Aquest és el pitjor moment per regar: evita perdre fins al 50 % de l’aigua

Quan arriba l’estiu i les temperatures es disparen, molts jardiners cauen en l’error d’augmentar indiscriminadament la freqüència de reg. Tanmateix, els experts coincideixen en què el realment important per a la salut vegetal és encertar el moment del dia per regar. La ciència ha demostrat que aquest factor pot marcar la diferència entre plantes vigoroses i exemplars debilitats per fongs o cremades solars.

Un estudi recent de l’Associació Espanyola de Jardineria revela que més del 60% dels problemes en plantes durant l’època estival estan directament relacionats amb pràctiques de reg inadequades. No es tracta només de la quantitat d’aigua, sinó del moment en què s’aplica. L’horari triat influeix decisivament en l’absorció, l’evaporació i el desenvolupament de possibles patògens, aspectes fonamentalment lligats al cicle vital de les plantes.

Els jardiners professionals ho tenen clar: hi ha un moment ideal per a aquesta tasca quotidiana, i no és precisament quan cau la nit. L’elecció correcta de l’horari no només optimitza l’aprofitament hídric, sinó que també prevé malalties i enforteix el sistema immunològic vegetal, especialment rellevant durant els estius cada vegada més calorosos que vivim a Espanya.

L’hora òptima per regar a l’estiu

Els estudis botànics assenyalen inequívocament que la franja matutina entre les 6:00 i les 8:00 constitueix el període idoni per al reg. Aquesta recomanació es fonamenta en múltiples factors biològics i ambientals. Durant aquestes primeres hores, la temperatura ambiental és moderada, la qual cosa facilita l’absorció gradual de l’aigua per part del sistema radicular.

Regar a primera hora permet que les plantes aprofitin l’aigua durant tot el dia sense patir estrès tèrmic i la menor intensitat del vent redueix significativament l’evaporació, de manera que s'optimitza cada gota utilitzada.

Un altre benefici fonamental del reg matutí és que les fulles tenen prou temps per eixugar-se abans que el sol arribi a la intensitat màxima, així s'evita l’efecte lupa que pot provocar cremades en el fullatge. Aquest fenomen passa quan les gotes d’aigua actuen com  petites lupes, concentrant els rajos de sol i danyant el teixit vegetal.

Els perills del reg nocturn

Encara que pugui resultar temptador, especialment després d’una jornada laboral, regar les plantes durant la nit comporta riscos significatius per a la seua salut. La principal amenaça és la proliferació de fongs i altres patògens que troben en la humitat nocturna persistent el seu ambient ideal de desenvolupament.

Els experts assenyalen que en climes especialment humits, com els de la cornisa cantàbrica espanyola, aquest risc es multiplica. Si per raons d’horari no és possible regar al matí, l’alternativa menys perjudicial seria fer-ho al final de la tarda, deixant almenys dos hores de llum solar perquè les fulles s’assequin abans del vespre.

Com identificar les necessitats hídriques reals

Un dels errors més grans en jardineria és aplicar un calendari rígid de reg sense considerar les necessitats específiques de cada espècie i les condicions ambientals canviants. La tècnica del dit a la terra resulta infal·lible: introduint el dit índex aproximadament dos centímetres al substrat, es pot comprovar si realment es necessita aigua.

Espècies com les suculentes, els cactus o plantes mediterrànies com el romer o la lavanda tenen mecanismes naturals de resistència a la sequera i prefereixen cicles de reg espaiats. Al contrari, falgueres o begònies requereixen una humitat constant al seu substrat. Conèixer aquestes particularitats permet establir grups de plantes amb necessitats similars, optimitzant així el reg.

Sistemes de reg eficients per a 2025

La tecnologia actual ofereix solucions cada vegada més sofisticades per optimitzar l’ús de l’aigua. Els sistemes de degoteig programables representen l’opció més eficient, aplicant l’aigua directament a la zona radicular i minimitzant pèrdues per evaporació.

Un sistema de reg per degoteig ben dissenyat pot reduir el consum d’aigua fins en un 70% comparat amb mètodes tradicionals. A més, la precisió en l’aplicació disminueix la incidència de malalties foliars en mantenir seques les fulles. 

Per a testos i contenidors, la tècnica d’immersió temporal resulta especialment beneficiosa. Consisteix a col·locar el recipient sobre un plat amb aigua durant 15-20 minuts, permetent que el substrat absorbeixi la quantitat necessària per capil·laritat. Transcorregut aquest temps, s’ha de retirar l’excés per evitar entollaments que podreixin les arrels.

Estratègies complementàries per a un reg òptim

Més enllà de l’horari i el sistema triats, hi ha pràctiques complementàries que optimitzen l’aprofitament hídric. L’embuatat o mulching constitueix una tècnica ancestral que redueix significativament l’evaporació i manté la humitat del terra durant més temps.

Cobrir la superfície del terra amb materials orgànics com a escorça de pi, palla o compost no només conserva la humitat, sinó que també regula la temperatura del substrat i prevé el creixement de males herbes. Aquesta pràctica pot reduir les necessitats de reg fins en un 30% durant els mesos més calorosos.

Una altra estratègia efectiva consisteix a crear microclimes favorables mitjançant l’agrupació de plantes segons les seues necessitats hídriques. Ubicar espècies més exigents en zones d’ombra parcial i aquelles més resistents a la sequera en àrees més exposades permet racionalitzar el consum d’aigua i proporcionar a cada planta les condicions més adequades per al seu desenvolupament.

Reg de plantes i canvi climàtic

La gestió eficient de l’aigua en jardineria cobra especial rellevància en el context actual de canvi climàtic. Els models predictius per a la península ibèrica indiquen una tendència cap a estius més calorosos i prolongats, amb precipitacions més irregulars i episodis de sequera més freqüents.

Davant d’aquest panorama, adoptar tècniques de xerojardinería -disseny d’espais verds amb baix consum d’aigua- i seleccionar espècies adaptades al clima local es perfila com l’estratègia més sostenible a llarg termini. Plantes autòctones com la farigola, la sàlvia o el romer, no només sobreviuen amb regs espaiats sinó que ofereixen una estètica mediterrània perfectament adaptada al paisatge espanyol.

Per què no hem de regar al migdia?

Encara que pugui semblar contraintuitivo, regar quan fa més calor és precisament si més no eficaç resulta. Durant les hores centrals del dia, entre les 12:00 i les 16:00, la temperatura elevada provoca una evaporació accelerada de l’aigua abans que pugui ser absorbida per les arrels.

En plena canícula, fins un 50% de l’aigua aplicada pot perdre’s per evaporació directa. A més, el contrast tèrmic entre l’aigua freda i les cèl·lules vegetals reescalfades pot provocar un xoc que estressa innecessàriament a la planta.

El fenomen de les cremades solars provocades per l’efecte lupa de les gotes d’aigua també assoleix la seua màxima intensitat durant aquestes hores. Les cèl·lules vegetals poden resultar danyades irremeiablement, manifestant-se com taques necròtiques en fulles i flors que comprometen tant l’estètica com la funció fotosintètica de la planta.