvolupament de competències digitals i protegir el benestar integral dels més joves.