Així funciona el mètode més eficaç per estalviar: la fórmula 10/30/60

Els imprevistos econòmics poden sorgir en qualsevol moment i tenir la seguretat financera necessària resulta fonamental. El fons d’emergència s’ha convertit en una eina essencial per afrontar despeses inesperades, especialment mitjançant mètodes com la fórmula 10/30/60, un sistema que està guanyant popularitat entre persones amb capacitat d’estalvi limitada.

Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 37% de les llars espanyoles el 2023 no tenia possibilitat d’afrontar despeses imprevistes, un percentatge 1,5 punts superior al registrat el 2022. Aquesta realitat subratlla la importància de comptar amb un matalàs financer que no només serveixi per a contingències inesperades, sinó també com a suport davant de possibles reduccions d’ingressos familiars derivades de malalties o pèrdues de feina.

La utilitat d’un fons d’emergència està àmpliament reconeguda per experts financers. Aquest mecanisme permet protegir el patrimoni sense necessitat de recórrer a préstecs bancaris o caure en descoberts en comptes corrents. Com assenyala l’Associació d’Educadors i Planificadors Financers (AEPF), "el fons de liquiditat i reserva és el procediment més immediat i proper en cas de necessitat a curt termini".

En què consisteix la fórmula 10/30/60?

Aquest mètode proposa una distribució estratègica dels ingressos nets mensuals en tres categories ben diferenciades: un 10% destinat exclusivament a l’estalvi (on s’inclou el fons d’emergència), un 30% per a compromisos financers com el pagament de deutes, i el 60% restant per cobrir despeses diàries i mantenir l’estil de vida habitual.

El principal avantatge d’aquesta distribució rau en la seua adaptabilitat a economies més ajustades, on els deutes representen un percentatge significatiu dels ingressos i el cost de la vida deixa poc marge per a l’estalvi. Aquest enfocament resulta especialment útil per a joves professionals que inicien la seua vida laboral amb salaris més baixos i necessiten destinar proporcionalment més recursos a despeses fixes.

Una altra característica destacable és que en assignar un percentatge més gran a les necessitats bàsiques (60%), ofereix més flexibilitat per afrontar els efectes de la inflació. Això permet absorbir els increments de preus amb més tranquil·litat, reduint considerablement l’estrès financer que suposa no arribar a cobrir les despeses essencials mentre s’intenta estalviar.

Quantitat recomanada per a un fons d’emergència

No existeix una xifra universal que els experts recomanin per a un fons d’emergència, ja que les necessitats varien segons factors com el tipus de feina, nivell d’ingressos o patrimoni personal. Tanmateix, una recomanació àmpliament acceptada és apartar quantitats coherents que permetin viure sense conflictes a curt termini.

El president de l’AEPF aconsella conservar un import equivalent a tres mesos de consum habitual. Seguint aquest criteri, si una persona gasta de mitjana 1.000 euros mensuals, hauria de comptar amb un fons d’emergència d’aproximadament 3.000 euros. Aquesta quantitat proporcionaria un marge de maniobra raonable davant d’imprevistos sense comprometre l’estabilitat financera.

Opcions per guardar el fons d’emergència

Una vegada determinada la quantitat a destinar el fons d’emergència, és fonamental decidir on dipositar aquests diners. L’opció més recomanable és obrir un compte d’estalvis o compte remunerat que ofereixi certa rendibilitat pel capital dipositat i, alhora, permeti accedir als fons de manera immediata quan sigui necessari.

Els comptes d’estalvis presenten avantatges significatius per a aquest propòsit. En primer lloc, permeten sumar els interessos generats al fons d’emergència, incrementant gradualment el seu valor. A més, es tracta de productes financers de baix risc, amb un indicador de risc d’1 sobre 6 per a dipòsits de fins 100.000 euros per titular.

Una altra garantia important és que aquests dipòsits estan protegits pel Fons de Garantia de Dipòsits del país on es contracti el producte, oferint un nivell addicional de seguretat per als diners destinats a emergències. Aquesta protecció resulta especialment rellevant en temps d’incertesa econòmica com els que hem experimentat en els últims anys.

Beneficis de la planificació financera mitjançant fons d’emergència

Implementar un sistema de fons d’emergència, especialment seguint la fórmula 10/30/60, aporta nombrosos beneficis a la salut financera personal i familiar. Entre ells destaca la reducció de la dependència de finançament extern davant de situacions imprevistes, evitant així el pagament d’interessos associats a préstecs d’urgència.

Així mateix, comptar amb aquest matalàs financer disminueix considerablement els nivells d’estrès i ansietat relacionats amb la incertesa econòmica. La tranquil·litat de saber que es disposa de recursos per afrontar emergències sense desestabilitzar les finances quotidianes té un impacte positiu en el benestar general.

Per als qui inicien el seu camí cap a la independència financera, el fons d’emergència constitueix a més el primer pas cap a una cultura d’estalvi més àmplia. Una vegada consolidat aquest hàbit, resulta més senzill establir objectius financers a mitjà i llarg termini, com la inversió en actius o la planificació de la jubilació.

Com començar a construir un fons d’emergència el 2025?

Per als qui desitgin iniciar el seu fons d’emergència en aquest 2025, els experts financers recomanen començar amb petites aportacions regulars. És preferible establir una quantitat modesta però constant que intentar estalvis ambiciosos que resultin insostenibles a llarg termini.

Una estratègia efectiva consisteix a automatitzar les transferències cap al compte d’estalvis designat per al fons, idealment programant-les per als dies immediatament posteriors al cobrament del salari. D’aquesta forma, es prioritza l’estalvi abans de la despesa, augmentant significativament les probabilitats d’èxit.

Finalment, és recomanable revisar periòdicament tant la quantitat estalviada com les despeses habituals, ajustant les aportacions al fons segons evolucionin els ingressos i les necessitats personals. La flexibilitat i l’adaptació constant són claus per mantenir un fons d’emergència veritablement eficaç davant de les canviants circumstàncies econòmiques.