El dejuni intermitent millora la memòria i l’atenció en persones amb obesitat, segons un estudi espanyol

Un equip científic espanyol ha descobert beneficis cognitius significatius associats al dejuni intermitent en dies alterns. La investigació, publicada recentment a la prestigiosa revista 'Gut', demostra que aquest patró alimentari no només ajuda a perdre pes, sinó que també millora notablement la memòria, l’atenció i el control inhibitori en persones adultes amb obesitat. L’estudi, liderat pels investigadors Francisco J. Tinahones, Isabel Moreno-Indias i Virginia Mela del Instituto de Investigación Biomédica de Màlaga (Ibima Plataforma Bionand), revela que aquests beneficis es produeixen gràcies a la remodelació de la microbiota intestinal i la reducció de la inflamació sistèmica.

El treball científic cobra especial rellevància en un context on el sobrepès i l’obesitat constitueixen un problema de salut pública cada vegada més urgent a nivell mundial. Aquestes condicions no només estan vinculades a malalties metabòliques com la diabetis tipus 2 o la hipertensió, sinó també a un deteriorament cognitiu més primerenc i pronunciat. La investigació espanyola obre així la porta al que els mateixos científics denominen una "nutrició de precisió per al cervell", posicionant al dejuni intermitent com una estratègia accessible i efectiva per protegir tant l’organisme com les funcions cerebrals.

Aquesta troballa resulta particularment significativa considerant que el dejuni ha estat una constant evolutiva en la història dels homínids, i només recentment l’ésser humà ha adoptat patrons alimentaris pràcticament sense períodes de dejuni. Els resultats obtinguts pels investigadors malaguenys aporten evidència científica sobre els possibles beneficis de mantenir intervals regulats sense ingesta d’aliments, una qüestió que actualment està sent àmpliament debatuda en la comunitat científica internacional.

L’impacte de l’obesitat en el rendiment cerebral

L’obesitat no només perjudica al sistema cardiovascular i metabòlic, sinó que també representa un factor de risc per al deteriorament cognitiu prematur. Nombrosos estudis epidemiològics han establert connexions entre la inflamació crònica i les alteracions de la microbiota intestinal amb un pitjor acompliment en tasques que requereixen memòria i atenció. Fins ara, s’havien prescrit diverses aproximacions dietètiques a pacients amb obesitat, però es desconeixia si alguna d’elles podria combatre simultàniament aquests dos fronts. El present estudi ofereix, per primera vegada, una resposta afirmativa a aquesta qüestió.

Metodologia i avaluació multidimensional de l’estudi

La investigació va incloure 96 adults amb obesitat, caracteritzats per tenir un Índex de Massa Corporal entre 30 i 40 kg/m², que van participar en un assaig clínic aleatoritzat durant tres mesos. Els voluntaris van ser distribuïts a l’atzar en tres grups diferents d’intervenció dietètica hipocalòrica: un grup va seguir una dieta mediterrània equilibrada; un altre grup va realitzar una dieta cetogènica (alta en greixos i baixa en carbohidrats) que indueix un estat de cetosi; i el tercer grup va implementar el dejuni intermitent en dies alterns (ADA), que consistia a alternar un dia d’alimentació normal sense restriccions calòriques intencionades amb un altre dia d’ingesta molt reduïda (menys del 25% de les calories habituals).

Abans d’iniciar la intervenció i una vegada finalitzada, tots els participants es van sotmetre a proves neuropsicològiques estandarditzades per avaluar memòria de treball, velocitat de processament, atenció sostinguda i control inhibitori. Paral·lelament, es van analitzar marcadors inflamatoris en sang, incloent les principals citocines proinflamatòries, i es va realitzar una seqüenciació completa de la microbiota intestinal. Per aprofundir als mecanismes subjacents, els investigadors van dur a terme estudis in vitro amb micròglia (principals cèl·lules defensives del cervell) derivada de cèl·lules sanguínies dels pacients del grup ADA, comparant el seu estat abans i després de sotmetre’s a la dieta. Addicionalment, van efectuar trasplantaments de microbiota en ratolins de laboratori per observar els efectes a nivell sistèmic.

Resultats que van més enllà de la pèrdua de pes

Encara que les tres intervencions dietètiques van aconseguir pèrdues de pes comparables (una reducció mitjana del 7% del pes corporal inicial), el grup que va seguir el dejuni intermitent va mostrar millores cognitives superiors en les diferents proves en comparar-ho amb els altres dos grups. Els nivells de marcadors d’inflamació sistèmica, com la ferritina i la proteïna quimioatraient de monòcits 1 (MCP-1), van disminuir significativament en aquest grup, la qual cosa suggereix un potent efecte antiinflamatori que va més enllà de la simple reducció de greix corporal.

Quant a la microbiota intestinal, el dejuni intermitent va produir una reconfiguració notable de la comunitat bacteriana: van disminuir els gèneres relacionats amb respostes inflamatòries cròniques i neurotoxicitat, mentre que van augmentar els gèneres productors d’àcids grassos de cadena curta (com el butirat), coneguts per enfortir la barrera intestinal i modular l’activitat de les micròglies cerebrals.

Els experiments realitzats amb animals van confirmar que la transferència d’aquesta microbiota va millorar els processos de "neteja" de residus neuronals i va reduir l’activació proinflamatòria de la micròglia causada per l’obesitat. Aquest efecte beneficiós no va poder replicar-se mitjançant la simple administració de cossos cetònics, la qual cosa subratlla la complexitat i especificitat dels mecanismes involucrats.

L’eix intestí-cervell: una nova perspectiva terapèutica

"Aquestes troballes trenquen amb la visió tradicional que només importen les calories. La mateixa pèrdua de pes pot tenir repercussió sobre la salut diferent en funció de l’estratègia utilitzada per aconseguir-ho", explica el Dr. Tinahones, un dels investigadors principals de l’estudi. Aquesta afirmació destaca la importància de considerar no només quant es menja, sinó també com i quan s’ingereixen els aliments.

Per la seua part, la Dra. Virginia Mela assenyala que "el patró d’ingesta basat en el dejuni intermitent, en remodelar la nostra comunitat microbiana, produeix senyals químics que viatgen per l’eix intestí-cervell i regulen directament la funció de les cèl·lules immunitàries al cervell". Aquesta comunicació bidireccional entre el sistema digestiu i el sistema nerviós central emergeix com un factor clau en la comprensió dels beneficis observats.

La Dra. Isabel Moreno-Indias subratlla l’accessibilitat d’aquesta estratègia: "L’ADA és una estratègia assequible i culturalment adaptable: no exigeix suplements ni aliments exòtics, només alternar jornades d’ingesta normal amb dies amb dejuni o ingestes molt reduïdes." Aquesta característica fa que el dejuni intermitent en dies alterns sigui potencialment aplicable en diversos contextos socioeconòmics i culturals.

Aplicacions clíniques i futures línies d’investigació

L’estudi, publicat a la revista Gut sota el títol "Microbiota fasting-related changes ameliorate cognitive decline in obesity and boost ex vivo microglial function through the gut-brain axis" (Mela et al., 2025), estableix les bases per a futurs assajos clínics més amplis que avaluïn l’impacte del dejuni intermitent en poblacions amb més risc neurodegeneratiu, com|com a persones amb prediabetis, síndrome metabòlica o edat avançada.

Actualment, l’equip d’Ibima-Bionand col·labora amb nutricionistes i neurobiòlegs per dissenyar programes de "nutrició de precisió per al cervell", que integrin el dejuni intermitent en dies alterns amb intervencions personalitzades basades en el perfil específic de la microbiota de cada individu.

Més enllà de les seues aplicacions terapèutiques, el dejuni en dies alterns podria incorporar-se, sempre sota la supervisió d’un professional sanitari, en la rutina dels qui busquin millorar el seu rendiment cognitiu en activitats quotidianes, si investigacions posteriors confirmen aquestes troballes inicials. Amb un protocol relativament senzill de seguir i adaptable a diferents horaris i costums, l’ADA reforça la idea de què l’alimentació —considerant no només què mengem, sinó també quan ho fem— pot constituir una eina poderosa per cuidar simultàniament el cos i el cervell.

Què és el dejuni intermitent en dies alterns?

El dejuni intermitent en dies alterns (ADA) és un patró alimentari que consisteix a alternar un dia d’alimentació normal sense restriccions calòriques específiques amb un altre dia d’ingesta molt reduïda, generalment limitada a menys del 25% de les calories habituals. A diferència d’altres formes de dejuni intermitent, com el mètode 16/8 (on es concentra l’alimentació en una finestra de 8 hores i es dejuna durant 16 hores diàriament), l’ADA opera en cicles de 48 hores, la qual cosa permet una adaptació metabòlica més profunda.

Aquesta modalitat d’alimentació ha guanyat popularitat en els últims anys per la seua relativa simplicitat conceptual i per no requerir el càlcul constant de calories. Els estudis científics han demostrat que pot induir diversos canvis metabòlics beneficiosos, com la millora de la sensibilitat a la insulina, la reducció de marcadors inflamatoris i, com demostra aquesta recent investigació espanyola, efectes positius sobre la funció cognitiva mediats per canvis a la microbiota intestinal.

Com afecta l’obesitat al nostre cervell?

La relació entre l’obesitat i el deteriorament cognitiu és cada vegada més evident en la literatura científica. Els mecanismes pels quals l’excés de greix corporal pot afectar negativament el cervell són múltiples i interconnectats. La inflamació crònica de baix grau, característica de l’obesitat, no es limita al teixit adipós, sinó que s’estén sistèmicament i pot travessar la barrera hematoencefàlica, afectant les cèl·lules cerebrals. Aquesta inflamació persistent pot interferir amb la plasticitat sinàptica, la neurogènesi i altres processos fonamentals per a l’aprenentatge i la memòria.

Addicionalment, la resistència a la insulina associada a l’obesitat també impacta el cervell, ja que aquest òrgan és un gran consumidor de glucosa i depèn d’una senyalització insulínica adequada per al seu òptim funcionament. L’alteració a la microbiota intestinal, comuna en persones amb obesitat, pot afectar la producció de neurotransmissors i metabòlits que influeixen directament en la funció cerebral, establint una connexió bidireccional entre l’intestí i el cervell que cada vegada cobra més rellevància en l’estudi de trastorns tant metabòlics com neurològics.