Revelen com el govern franquista va oferir les pintures de Sixena a Saragossa el 1941 per 6.000 pessetes

El Museu de Saragossa va declinar pagar el 1941 unes 6.000 pessetes de l’època per acabar la restauració de les pintures de Sixena que es conservaven llavors a Barcelona i assumir també les 30.000 que podia costar el trasllat i col·locació a la pinacoteca després que el govern franquista les hi hagués ofert, dos anys després del final de la Guerra Civil. 

Així ho va revelar ahir La Vanguardia en un reportatge en el qual el periodista Ignacio Orovio treu a la llum uns paràgrafs sobre aquest afer en el llibre de memòries de l’historiador Luis Monreal i Tejada, comissari de zona del Patrimonio Artístico Nacional per a Catalunya, València i les Balears, que es va encarregar després de la Guerra Civil de restituir les obres d’art que havien estat confiscades pel govern de la República o espoliades durant el conflicte. 

Aquest episodi oblidat adquireix màxima rellevància just ara quan des d’Aragó reclamen restituir les pintures murals que conserva i exhibeix el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) al monestir oscenc, amb suport judicial però amb el rebuig de la majoria de científics i experts en conservació artística, que alerten de la destrucció dels fragments que queden d’aquesta obra romànica si es toquen.

Així, en les memòries de Monreal, aquest narra com l’arquitecte Josep Maria Gudiol, responsable d’arrancar les restes de les pintures del monestir poc després de l’incendi de l’edifici a l’inici de la Guerra Civil, va intentar que l’obra fos entregada de nou a Aragó després de la contesa. Monreal escriu que “se’m va presentar [Gudiol] i em va fer una proposició. Les pintures podrien ser entregades, per exemple al Museu de Saragossa, però el cost del treball que faltava per acabar la restauració ascendia a unes 6.000 pessetes, que haurien de ser abonades, a més que el museu comptés amb la conformitat de les monges de Sixena, a qui probablement s’hauria de donar una compensació. 

Vaig transmetre la proposta al meu bon amic senyor José Galiay, director del museu saragossà, però aquest es va espantar del compromís econòmic que allò suposava i va declinar l’oferta”. A més, La Vanguardia va comprovar com el patronat del Museu de Saragossa va debatre aquesta proposta “de la comissaria de recuperació artística” sobre “les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena” en la sessió del 26 de gener de 1941. L’acta, transcrita en uns annals el 2003, continua dient que les pintures van ser “aixecades pels rojos després de l’incendi”. El patronat del museu aragonès va calcular que “el preu dels treballs de col·locació de les pintures en bastidors especials, fixat i operacions consegüents, ascendeix a unes 30.000 pessetes” i va jutjar “de gran interès per al museu l’adquisició”. 

Val a destacar que el pressuposat per a tota la pinacoteca saragossana aquell 1941 ascendia a 20.650 pessetes. Doncs bé, sis mesos després, en la sessió del patronat del 6 de juliol del 1941, el museu va revelar que, després d’enviar cartes a corporacions i entitats bancàries aragoneses pregant-los que contribuïssin amb alguna quantitat a aquest projecte de recuperació de les pintures, només havia aconseguit recaptar 20.000 pessetes. 

El director va denunciar fins i tot “la negativa” de l’alcaldia de Saragossa i “el silenci” del Banc d’Aragó davant de la campanya de recaptació. Més de 80 anys després, aquell desinterès contrasta amb l’actual afany més polític que artístic a recuperar aquest patrimoni aragonès.

“No han dit què faran quan arribin les pintures”

L’historiador de l’art i professor de la UdL Albert Velasco va lamentar ahir que “des del Govern aragonès no han explicat exactament què faran amb les pintures quan les traslladin a Sixena”. Velasco va criticar que “no tenen un projecte tècnic i científic sobre què fer-ne perquè el més important no és l’embalatge i el trasllat sinó com viuran aquestes pintures en aquell edifici durant els propers anys”. I és que Velasco es va remetre a les declaracions de diumenge a Radio Huesca de l’advocat de l’ajuntament de Vilanova de Sixena, Jorge Español, quan aquest va reconèixer que el monestir no és un museu i que “haurà de convertir-se en un museu de facto”. 

Español va afirmar que “el MNAC, com que veu que no tenim projecte o no creu en el projecte que ha presentat el Govern d’Aragó, s’escuda en això..., en el fons el que estan dient no és tant que no es puguin traslladar les pintures sinó que estan millor a Barcelona que no pas a Sixena”. Velasco va recordar un precedent negatiu, quan l’any 2000 van traslladar a l’ermita de San Baudilio de Berlanga, a Sòria, unes pintures (que no havien patit un incendi com el de Sixena) i “el 2011 van patir pèrdues i una colònia de fongs”.