Pensió d’incapacitat: quan pot la Seguretat Social retirar el 20% del complement?

La pensió per incapacitat permanent constitueix una de les prestacions fonamentals del sistema de la Seguretat Social espanyola, dissenyada per proporcionar cobertura econòmica a aquells treballadors que, per malaltia o accident, veuen minvada la seua capacitat laboral. La quantia d’aquesta prestació varia significativament segons el grau reconegut, que pot ser parcial, total, absoluta o gran invalidesa. Mentre la incapacitat parcial s’abona mitjançant un pagament únic, la resta de modalitats generen una prestació periòdica que oscil·la entre el 55% i el 100% de la base reguladora. Un cas particular és el de la incapacitat permanent total qualificada, que eleva la prestació al 75% de la base reguladora, encara que la Seguretat Social pot retirar un 20% d’aquest complement en determinades circumstàncies.

Aquesta modalitat qualificada no constitueix un grau independent dins del sistema d’incapacitats, sinó una millora específica de la incapacitat permanent total que es concedeix a partir dels 55 anys. El seu objectiu és compensar les dificultats més grans a les quals s'enfronten les persones d’edat avançada per reincorporar-se al mercat laboral quan pateixen limitacions funcionals. Convé recordar que la incapacitat permanent total es reconeix quan un treballador queda inhabilitat per exercir la seua professió habitual, encara que conserva capacitat per realitzar altres activitats laborals diferents. Per aquesta raó, la pensió general per a aquest grau s’estableix en el 55% de la base reguladora.

Tanmateix, en complir els 55 anys, si el beneficiari no aconsegueix incorporar-se al mercat laboral, la Seguretat Social pot concedir un complement addicional del 20%, elevant així la prestació fins el 75% de la base reguladora. Aquesta mesura respon a criteris de necessitat econòmica, reconeixent que les possibilitats de trobar feina disminueixen amb l’edat, especialment quan es pateix algun tipus d’incapacitat. No obstant, aquest complement no té caràcter permanent i pot ser retirat en dos situacions concretes.

En quines circumstàncies es perd el complement del 20%?

La primera situació en la qual la Seguretat Social pot retirar el complement del 20% es produeix quan el beneficiari aconsegueix incorporar-se novament al mercat laboral. Aquesta mesura resulta coherent amb la mateixa naturalesa del complement, dissenyat específicament per compensar la dificultat d’accés a l’ocupació. Per aquesta raó, els pensionistes tenen l’obligació legal de comunicar a la Seguretat Social l’inici de qualsevol activitat laboral, sent aquest organisme el que avaluarà si és procedent mantenir o retirar l’esmentat complement.

És important assenyalar que aquesta retirada no té per què ser definitiva. En cas que el beneficiari torni a trobar-se en situació d’atur, pot sol·licitar novament la concessió del complement, sempre que continuï complint els requisits establerts per a això. La lògica d’aquest procediment respon al caràcter compensatori de la prestació, que busca pal·liar la pèrdua d’ingressos derivada de la impossibilitat de treballar, ja sigui per causes comunes o professionals.

La segona circumstància que determina la pèrdua del complement del 20% es produeix automàticament en assolir l’edat ordinària de jubilació. En aquest moment, la pensió d’incapacitat permanent s’extingeix i el beneficiari passa a percebre la corresponent pensió de jubilació, la qual cosa implica la desaparició del complement addicional del 20%.

Base legal per a l’extinció del complement

El marc normatiu que regula aquesta transició entre prestacions es troba recollit en la Llei General de la Seguretat Social. Concretament, l’article 163.1 estableix la incompatibilitat entre ambdues pensions dins del mateix règim, determinant que la Seguretat Social atorgarà d’ofici la prestació que resulti més favorable per a l’interessat. No obstant, aquest mateix precepte contempla una excepció, permetent que, a sol·licitud del beneficiari, es pugui renunciar a la pensió de jubilació per continuar percebent la d’incapacitat permanent, sempre que aquesta última resulti econòmicament més avantatjosa.

Aquesta possibilitat, encara que relativament poc freqüent a la pràctica, pot resultar rellevant en aquells casos en els quals el treballador no hagi acumulat prou anys de cotització per accedir a una jubilació contributiva en condicions avantatjoses. En aquests supòsits, mantenir la pensió per incapacitat permanent podria representar una opció més favorable des del punt de vista econòmic.

La incapacitat permanent en el sistema de la Seguretat Social espanyola

El sistema d’incapacitats laborals a Espanya s’estructura en diferents graus, cada uns dels quals genera drets econòmics específics. La incapacitat permanent parcial, que suposa una disminució no inferior al 33% del rendiment normal per a la professió habitual, es compensa mitjançant un pagament únic equivalent a 24 mensualitats de la base reguladora. Per la seua part, la incapacitat permanent total, que impedeix l’acompliment de la professió habitual però permet realitzar altres activitats, genera una pensió del 55% de la base reguladora, que pot incrementar-se fins el 75% a partir dels 55 anys mitjançant el complement qualificat.

En el cas de la incapacitat permanent absoluta, que inhabilita per a tota mena de treball, la pensió s’eleva al 100% de la base reguladora. Finalment, la gran invalidesa, que requereix l’assistència d’una altra persona per als actes més essencials de la vida, afegeix un complement destinat a remunerar la persona cuidadora, que oscil·la entre el 45% i el 50% de la base reguladora.

Què fer si et retiren el complement del 20%?

Si la Seguretat Social decideix retirar el complement del 20% per haver trobat feina, és fonamental tenir en compte que aquesta decisió pot ser recorreguda si es considera injustificada. El procediment habitual implica presentar una reclamació prèvia davant de la mateixa Seguretat Social en el termini de 30 dies des de la notificació. Si aquesta reclamació és desestimada, es pot interposar demanda davant del Jutjat Social competent en el termini de 30 dies des de la notificació de la resolució denegatòria.

En aquests processos resulta especialment important comptar amb assessorament jurídic especialitzat, ja que la complexitat normativa i els criteris interpretatius aplicats pels tribunals poden resultar determinants per a l’èxit de la reclamació. A més, en cas de tornar a la situació d’atur després d’haver perdut el complement per treballar, és recomanable sol·licitar novament la seua concessió, aportant tota la documentació que acrediti tant el cessament de l’activitat laboral com les dificultats per trobar una nova feina.

Compatibilitat entre la pensió d’incapacitat i la feina 

Convé recordar que la pensió per incapacitat permanent total és compatible amb la realització d’activitats laborals diferents de la professió habitual per a la qual es va reconèixer la incapacitat. Tanmateix, aquesta compatibilitat pot afectar a la percepció del complement del 20%, precisament perquè l’esmentat complement es concedeix per la dificultat per trobar feina a partir dels 55 anys.

En el cas de la incapacitat permanent absoluta i la gran invalidesa, encara que la normativa també permet compatibilitzar la pensió amb activitats laborals que no representin un canvi en la capacitat de treball del beneficiari, la realitat és que l’exercici d’aquesta compatibilitat pot resultar més complex i, en molts casos, desaconsellable, especialment si es pretén mantenir íntegrament la quantia de la prestació reconeguda.

En definitiva, el sistema de pensions per incapacitat permanent busca proporcionar protecció econòmica als qui veuen limitada la seua capacitat laboral, adaptant-se a les circumstàncies personals i professionals de cada beneficiari. El complement del 20% per a majors de 55 anys amb incapacitat permanent total representa una millora significativa d’aquesta protecció, encara que el seu manteniment queda condicionat a la persistència de les circumstàncies que van justificar la seua concessió inicial.