Un mecanisme evolutiu dels cucs de terra que desafiaria Darwin

L’estudi liderat per l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) revela que els cucs de mar van trencar el seu genoma en mil trossos per reconstruir-lo de forma radicalment diferent quan van trepitjar terra ferma fa 200 milions d’anys, la qual cosa desafiaria la teoria de Darwin. El descobriment, que publica la revista Nature Ecology and Evolution, es basa en un estudi de genòmica comparativa de cucs de terra i els seus parents marins, ha informat aquest dimecres l’IBE.

Els investigadors han conclòs que els cucs, per adaptar-se del mar a la terra, van aplicar mecanisme de "desordre genòmic" que és similar al que passa en el desenvolupament del càncer, la qual cosa podria il·luminar tant l’origen evolutiu de la biodiversitat terrestre com contribuir a la salut humana. El 1859, Darwin va imaginar l’evolució com un procés lent i gradual, amb espècies acumulant petits canvis al llarg del temps.

Tanmateix, ell mateix es va sorprendre en mirar el registre fòssil i no trobar les baules perdudes, és a dir, aquestes formes intermèdies que haurien de corroborar la seua teoria de l’evolució gradual. L’escassetat de formes intermèdies va portar als paleontòlegs Stephen Jay Gould i Niles Eldredge a proposar el 1972 la teoria de l’equilibri puntuat, segons la qual les espècies no canvien lentament, sinó que romanen estables durant milions d’anys i després, de sobte, fan salts evolutius breus i radicals.

Ara un equip d’investigació liderat per l’IBE, un centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universidad Pompeu Fabra (UPF), apunta per primera vegada a un mecanisme de reorganització genòmica ràpida i massiva que va poder intervenir en la transició dels animals dels oceans a la terra, fa 200 milions d’anys.

L’equip ha demostrat que els anèl·lids marins (els cucs) van reorganitzar el seu genoma de dalt a baix, deixant-lo irreconeixible, en abandonar els oceans i trepitjar terra ferma. Les observacions apunten que aquests canvis abruptes en el genoma van poder intervenir en l’adaptació dels animals estudiats a ambients terrestres.

Segons els investigadors, aquest mecanisme genètic identificat podria transformar la concepció de l’evolució dels animals i sacsejar les lleis de l’evolució dels genomes que es coneixen fins ara. Per arribar a aquestes conclusions, l’equip ha seqüenciat per primera vegada el genoma d’alta qualitat de diversos cucs de terra i els ha comparat amb els d’altres espècies d’anèl·lids properes (sangoneres i anèl·lids marins).

Un viatge a fa més de 200 milions d’anys

Així, amb la mateixa precisió amb què se seqüencien els genomes humans, l’equip ha aconseguit viatjar en el temps fins fa més de 200 milions d’anys, quan van viure els avantpassats de les espècies seqüenciades. "Es tracta d’un episodi evolutiu essencial per a la vida al planeta, ja que moltes espècies, com els cucs o els vertebrats, que vivien a l’oceà, van trepitjar llavors per primera vegada terra ferma", ha valorat la investigadora principal del grup de Filogenómica i Evolució de Genomes Animals en l’IBE, Rosa Fernández.

Possibles implicacions en el càncer

Els resultats d’aquest estudi obren la porta a comprendre millor la potència d’aquesta reorganització extrema genètica en la salut humana, ja que és un mecanisme que s’havia observat anteriorment en la progressió del càncer. Segons els investigadors, l’única diferència és que, mentre en els cucs aquestes ruptures i reorganitzacions genòmiques són tolerades, en humans donen lloc a malalties.

L’estudi ha comptat amb la col·laboració de personal investigador de les universitats Autònoma de Barcelona, Complutense de Madrid, de Colònia (Alemanya) i Lliure de Brussel·les, així com del Trinity College de Dublín.