Vespes: guia per mantenir-les allunyades durant els àpats

Les vespes s’han convertit en companyes habituals durant els àpats d'estiu que es fan a l’aire lliure. Encara que molts les consideren simplement una molèstia, aquests insectes exerceixen un paper fonamental en els nostres ecosistemes com a pol·linitzadors i depredadors naturals de plagues. Segons explica la científica Seirian Sumner, davant de la creixent pèrdua de biodiversitat que afecta el planeta, resulta essencial aprendre a coexistir amb les vespes. 

Quedar-se quiet és la primera recomanació dels experts quan una vespa s’atansa. Els receptors olfactius d’aquests insectes les guien cap al nostre menjar, però utilitzen referències visuals per orientar-se finalment cap al plat. És fonamental mantenir la calma i evitar moviments bruscos que puguin interpretar-se com una amenaça. "Si comences a agitar-te i cridar, et comportaràs com un depredador, la qual cosa pot activar la manera d’atac de la vespa," explica Sumner. També convé mantenir la boca tancada i evitar respirar amb força per reduir l’emissió de diòxid de carboni, un altre senyal que les vespes associen amb depredadors.

Observar què està menjant la vespa resulta crucial per entendre el seu comportament. En tractar-se d’obreres (totes femelles), busquen aliment per a les larves del niu. Si està recollint proteïnes com a pernil o dolços com a melmelada, això ens dona pistes sobre què podem oferir-los perquè no interrompin el nostre menjar. Segons els experts, les vespes estan tan concentrades en aquesta tasca que difícilment ens percebran com una amenaça si romanem quiets.

La tècnica de l’ofrena: una solució recolzada per la ciència

Una estratègia efectiva consisteix a preparar una "ofrena" per a la vespa, utilitzant el mateix aliment que ha recollit del nostre plat. Aquesta porció pot col·locar-se a certa distància de la nostra taula per allunyar l’insecte progressivament. "Les ofrenes a les vespes són tècniques ben provades a tot el món, tant si vols localitzar un vesper per consumir-lo com si pretens que els clients no siguin molestats en una terrassa", assenyala la investigació.

Un avantatge important és que, a diferència de les abelles, les vespes socials no són bones reclutadores de companyes. Això significa que és poc probable que una vespa atregui un eixam sencer a la nostra taula. Aquesta característica evolutiva té sentit perquè els aliments que consumeixen (insectes, carronya) solen ser recursos dispersos i efímers, per la qual cosa no han desenvolupat sistemes de comunicació tan sofisticats com el famós "ball" de les abelles mel·líferes.

Tanmateix, és possible trobar diverses vespes en un mateix menjar, especialment si el niu és a prop. Això passa perquè aquests insectes tendeixen a sentir-se atrets per la presència d’altres exemplars de la seua espècie. Un petit grup pot resultar atractiu per a les vespes, però un nombre excessiu les foragitarà, segons indiquen els estudis científics més recents.

Canvis estacionals en l’alimentació de les vespes

Un fenomen àmpliament observat és la preferència de les vespes pels aliments ensucrats al final de l’estiu, mentre que al principi de la temporada s’inclinen per les proteïnes. Aquesta variació no és capritxosa, sinó que respon a les necessitats biològiques de la colònia segons la fase del cicle vital en què es trobi.

Les larves de vespa són carnívores i requereixen proteïnes per al seu desenvolupament. Per això, durant la primera meitat de l’estiu, fins aproximadament finals d’agost, les obreres busquen principalment fonts proteiques com carns. En alimentar a aquestes larves, estem contribuint indirectament al control natural de plagues, ja que aquestes es convertiran en depredadors de mosques, erugues, pugons i altres insectes perjudicials.

La característica anatomia de les vespes adultes, amb la seua estreta cintura, limita la seua dieta pràcticament a líquids. Com a compensació per la seua tasca d’alimentació, les larves els proporcionen una secreció líquida nutritiva, que complementen amb nèctar de flors. Aquest equilibri es manté durant gran part de la temporada.

Tanmateix, cap al final de l’estiu, la majoria de les larves s’han transformat en crisàlides, que ja no necessiten alimentació. En conseqüència, disminueix tant la demanda de proteïnes com la disponibilitat de les secrecions dolces que sustentaven les obreres. Això explica per què en els últims mesos estivals les vespes es tornen més atretes pels nostres refrescos, melmelades i altres aliments ensucrats.

Factors que influeixen en el comportament de les vespes

Encara que l’època de l’any és un bon indicador de les preferències alimentàries de les vespes, diversos factors poden alterar aquest patró. El clima, la disponibilitat de preses, la competència local i el ritme de creixement de la colònia també influeixen significativament. Per això, el canvi de preferència de proteïnes a sucres pot produir-se en dates diferents cada any.

Què fer si una vespa es mostra agressiva?

Encara que les tècniques descrites funcionen en la majoria dels casos, ocasionalment una vespa pot mostrar un comportament més insistent. Els experts recomanen mai intentar colpejar-la o esclafar-la, ja que en morir alliberen feromones que poden atreure a altres vespes i provocar una resposta defensiva.

En situacions on les vespes resultin especialment problemàtiques, hi ha repel·lents naturals com l’oli de clau o l’eucaliptus que poden ajudar a mantenir-los allunyades. També es recomana evitar colors brillants i perfums intensos quan es menja a l’aire lliure, ja que poden atreure aquests insectes.

Les persones al·lèrgiques a les picadures de vespes han de prendre precaucions addicionals i portar sempre amb si la medicació prescrita quan realitzin activitats a l’aire lliure durant els mesos d’estiu de 2025.