Aquests són els productes més robats en supermercats i botigues durant l’estiu

L’estiu s’ha consolidat com la temporada més crítica per a la seguretat als establiments comercials espanyols, concentrant un de cada quatre furts en supermercats i grans superfícies. Segons revela el Baròmetre del Furt en la Distribució Comercial 2024, elaborat per Nielsen en col·laboració amb Aecoc, l’època estival registra el 26% dels incidents de furt anual, dada que contribueix significativament a unes pèrdues que arriben a 1.856 milions d’euros per al sector del gran consum.

L’informe, que analitza detalladament els patrons de furt en diferents categories de productes, assenyala que els articles d’alimentació i begudes lideren indiscutiblement el rànquing amb un 43% del total de la pèrdua desconeguda durant els mesos d’estiu. Entre els productes més cobejats pels lladres destaquen vins, licors, embotits, conserves fumades i olis, la sostracció dels quals manté nivells similars o fins i tot superiors als registrats el 2023, segons confirmen la majoria d’empreses del sector consultades.

El panorama resulta especialment preocupant per als comerciants quan s’observa que més de la meitat d’aquests furts són perpetrats per bandes organitzades, mentre que dos terços corresponen a persones multireincidents, individus que han estat sancionats per cometre’n tres o més robatoris a l’any. Les xifres revelen una realitat alarmant: durant 2023, cada cadena de distribució va patir una mitjana de gairebé 16.000 furts externs, amb un valor mitjà per incident de 80,5 euros.

Categories més afectades pels furts a l’estiu

Després de l’alimentació, els articles de cura personal, bellesa i farmàcia ocupen el segon lloc en el rànquing de productes més sostrets durant la temporada estival i representen el 31% del total de furts. Les cremes facials encapçalen aquest apartat, seguides molt de prop per xampús, tints per al cabell i fulles d’afaitar, tots amb una tendència a l’alça respecte a l’any anterior. La combinació de mida petita, elevat preu i fàcil revenda converteix aquests productes en objectius prioritaris per als lladres.

Al sector de bricolatge i llar, les piles i bateries es posicionen com el producte més cobejat, segons assegura el 83% de les empreses especialitzades en aquesta categoria. L’explicació resulta senzilla: són articles de petites dimensions però amb un preu relativament alt en relació amb la mida, la qual cosa facilita amagar-los i vendre'ls posteriorment en mercats paral·lels.

L’àmbit de l’electrònica tampoc no s'escapa d'aquesta problemàtica, amb els smartphones liderant la llista de dispositius més furtats, seguits per auriculars i videojocs. Els informes del sector apunten a un increment generalitzat d’aquests incidents, que solen implicar un valor econòmic més elevat per cada unitat sostreta en comparació amb altres categories de productes.

El sector tèxtil i el risc creixent de les bandes organitzades

Encara que amb un impacte menys significatiu (representa un 5% de la pèrdua estival) el sector tèxtil també pateix importants furts, principalment centrats en calçat, samarretes, pantalons, camises, vestits i peces esportives. Segons els experts, el robatori d’aquests articles sol respondre a patrons diferents respecte a altres sectors com l’alimentació, ja que en molts casos es tracta de furts més selectius i orientats a marques específiques.

Alejandro López, responsable de Prevenció de Pèrdua a Aecoc, ha destacat en les seues declaracions que "més de la meitat dels furts externs són obra de bandes organitzades i dos de cada tres corresponen a persones multireincidents". Aquesta professionalització del furt suposa un desafiament addicional per als sistemes de seguretat dels establiments comercials, que s'han d'enfrontar a tècniques cada vegada més sofisticades.

Les xifres globals resulten especialment preocupants: durant 2023, cada cadena de distribució a Espanya va patir una mitjana de gairebé 16.000 furts externs, amb un valor mitjà per incident que va ascendir a 80,5 euros. Això suposa un impacte econòmic considerable que acaba repercutint en els preus finals que paguen els consumidors, a més de generar costos addicionals en mesures de seguretat.

Impacte econòmic del furt al comerç espanyol

El cost total dels furts per al sector del gran consum a Espanya assoleix els 1.856 milions d’euros anuals, una xifra que representa aproximadament el 0,8% de la facturació total del sector. Aquest percentatge, aparentment petit, suposa un important llast per als marges de benefici de les empreses, especialment en un context d’alta competitivitat com l’actual.

Les empreses de distribució es veuen obligades a incrementar les seues inversions en sistemes de seguretat, tant tecnològics com humans, per fer front a aquesta problemàtica. Càmeres de vigilància, etiquetes antifurt, arcs de seguretat i personal especialitzat són algunes de les mesures que implementen els comerços per reduir aquestes pèrdues, la qual cosa suposa un sobrecost significatiu que acaba reflectint-se en els preus finals.

Estratègies de prevenció davant el furt comercial

Davant de l’augment constant dels furts, especialment durant els mesos d’estiu, els experts recomanen diverses estratègies per minimitzar el seu impacte. Una de les més efectives consisteix en la ubicació estratègica dels productes més susceptibles de ser robats, situant-los en zones d’alta visibilitat o amb sistemes específics de protecció.

La formació del personal també juga un paper fonamental, al capacitar els empleats per detectar comportaments sospitosos i actuar segons protocols establerts. Així mateix, la col·laboració entre diferents establiments i amb les forces de seguretat resulta essencial per identificar els grups organitzats que operen de forma sistemàtica en diverses zones comercials.

La tecnologia ofereix solucions cada vegada més avançades, des de sistemes de videovigilància amb intel·ligència artificial capaços de detectar patrons de comportament anòmals, fins a dispositius d’alarma específics per a productes d’alt valor. Aquestes innovacions permeten reduir les pèrdues sense perjudicar l’experiència de compra dels clients legítims, un equilibri fonamental per mantenir la competitivitat del negoci.

Com afecta l’estacionalitat al patró de furts?

El fet que l’estiu concentri el 26% dels furts anuals no és casual. Diversos factors contribueixen a aquest increment estacional, entre ells l’augment del turisme, especialment en zones costaneres, que proporciona un entorn de més anonimat per als lladres. A més, l’afluència massiva de clients dificulta la tasca de vigilància del personal de seguretat, fet que crea més oportunitats per al furt.

Els horaris ampliats de molts establiments durant la temporada estival també juguen un paper rellevant, ja que en les hores de menor afluència però amb les botigues encara obertes, es produeixen situacions propícies per als furts. D’altra banda, la presència de personal eventual menys format en detecció de furts pot ser aprofitada pels lladres més experimentats.

Els experts en seguretat comercial recomanen reforçar les mesures preventives durant aquests mesos crítics alhora que adaptar els protocols i recursos a les particularitats de la temporada. L’anticipació i la planificació resulten fonamentals per minimitzar l’impacte econòmic d’aquest fenomen que, any rere any, suposa un important desafiament per al sector de la distribució.