El poble del Pirineu de Lleida que 'crema' cada agost per recordar un crim medieval

El tradicional Mercat Càtar torna a Castellbò aquest estiu amb una nova edició que tindrà lloc dissabte 9 d’agost. Aquest poble del Alt Urgell, situat al Pirineu de Lleida, tornarà a submergir-se en el seu ric passat medieval a través d’una completa jornada que combina una fira artesanal amb diverses activitats culturals i lúdiques. L’esdeveniment, que s’ha consolidat com una cita|citació imprescindible al calendari estival de la comarca, posarà de relleu l’important llegat|legat càtar d’aquesta històrica vila|vil·la.

La jornada començarà les 10:00 del matí amb l’obertura dels llocs|parades del mercat, on els visitants podran trobar productes artesanals de la vall de Castellbò i de tot el Pirineu. Al llarg del dia, el grup Quart Cat amenitzarà els carrers amb cercaviles, mentre que Carol Caubet presentarà el seu espectacle "La raucada de contes" a les 11:15 i a les 13:00 hores. Per als més petits, Lluís Marmi narrarà el seu conte "Arribin els càtars". A més, els interessats en la història local podran realitzar visites guiades al castell i a la vila|vil·la a les 11:30 i a les 18:00 hores, descobrint així els racons més emblemàtics d’aquest antic centre de la vescomtat de Castellbò.

Un dels moments més esperats arribarà a les 19:30 hores, quan la vescomtessa Ermesenda de Castellbò realitzarà el pregó que donarà pas al sopar medieval, on els participants podran degustar plats elaborats amb aliments i procediments que evoquen l’Edat Mitjana.

L’espectacular "incendi" que rememora l’arribada de la Inquisició

El colofó de la jornada el posarà un impressionant espectacle pirotècnic a càrrec del Grup de Diables de l’Alt Urgell, que simularà l’incendi de la vila|vil·la i el seu castell. Aquest acte busca rememorar un important episodi històric: l’entrada de la Inquisició a Castellbò i la mort de l’inquisidor Pere de la Cadireta, autor de la sentència pòstuma que va condemnar la memòria dels vescomtes Arnau i Ermesenda de Castellbò per la seua relació amb l’heretgia càtara. L’espectacle, que combina foc, llum i so, s’ha convertit en un dels moments més fotografiats i compartits de l’esdeveniment.

L’organització del Mercat Càtar va a càrrec de la Entidad Municipal Descentralizada de la Vila|Vil·la i Vall de Castellbò i el Consell Comarcal del Alt Urgell, comptant amb la col·laboració i el suport dels veïns de Castellbò, de l’Ajuntament de Montferrer i Castellbò, IDAPA, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Diputació de Lleida. Aquest esforç conjunt ha permès que l’esdeveniment creixi any després d’any, atraient visitants tant de la comarca com d’altres punts de Catalunya i del sud de França, zona històricament vinculada al catarisme.

Castellbò: un tresor medieval al cor del Pirineu

Castellbò és un petit nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò, a la comarca del Alt Urgell, situat a la vall que porta el seu mateix nom. Actualment és el cap de l’entitat municipal descentralitzada de la Vila|Vil·la i Vall de Castellbò, després de ser annexionat el 1970 al municipi d’Aravell, creant el terme municipal de Montferrer i Castellbò. Amb una població de tot just 77 habitants, aquesta localitat es troba encaixonada a 802 metres d’altitud, entre el serrat de la Borda (1.150 m) i els estreps de Roca Redona.

Aquest enclavament va ser històricament un lloc de pas obligat als antics camins que connectaven La Seu d’Urgell amb el Pallars Sobirà. La vila|vil·la s’assenta en un replà del turó on es troben les ruïnes de l’antic castell de Castellbò, que va ser demolit per ordre de Fernando el Católico el 1513. Per arribar a aquesta població, és necessari prendre la carretera que enllaça la N-260 amb l’estació d’esquí de Sant Joan de l’Erm, trobant-se Castellbò a nou quilòmetres de la N-260.

La localitat va ser el centre de la vescomtat de Castellbò i incloïa, a més de la vila|vil·la i la vall del seu nom, les Valls d’Aguilar i de Pallerols, els llocs de Taús, els Castells, Castellàs, Biscarbó, Malvei, Guils del Cantó, Vila-rubla, Solans, Gramós, l’honor de Conorbau i les salvaguardes d’Adrall i de la Parròquia d’Hortó. Segons el Spill, document de 1519, la vila|vil·la estava emmurallada i explicava|comptava amb dos torres: la del Serrat i la de Malbec. Actualment es conserva una torre de la muralla d’angles arrodonits, escapçada, així com alguns fragments dels antics murs.

Patrimoni arquitectònic i cultural

Entre els edificis més destacats de Castellbò es troba la col·legiata de Santa María, un dels exemples més notables del romànic a la zona. També són d’interès l’església de la Verge del Remei, la Creu de Pal, els colomars històrics, les restes del castell i el pont medieval. Aquest últim, construït sobre el riu Castellbò, afluent del Segre, és d’un sol arc de pedra reforçat amb ciment i està declarat ben cultural d’interès local.

Què va ser el catarisme i per què és important a Castellbò?

El catarisme va ser un moviment religiós que es va desenvolupar entre els segles XII i XIV principalment al sud de França i el nord de la península ibèrica. Els càtars, també coneguts com "els bons homes" o "els perfectes", predicaven una doctrina dualista que distingia entre el bé (esperit) i el mal (matèria). Rebutjaven molts aspectes de l’Església Catòlica de l’època, com la jerarquia eclesiàstica, els sagraments i el culte a la creu, el que va portar que fossin perseguits com|com a heretges.

Castellbò va tenir una estreta relació amb aquest moviment herètic, ja que els vescomtes Arnau i Ermesenda de Castellbò van ser protectors dels càtars. Aquesta vinculació va ser tan forta que, fins i tot després de la seua mort, van ser condemnats pòstumament per la Inquisició. L’inquisidor Pere de la Cadireta, que va dictar la sentència contra ells, va ser posteriorment assassinat a Castellbò, un fet que l’espectacle pirotècnic del Mercat Càtar rememora cada any.