500 anys de cinc amigues: el treball, la família i una vida tranquil·la, entre els secrets de la seua longevitat

La residència Caser Residencial de Lleida compta entre els seus usuaris amb cinc dones centenàries. Acompanyades per les famílies, van explicar ahir que el treball i la família han estat pilars fonamentals de les seues vides. En les dos últimes dècades, la xifra de residents amb 100 anys o més s’ha multiplicat per quatre a les comarques lleidatanes.

La ciència continua investigant el secret de la longevitat en una època amb xifres rècord de centenaris a les comarques lleidatanes. A la residència Caser Residencial de Lleida, al barri de Balàfia, viuen cinc dones que entre totes sumen un total de 504 anys. El seu secret passa pel treball, una bona alimentació, una vida tranquil·la i la família, segons van explicar elles mateixes ahir a SEGRE. Des del centre van assenyalar que mai no havien tingut tants residents centenaris que coincidissin alhora. “Són formidables”, va resumir el director, Roberto Peón.

Gloria Blanco és la més veterana, amb 102 anys. Originària de Zamora, va arribar als anys 50 a Lleida per fer les oposicions de mestra i aquí es va quedar. A la capital lleidatana va conèixer el seu marit, també professor. “M’encantava veure arribar els nens, amb la careta que posaven, i m’agradava ensenyar-los-hi”, va explicar. Va deixar empremta en molts d’ells, com va explicar la seua neboda, tant que fa poc antigues alumnes de la Partida de Rufea la van visitar a la residència. Amb 101 anys, Ramona Mir, de la partida de Rufea, va relatar que “he treballat sempre de pagesa, com els meus pares, un treball dur, però que feia a gust”. “És bonic quan veus créixer les plantes i maduren els melons i les síndries”, va afegir. 

La seua filla, de 82 anys, explica que el secret de la seua mare sempre ha estat “menjar i dormir bé” i que mai no ha estat malalta. De la mateixa edat, Remei Mut va opinar que la família ha estat el més important per a ella. També el treball, com a modista, tant que va confessar que “trobo a faltar cosir, perquè ara ja no puc”. Una passió que comparteix amb la seua amiga Àngela Sorribes, de 100 anys, de qui el seu fill va destacar que “és una dona molt sensible i molt forta”. L’Àngela, que sempre ha viscut a Lleida a excepció d’uns anys que va passar a Vilanova i la Geltrú durant la Guerra Civil, va començar a treballar de molt jove i va cuidar els germans quan van morir els seus pares. Va viure sola fins als 95 anys. “He tingut molt bones amistats i he estimat molt”, va destacar. 

La més jove del grup és la Clotilde Martos, que aquesta setmana ha fet els 100. De Jaén, es va traslladar a la Val d’Aran amb el seu marit i va formar una gran família, amb 7 fills, 13 nets, 7 besnets i una rebesneta. “Hauria hagut de ser dibuixant, perquè el dibuix m’encanta”, va afegir. Dos de les filles i una neta van destacar que mai no ha pres medicació i que d’un refredat, es curava en un dia. “Menjava el que em venia de gust, sobretot peix, que m’agrada molt”, va dir. Sobre el secret d’una llarga vida, va concloure divertida que “cap”.

La xifra de centenaris s’ha multiplicat per quatre en 20 anys

Les comarques lleidatanes han registrat des de començament d’any la xifra rècord de centenaris. Segons les últimes dades de l’INE, amb xifres provisionals de l’Estadística Contínua de Població, el juliol de 2025 hi havia un total de 214 residents a la província que tenien 100 anys o més. D’aquests, 168 eren dones. La xifra de centenaris augmenta any rere any, segons les estadístiques. Si es compara amb el mateix període del 2005, s’ha multiplicat per quatre. Més enllà de l’alimentació, la genètica i els estils de vida, molts apunten a la capacitat d’adaptació per afrontar els canvis i els reptes de la vida entre els factors que contribueixen a aquesta longevitat.