L'altra bretxa digital: Lleida només acull l'1,9% de les empreses de videojocs a Catalunya
La indústria catalana del videojoc va facturar 756 milions d'euros durant el 2023, representant el 53,6% del total estatal, segons revela el Llibre Blanc del sector presentat recentment

Uns nois juguen a videojocs a la Fira RetroBarcelona, a la Farga de l'Hospitalet
El sector català del videojoc continua creixent amb força, tot i que presenta una clara concentració a la província de Barcelona. Segons les dades del Llibre Blanc del Videojoc a Catalunya 2024, presentat en el marc de la trobada anual Passem Pantalla 2025, la facturació del sector va assolir els 756 milions d'euros durant el 2023, un 6,6% més respecte a l'any anterior. Aquesta xifra representa el 53,6% de la facturació total del sector a l'Estat espanyol, que va ser de 1.425 milions d'euros.
L'ocupació directa al sector va augmentar fins als 5.174 treballadors el 2023, un 12% més que l'any anterior, mentre que el nombre d'estudis ha crescut fins als 262 (161 empreses i 101 projectes professionals en desenvolupament) durant el 2024. Les perspectives de futur són optimistes, amb una taxa de creixement anual composta del 4,3% prevista per al període 2023-2027, quan s'estima que la indústria catalana facturarà 893 milions d'euros. Tot i això, el sector ha experimentat un cert estancament durant el 2024, encara que es preveu que el creixement es reprengui a partir d'aquest 2025.
El que resulta especialment significatiu és la desigual distribució territorial de les empreses del sector. El 91% dels estudis es concentren a Barcelona, que es manté com el principal motor del videojoc català. Girona ocupa la segona posició amb només un 4% de les empreses, seguida de Tarragona amb un 3,4% i, finalment, Lleida amb un escàs 1,9%, evidenciant una important bretxa digital territorial en aquest àmbit.
Creixement del català i presència internacional
Un aspecte destacat del sector és l'augment de videojocs disponibles en llengua catalana. El percentatge de jocs que es poden jugar en català ha augmentat fins al 74% el 2024, en comparació amb el 64% de l'any anterior. Després del català, els idiomes més freqüents són l'alemany i el francès (ambdós amb un 59%), seguits de l'italià (57%), el xinès (50%), el japonès (50%) i el portuguès (48%).
Pel que fa als mercats de consum, els videojocs catalans es distribueixen principalment a la Unió Europea (31%) i a l'Amèrica del Nord (28%), segons dades de 2023. Quant a les plataformes, els jocs desenvolupats pel sector s'estrenen majoritàriament per a PC (94%) i dispositius mòbils: Android (54%) i iOS (50%). La Nintendo Switch, amb un 44%, continua sent la consola més popular entre els desenvolupadors catalans.
Finançament i presència femenina
L'autofinançament (74%) i els recursos propis (70%) segueixen sent les principals fonts de finançament dels estudis el 2024. Només un 17% dels estudis compten amb el suport d'un 'publisher'. Pel que fa a la presència femenina, el percentatge de dones al sector es manté estable en el 27%, la mateixa xifra registrada el 2022.
Durant l'acte de presentació del Llibre Blanc, conduït per l'experta en innovació i tecnologia Gina Tost, s'han destacat èxits recents com 'Neva', de Nomada Studio, que ha estat reconegut amb premis internacionals (BAFTA i Game Awards); el videojoc 'Crims' de Cubus Games o la proposta 'Ereban', de Baby Robot Games. També s'ha celebrat el 40è aniversari del primer videojoc publicat en català: 'Guillem de Berguedà' (1985), creat per Joan Argemí i editat pel Centre Divulgador de la Informàtica de la Generalitat de Catalunya.
La directora general d'innovació i cultura digital, Marisol López, ha presentat les actuacions desenvolupades durant el període 2024-2025 per la Taula del Videojoc, un espai de concertació públic-privat que actualment reuneix més d'un centenar de professionals representants de prop de 50 entitats i 9 departaments de la Generalitat. Les iniciatives inclouen l'impuls de vocacions femenines, el foment del consum conscient i respectuós del videojoc, i el desenvolupament de programes d'incubació de projectes sorgits de les universitats, entre d'altres.