Reparació històrica a Claravalls

Les restes exhumades de Julio Lizana van ser tornades ahir a la seua família pel conseller de Justícia, Ramon Espadaler, al cementiri de Claravalls (Tàrrega). Espadaler ho va definir com un acte “de dignificació i de reparació”. Carles Lizana, net del soldat republicà, va explicar que “avui ens retrobem de forma oficial amb ell encara que de manera oficiosa durant molts anys hem anat visitant sovint la tomba que vam habilitar entre camps de Bellprat”. Per la seua banda, l’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan, va explicar que aquest punt passarà a formar part de la Xarxa d’Espais de Memòria del municipi a què Tàrrega s’afegirà al costat de quatre espais més. Aquests seran Mas de Colom com a hospital militar, Cal Trepat com a fàbrica de guerra, el cementiri de Tàrrega per una fossa comuna amb dos brigadistes enterrats i el Pou de Gel com a refugi antiaeri.

Les restes del soldat republicà, que va morir el 16 de gener del 1939 als 31 anys quan ja era pare d’un nen, van ser exhumats d’un camp de cultiu de Bellprat, on Lizana va morir per l’impacte d’un explosiu. Aquest soldat és la 27a persona identificada gràcies al programa d’identificació genètica de la Generalitat.

Per un altre costat, un centenar de persones es van reunir ahir al cementiri de Cervera en la 17a trobada de familiars de víctimes de la Guerra Civil que van ser enterrades a la fossa comuna. Allà van ser sepultades més de 400 persones dels dos bàndols. Rosa Papell, portaveu dels familiars de les víctimes, va explicar que la fossa comuna de Cervera hauria de servir d’exemple per a moltes altres ciutats i països. En l’acte també va intervenir Bieito Lobeira, exdiputat del parlament de Galícia i nebot d’Antonio Lobeira, un soldat republicà gallec de 22 anys que va morir a l’hospital militar de Cervera després de resultar ferit al front. Lobeira va voler agrair la tasca de l’historiador Jordi Oliva.